Sant Narcís – 29 octubre 2013

Imatge

 

 

Per celebrar Sant Narcís, l’Adrià Puntí ha organitzat una trobada per signar i dedicar el seu llibre “Incompletament Puntí” i oferir un petit showcase als seus seguidors més afèrrims a la llibreria – cafè Context de Girona. 

La cita serà dins les festes de Sant Narcís de Girona, a la llibreria Context c/ Pou Rodó, 21. El dijous 31 d’octubre a partir de les 7 de la tarda.

“Incompletament Puntí” el llibre amb el qual Puntí ens va sorprendre el passat 23 d’abril. Un recull de poemes, escrits i cançons amb il·lustracions i esbossos, molts d’ells fets a la penombra, imaginats, dibuixats amb la mà esquerra o la dreta indiferentment. Una obra de col·leccionista.

ADRIÀ  PUNTÍ

presentació  i signatura del llibre 

I N C O M P L E T A M E N T       P U N T Í

 

Dijous  31  d’octubre   2013    19 h.

Context   Llibreria   Cafè

GIRONA

Imatge

Anuncis

Recull de premsa del Concert a l’Auditori de Girona

Recull de premsa del concert a l’Auditori de Girona el passat 12 d’octubre 2013.

El Periódico – 13/10/2013

Adrià Puntí: “En el meu interior, segueixo estant en primera línia”.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/adria-punti-meu-interior-segueixo-estant-primera-linia-2743289

Tot musicat.cat – 13/10/2013

Puntí fa esclatar l’Auditori de Girona.

http://totmusicat.cat/punti-fa-esclatar-lauditori-de-girona/

L’Orella Activa – 13/10/2013

PUNTÍ, INCOMPLETAMENT COMPLERT

http://orellaactiva.org/noticia/crònica–107

La Vanguàrdia – 14/10/2013

Completament Puntí

http://www.lavanguardia.com/20131014/54391871393/completament-punti-donat-putx.html

Núvol – 14/10/2013

Bona nit jove guerrer indi, i moltes gràcies.

http://www.nuvol.com/critica/bona-nit-jove-guerrer-indi-i-moltes-gracies/

Ara – 14/10/2013

El millor Puntí en molts anys encén Girona.

http://www.ara.cat/premium/cultura/millor-Punti-anys-encen-Girona_0_1010898954.html

Bloc Younganissa: Antoni Vidal Ribera – 14/10/2013

Puntí entusiasma Girona.

http://younganissa.wordpress.com/2013/10/14/punti-entusiasma-girona/

TV Girona – 14/10/2013

Adrià Puntí torna a Girona i presenta “Incompletament Puntí”

veure vídeo: http://tvgirona.xiptv.cat/ultima-hora/capitol/adria-punti-torna-a-girona-i-presenta-incompletament-punti-14-10-13

Diari de Girona – 16/10/2013

brutal puntí!

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/10/16/brutal-punti/639278.html

AUVA! CAT – Entrevistem a Adrià Puntí – SISCO PIÑOL – 07/10/2013

ADRIÀ PUNTÍ: El proper dissabte dia 12 d’octubre a les 21:00 h a la Sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona, presentarà el seu nou espectacle Incompletament Puntí.

Aquesta setmana hem tingut el plaer i l’honor, d’entrevistar a un dels compositors més grans que ha donat el nostre país, avui us presentem l’entrevista que hem fet a Adrià Puntí.
L’artista, el proper dissabte dia 12 d’octubre a les 21:00 h a la Sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona, presentarà el seu nou espectacle Incompletament Puntí.
 

– Adrià, Josep o solament Puntí?
Mira totes les versions valen, tan la d’Adrià com en Josep o la de simplement Puntí, o incompletament Puntí. Totes són incompletes.
 
– Recentment hem pogut llegit el següent titular: “Adrià Puntí obrirà una nova etapa el 12 d’octubre amb la presentació en directe de les cançons ‘mudes’ del llibre ‘Incompletament Puntí’, amb una gran banda”.
 
Vens per a quedar-te una temporada o ja es veurà?
Home… Vinc per quedar-me, o sigui una de les raons que tinc per dedicar-me a lo que em dedico, és per perpetuar-me, tot i que pot sonar d’una manera molt presumptuosa… 
Serà una perpetuïtat incompleta ja ho sabem.
 
– Ens podries parlar del projecte “Incompletament Puntí”?
El projecte “Incompletament Puntí” és un projecte el qual realment m’ha carregat les piles, té les parts bones òbviament, però també n’hi d’altres una mica feixugues i doloroses però la vida és així. És una primera part i penso que forma part de la pel·lícula“Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc”, en la qual amb una segona part d’Incompletamentpot arribar a mans de la gent.
 
– Totes les cançons de l’espectacle són inèdites?
No, no totes les cançons de l’espectacle són inèdites, però un gruixut fil si que són inèdites i formen part del que podrien ser un disc, òbviament, és la sonorització de lescançons mudes les quals d’una manera impressionista veuran la llum.
– De què parlen aquestes cançons?
De què parlen aquestes cançons? Les cançons parlen…
Les cançons són inquietuds, neixen d’un moment d’entusiasme, de ganes de fer una cosa nova encara que un cop l’has fet penses… dius, “Òstia!, sempre estàs allà mateix”, bé si, potser hi ha un denominador comú, una part voluptuosa, trista, però sempre hi ha un component d’humor, de jugar amb les paraules, amb la fonètica, és divertit i aquest cop a més a més tenia el component a favor, penso iconoclàstic o sigui és un recolzament molt primordial amb el que explico, aquí hi forma part cosa del meu pare, de la família, però si que personalment la part iconoclàstia la tenia oblidada i en aquest cas, donc, ha arribat a una fructificació, no?
 
– Darrerament et vèiem sol a veu i guitarra, ara t’has envoltat d’una banda, això forma part d’aquesta nova etapa que comences?
Bé, el fet que últimament en veieu amb una guitarra i un piano sol, és un fet que jo li dic anecdòtic degut a la situació de l’estat, del país i fa que les propostes en les quals puc anar a tocar hagin sigut així. Però en aquest cas no serà així, quan la gent tendeix a treure al personal jo n’hi poso, són coses de la meva idiosincràsia.
 
– Fa més de deu anys que no treus un treball discogràfic, aquest nou projecte donarà pas a un nou disc?
El fet que faci deu o onze anys que no trec un disc no és una cosa que per naturalitat ho hagi decidit jo, és un fluix de components, d’una suma de circumstancies les quals ha arribat a aquesta situació, no és el meu desig, jo tinc ganes de fer un disc nou, “deu”… Ara bé, també m’ho agafo a nivell humorístic i home… realment puc entendre la situació de la indústria discogràfica, vull dir, si no volen fer discs serà perquè no en venen i llavors… perquè se n’han de fer? Llavors és quan el mon cultural ha de seguir endavant i d’una manera o altre sortiran una sèrie de noves propostes, sigui fent discs, sigui d’un altre manera, vull dir d’un altre manera de fer les coses. És una reorientació.
 
– Quan tens previst que surti al mercat?
De fet surt al mercat el dia 12 de novembre, perdó d’octubre. Serà impressionista, efímer, dadaista, però aquest dia sonaran les cançons mudes.
 
– A part de l’actuació del 12 d’octubre a l’auditori de Girona, tens altres dates i llocs confirmats per a que et puguem veure en directe?
Si, hi haurà més discs efímers, d’aquest tipus, a Barcelona, Tarragona, Lleida, etc.
 
– Musicalment parlant com veus el sector?
Musicalment jo el veig bé, a veure, jo tinc una mira… un punt de vista i penso que hi manca un idealisme seriós. Però això és una cosa molt subjectiva, s’ha de valorar les coses per poder opinar, però des de lluny penso que hi manca un cert ideal. Jo sóc bastant, per no dir molt, exigent amb valorar-les, de manera que arribis al moll de l’os, n’hi ha d’altres que dirien que és una qüestió orgànica.
 
– auva!cat és música, teatre i llibres, ens podries recomanar:
 
Un músic o grup de l’escena actual?
Músics i grups de l’escena actual? N’hi ha molts que m’agraden i que agraden a la gent.
 
Una obra de teatre?
En la qüestió d’una obra de teatre, jo penso que totes les obres de teatre tenen el seu punt.
 
Un llibre?
Un llibre és… depèn del moment que l’agafes i s’ha de saber triar bé.
 
Moltes gràcies per haver-nos concedit part del teu temps, des d’auva!cat et volem desitjar tot l’èxit que et mereixes en aquest nou projecte.
M’agradaria que vinguéssiu a veure “Incompletament” per poder-ho completar.
 
Imatge

http://www.auva.cat/2013/10/entrevistem-adria-punti.html

Una conversación con Adrià Puntí. “Vislumbrando un nuevo amanecer” por Joan Navas

Una conversación con Adrià Puntí. Vislumbrando un nuevo amanecer 

por Joan Navas

Domingo, 06 de Octubre de 2013 
 
Bajo una col, canta el poeta Adrià Puntí; en la nocturnidad, hoy puede salir el sol. Músico, cantante, compositor inigualable junto a ¡The Fellaction on the Rocks Band bang bang! que sobrevuelan de nuevo el rascacielos del panorama musical. Primera parada: Girona. Rit-Rat-Rut.

Ahora sí, para kaosenlared, tengo el honor de entrevistar a uno de los músicos y cantantes más admirados, queridos y reconocidos de la escena musical catalana: Adrià Puntí. El 12 de octubre regresa a los escenarios con la presentación del directo de las canciones “Mudas” del libro “Incompletament Puntí”, un universo donde Adrià Puntí (voz, piano y guitarra acústica) destila un espectáculo sonoro-visual, compartiendo escenario con los músicos Lluís Costa (guitarra eléctrica); Pere Martínez (bajo y contrabajo) y Dani Pujol (batería y percusión).

Adrià Puntí, muchísimas gracias por la cortesía de aceptar y concederme esta entrevista telefónica.

-Gracias a vosotros.

01.Arranca oficialmente el sábado 12 de octubre en el Auditori de Girona, después de un silencio de diez años. ¿Cómo ha transcurrido su vida en esta etapa de silencio?

-Pues trabajando, trabajando y trabajando. De hecho no he parado, ahora en “Incompletament Puntí” es el reflejo de estos años de silencio aparentes, los cuales he ido haciendo actuaciones aquí y allí, pero no con un soporte de obra, digamos, la gente me pregunta: “¿para cuándo el próximo disco de Puntí?” y yo les tengo que contestar: “ya lo tenéis acá”. Es un formato distinto, ahora continúa con conciertos en los cuales sonorizo el libro y aparte, tiene que ver con una película que estoy realizando durante todos estos años que se llama “Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc”.

02.¿Qué ha dejado en “Maria” (2002) y descubriremos en esta nueva etapa, para que haya reanudado su carrera como solista?

-No, de hecho acabar el círculo, empiezo hacia mi madre, a madres como mi madre y a otros iconos, y se acaba con un trabajo dedicado a la obra pictórica-escultórica de mi padre, la cual creía conveniente que una parte importante de mi vida, con la cual me he inspirado para hacer una serie de obras, si se puede decir eso.

03.El concierto presentará “Incompletament Puntí”. ¿De qué trata y qué veremos en el espectáculo?

-Pues exactamente es la sonorización y la visualización a la vez pero de una manera humana, de lo que corresponde al libro. El libro es una serie de obras -como he dicho-, pictóricas-escultóricas hechas por mi padre durante toda su vida, y que creí conveniente que estarían bien darlas a la luz, ya que él siempre las ha dejado en el garaje, digamos, y yo me inspiré a la parte icono-icástica mía, de dibujo, de la parte de escritura para hacer una obra en la cual, cuando la estaba escribiendo y dibujando, me salían notas en la parte musical, y es una oportunidad para redondear el proyecto “Incompletament Puntí”. Por eso el hecho de que se titule así, porque con el mero hecho de ver el libro, te dejas otra parte que es la musical y la visualización humana que corresponde un directo de estas características; de hecho el directo no sólo habrá esta banda que me ha acompañado durante muchos años, sino, que habrá una orquestación con cuerdas, vientos, etc…

04.¿Qué tiene tocar en el Auditori de Girona para emprender su carrera musical?

-Hombre, era importante, un sitio que no había tocado nunca, creo que es un icono dentro de la parte cultural de Girona, y me ofrecieron esta oportunidad y pienso que es muy buena para poder representar el proyecto que tengo en mano.

05.Estará acompañado de la banda formada por: Lluís Costa (guitarra eléctrica); Pere Martínez (bajo y contrabajo); Dani Pujol (batería y percusión)…

-Sí, esta banda se titula: ¡The Fellaction on the Rocks Band bang bang!, luego estaré con el Taller de Orquesta, una serie de violines, violas, violonchelos, etcétera.

06.“Incompletament Puntí” forma parte de un libro, en el que recoge poemas, textos, canciones, ilustraciones con dibujos propios, etc… ¿Cómo ha sido ése proceso de elaboración del libro?

-De hecho llevaba muchos años haciéndolo, es la primera parte, pero me ha servido también para poderme expresar de una manera, ya que a nivel contractual, pues estoy con unos problemas por los cuales no podía expresarme artísticamente, y me ha servido, la verdad, me ha servido mucho… para recuperar temas que tenía en el cajón. Ha sido muy enriquecedor.

07.Otro proyecto del que está involucrado es en el largometraje “Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc”. ¿De qué trata y cuando verá la luz?

-Esto es un proyecto largo, el título ya lo indica eso, es tormentoso, tiene lugares divertidos y de hecho “Incompletament…” forma parte de la película. Creo que el que venga en el Auditorio el 12 de octubre, se dará cuenta del proyecto en sí paralelo; la película lo engloba todo, pero ahora estamos en la fase de “Incompletament Puntí” y tengo que estar por eso, uno no puede estar rodando las 24 horas del día como he hecho muchas veces.

08.Se habla del nuevo trabajo discográfico, parece ser que es una docena de canciones inéditas. Tuve el honor de entrevistar a Quimi Portet y me confesó lo siguiente: Es un trabajo que llevamos ocho años trabajando y que un día u otro saldrá, y que es muy bonito como todos los trabajos de Puntí.” ¿En qué estado está su esperado nuevo álbum y cuándo verá la luz?

-Una cosa es el proyecto con el Quimi. Con el Quimi es un proyecto más ortodoxo, lo que es un CD, unas canciones que se solapan unas a otras y que por ellas mismas ya tienen razón de ser. En el “Incompletament Puntí” hay doce o más canciones nuevas, en las que el soporte es el libro, y es una manera de poderme expresar a las cuestiones burocráticas o de legislación, por la situación en la que me encuentro durante todos estos años a nivel discográfico.

09.Su carrera en solitario empezó tras la disolución de Umpah Pah, uno de los mejores grupos de rock mezclando el reggae, el pop, el blues, alcanzando una notoriedad y repercusión en la música. ¿Qué recuerda de su etapa en Umpah Pah?

-Lo recuerdo con muy buenos ojos y la verdad, para mí ha sido siempre un honor haber estado en esta banda, un aprendizaje y de hecho, soy partícipe directo de la generación de este grupo, por lo tanto no puedo renegar de una cosa que la quiero, la llevo y la llevaré conmigo toda mi vida y de lo que me resta.

10.De los cinco álbumes publicados en Umpah Pah, ¿cuál es su favorito y porqué?

-Pues depende del momento, la verdad. A nivel letrístico siempre he tenido favoritismo hacia “Bamboo Avenue” (1992) por una serie de razones, pero también letrístico “Triquiñuelas al óleo” (1994) o “La columna de Simeón” (1996), habían cosas, que la verdad es que me encantan y que las recupero.

11.Grabar y editar dos álbumes como ‘Triquiñuelas al óleo’ (1994) y ‘La columna de Simeón’ (1996) íntegramente en lengua castellana, ¿fue una necesidad artística de expandir emociones o para tener un público más amplio?

-No, la verdad yo empecé en la lengua castellana y mira, ahora mismo estaba cantando una nueva que estoy para ponerla en el repertorio que se llama “Fiel”, y es en esta lengua, no tengo problemas, la verdad. Prefiero mejor el mensaje que el vehículo, digamos.

12.¿Cabría la posibilidad de una reunión en el Siglo XXI de Umpah Pah?

-…No lo sé… pero no está ahora en mi mente eso, estoy metido en el “Incompletament Puntí”, y en “Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc” y de momento no entra…

13.El 30 de noviembre de 2009 se editó el álbum “Més raons de pes. El tribut de Umpah Pah”, el cual, diversos músicos admiradores declarados de la banda interpretan diecisiete canciones en castellano y catalán. ¿Cuál fue su reacción?

-Mira, mi reacción fue coger el teléfono y felicitarlos a todos, uno por uno.

Y ¿qué reflexión hace?

-La reflexión que les dije: “¿Tan importante?” (risas).

14.En 1997 vio la luz su primer trabajo discográfico “Pepalallarga i…” (1997), ¿cómo fue el proceso de grabación de aquel álbum atemporal, en Music Lan y Cosmonàutica Comas?

-La verdad es que la acertamos con la palabra de entonces y creo que es vigente: fue una bomba atómica e hidratómica y aún está por explotar.

15.Dedicó el disco a Quimi Portet de la siguiente manera: “…muy especialmente por la dedicación hiperatómica, energética y constante del incombustible Quimi Portet”. ¿Cómo se conocieron y de qué manera le propuso el proyecto de su primer álbum en solitario?

-Bueno, él supo de mí, y yo supe de él, y nos encontramos, venía yo en bicicleta y él iba en moto, creo.

16.¿Qué anécdotas me podría explicar de aquel disco?

-Que empezamos con mucho calor, con muchísimo sol, y a la mitad nos vino una tormenta, que por eso mezclamos “L´atzucac”.

17.Dos años después vio la luz un disco catalogado posiblemente como el mejor disco de la historia de la música catalana: “L´Hora del Pati” (1999). Las referencias al mundo infantil y juventud son constantes…

-¡Bueno y la vejez también! “L´Hora del Pati” (1999) para mí y para mucha gente no creo que haya sido todo “flors i violes”; “L´Hora del Pati” (1999) también habían problemas, al menos en mi barrio.

¿Cómo se originó esta idea central? ¿Cómo se idearon y se gestaron, las quince composiciones?

-Pues mira, se gestaron como se gestaron, de hecho llovía bastante, y hubo tormenta también, ya te digo, “L´Hora del Pati” (1999) por suerte no ha habido desgracias humanas pero te digo, por suerte. La vida es muy complicada y la del músico obviamente también, llegar y volver al estudio vivo tiene sus qués.

18.¿Es su álbum más melancólico y nostálgico?

-No. Yo creo que en todos los álbumes hay nostalgia, emoción, hay puntos divertidos, los cuales no son mayoritarios igual, simplemente el dado en la cachimba en una canción positivista, y sí que lo es, pero si te la lees bien, verás que tiene un punto nostálgico y un poco cruel, también.

19.Los pensamientos, meditaciones y reflexiones se manifiestan asiduamente, dígame, ¿qué es la vida y para qué hemos venido?

-Yo para pasarlo bien (risas), yo la vida me la cojo para pasarlo bien, ahora, es muy difícil, eso sí que es verdad, pero un aburrimiento sí que no lo es, si te aburres vas por mal camino.

20.Cuidada y artesanal producción, colaborando músicos extraordinarios, desbordando armonía y frescura… ¿Qué recuerda de la grabación, nuevamente en Music Lan y Cosmonàutica Comas?

-¡Hombre, recuerdo cosas preciosas la verdad!, recuerdo momentos de risa pero geniales, la verdad. Hacíamos o hacemos un equipo cuando nos reunimos que sólo con encontrarnos ya fluyen chispas.

21¿Y qué valoración hace de “L´Hora del Pati” (1999) después de 14 años?

Pues mira, ¡que han pasado catorce años y aún me sigue gustando! (risas).

¿Qué anécdotas me puede explicar del álbum?

-Pues recuerdo la imagen del Quimi esperándose en la puerta del estudio, nosotros llegábamos del hotel, llegábamos un poco tarde -por culpa de X, no era yo- y el Quimi estaba parando el sol, comiéndose un helado (risas).

22.Todas las composiciones son de su autoría excepto: “El Final de la festa”, que es de Quimi Portet y “Xabadà”, que es un tema a medias, entre usted y Portet…

-¡Sí, fue muy divertido, la tengo mucho cariño!

¿Cómo surgió “Xabadà” y en qué se inspiraron?

-Mira, me enseñó una base y dije: “¡Ostia! para adelante”, y me dijo Quimi: “En esta no cantes bien, intenta cantar con desgana” y así sucedió, pero tenía que hacer la melodía, la letra, bueno… ¡fue divertido!.

23.El disco tiene una portada cautivadora, ¿forma parte de su álbum familiar?

-Sí, de hecho es la anunciación de una guerra, una guerra musical. El que lleva la moto era un chico de Olot en sus años de mili, pero estaba mi abuelo allí, el que lleva la gorra, eran tiempos de la República. Aunque al igual no ha tenido mucha repercusión, pero para mí la llevo dentro. De hecho duermo en mi cama y la tengo arriba de ella.

24.¿Qué ilusiones tenía el joven Josep Puntí que han seguido intactas a día de hoy?

-Las mismas ilusiones o incluso alguna más, pero de hecho sigo en el mismo camino, ahora tengo este concierto el 12, le tengo muchas ganas y creo que puede haber un antes y un después en este concierto. De hecho, seguro que habrá un antes y un después, pero me refiero a nueva formación, la gente acostumbrada a verme “desnudo”, digamos sólo con el piano, con la guitarra… verme tocar con una buena banda… creo que si los astros van un poco a favor, puede ser una noche inolvidable.

25.En 2002 salió al mercado su último disco, llamado “María”, un homenaje a su madre. ¿Cómo se confeccionaron los catorce temas? Y ¿Qué recuerda de la grabación?

-Bueno, fue cruel un poco debido a circunstancias familiares, pero creo que según gente, dicen que es uno de los mejores álbumes que he hecho en mi carrera. Yo le tengo, en muchos temas un cariño muy especial, y creo que también es una obra por explotar. La verdad es que le tengo mucho cariño.

26.¿Cómo transcurrieron las colaboraciones de Enrique Bunbury y Gerard Quintana?

-Enrique fue una cosa natural porque entonces nos veíamos día sí, día sí. Si él no colaboraba con el mío, yo colaboraba con el suyo, u otros. Lo de Gerard fue una cosa más casual, porque yo estaba un poco vago y dije: “¡Ostia! ¿Porqué no la canta Gerard Quintana?” (risas) pero el disco lo tenía que cantar yo, y bueno, de ahí surgió que vino, y como nos conocemos desde hace más de treinta y cinco años, pues las cosas pasan así.

27.Una de las canciones que destaca la versión “Flors i violes”, compuesta originalmente por Quimi Portet. ¿Cómo fue la sesión de grabación de ésa canción para adaptarlo al sonido Adrià Puntí, pero sin perder la esencia?

-Fue muy sencillo. Cuando nos surgió la idea, decía Quimi: “Vamos a hacer una cosa preciosa” y la verdad ya la original era preciosa, creo que nos salió bastante bien.

28.¿Qué destacaría y que ha significado Quimi Portet en su evolución artística?

-Para mí es un grado superior la importancia de la figura de haber aparecido o no; a nivel de conocimientos, a nivel humano también, pero creo que la vida, el día a día, el relacionarte con la gente, vas aprendiendo o vas evolucionando tu pensamiento…

29.Tras el gesto que tuvo en “Viatge a Montserrat” (2009)…

-¡Me lo dedicó!

Fue una gozada escucharle en el tema “Carrer nou”, incluido en el álbum “Oh My Love” (2012) de Quimi Portet. ¿Cómo fue aquel re-encuentro?

-Bueno, es que yo con el Quimi me lo encuentro muy a menudo (risas).

30.Músicos, seguidores, público, críticos musicales y revistas prestigiosas avalan su genialidad. ¿Cuál es su secreto y cómo se definiría?

-La verdad es sinceridad, emoción y voluntad. Siempre el poder de la voluntad es inimaginable, yo no me considero genio, ¡que tengo genio sí!, pero genio, no sé, es una cosa que si acaso han de contestar ellos.

31.¿Cómo ve el panorama musical en la actualidad?

-Por un lado ha habido una cosa muy positiva que es la democratización musical, creo que eso por un lado es positivo, pero por otro lado a nivel logístico, no estamos preparados para esta explosión en el mismo momento, y al final, acaban siendo los mismos, y no creo que refleje la situación real.

32.¿Qué es para usted la música?

-¿Para mí? Es una parte importantísima de mi vida. Realmente nunca hubiera imaginado lo que he hecho.

33.¿Cómo ve el país actualmente?

-Más o menos como lo veía hace cuarenta años (risas), con más gente, con más disimilitudes… (risas).

Desde kaosenlared, quisiera agradecer su labor musical, y transmitirte toda mi admiración. Mis mejores deseos para el concierto en Girona.

-¡Muchas gracias!

 

¡Fortuna y salud!

Contacto: joan.navas@hotmail.es

¡ Sígueme en Twitter: @Navaselectrico !

 

Imatge

Puntí es reinventa un altre cop” ARA – Dissabte 5/10 – JORDI C. LLORENS

El músic enllesteix nous temes per al concert a l’Auditori de Girona i fer gira.
ARA – Dissabte 5/10 – JORDI C. LLORENS

Després de més de deu anys tocant en solitari, amb excepcions puntuals, Adrià, Josep o simplement Puntí, es torna a envoltar de músics per reinterpretar les seves cançons de sempre i per posar música a les Cançons mudes que va presentar en la seva última obra, el llibreIncompletament Puntí.

“Serà aire nou, però amb la llavor que ja teníem”, explica un Puntí que des de fa unes setmanes assaja amb els músics a la casa familiar de Salt. Es preparen per al concert de dissabte que ve a l’Auditori de Girona i per sortir, després, de gira.

 Imatge

http://www.ara.cat/premium/cultura/Punti-reinventa-cop_0_1005499543.html

ara_1380924002-31

“Puntí, al revés del món”- INCOMPLETAMENT PUNTÍ – EL PUNT

Cultura – DIVENDRES 4 OCTUBRE 
CONCERT
XAVIER CASTILLÓN
 
[*** APUNT DE TOTSALT.CAT *** EL CONCERT QUE FARÀ ADRIÀ PUNTÍ A L’AUDITORI DE GIRONA SERÀ EL 12 D’OCTUBRE. DESCONEIXEM EL PERQUÈ EN AQUESTA NOTÍCIA ES PARLA DE DEMÀ (5 D’OCTUBRE) COM A DIA DEL CONCERT…***]
 

Puntí, al revés del món

Adrià Puntí presenta demà les ‘cançons mudes’ del seu llibre ‘Incompletament Puntí’ en un concert a l’Auditori de Girona, on actuarà amb els millors músics de la seva etapa en solitari. En temps difícils, Puntí es reinventa i aposta fort

 
“Aquesta és una proposta ambiciosa i cara, però jo vaig al revés del món: quan Alejandro Sanz redueix personal, jo l’amplio.” Ho diu Adrià Puntí –o l’home abans conegut com Adrià Puntí, o Josep Puntí o simplement i incompletament Puntí– al pati de casa seva, en un carrer molt tranquil de la localitat gironina de Salt. Ha fet una pausa en els assajos que porta a terme des de fa setmanes al domicili familiar dels Puntí, per preparar el concert que demà oferirà a la sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona, la simfònica, amb capacitat màxima per a 1.200 persones. Tot un repte. Però hi ha moltes ganes de retrobar-se amb el millor Puntí, un dels compositors i intèrprets més citats i lloats pels seus companys de professió i per la seva legió de seguidors fidels. Després d’una llarga temporada una mica erràtica i amb escasses novetats discogràfiques –el seu últim disc amb cançons noves, Maria, data del 2002–, Puntí ha donat en els últims mesos unes quantes bones notícies: alguns memorables concerts en solitari, un documental a l’altura del personatge i un llibre, Incompletament Puntí, que dóna moltes pistes sobre el passat, el present i el futur de Puntí: tot un homenatge al seu pare, notable pintor i escultor que ha passat volgudament desapercebut, complementat amb materials diversos com les anomenades Cançons mudes, que ara deixaran de ser-ho.

Tornem al pati de can Puntí. Mentre parlem (“El llibre ha funcionat molt bé, tot i que l’hem fet molt austerament i sense distribuïdor, però serà ara, a partir d’aquest concert a Girona, quan la gent l’entendrà del tot”, diu, tan convençut com enigmàtic), el grup continua assajant a la sala gran que hi ha a l’entrada de la casa, envoltada d’obres del pare i d’alguns records de la seva pròpia obra: la portada de Bamboo Avenue(1992), el segon disc d’Umpah-Pah, i un pòster de Pepalallarga i… (1997), el seu debut en solitari. En realitat, tampoc no hi sobra gaire espai per als músics, que el dia de la visita són set: Puntí ha recuperat la seva millor banda, la Fellaction on the Rocks Bang Bang Bang –nom mutant que l’acompanya des de temps immemorials–, amb Lluís Costa a la guitarra, Pere Martínez al baix i el contrabaix i Dani Pujol a la bateria i les percussions. Tots tres ja hi eren, a la seva primera gira en solitari, ara fa tres lustres. També hi ha cordes –el Taller d’Orquestra– i durant l’entrevista Puntí parla de la possibilitat de reclutar vents, si les circumstàncies ho permeten. Ja ho ha dit: aquesta és una proposta “ambiciosa i cara”, però és també el que necessita Puntí per marcar un punt i a part decisiu en la seva carrera.

Per a la gran estrena de demà a l’Auditori de Girona, Puntí ha preparat un repertori on es combinen cançons sobradament conegudes pel seu públic amb unes quantes cançons noves o relativament noves. Com ja hem dit, algunes apareixen en el llibre, però mudes, sense música… fins ara.

Amb un ou o un nou

Entre les novetats previstes per al concert de demà, hi ha cançons com ara La prova del nou (“Quan un no sap què dir en una cançó hi posen un ou o un nou”, diu la lletra), acompanyada en el llibre d’una curiosa referència musical: “Mentre sona Genets al cel de Frankie Laine.” O com Tornavís (“Maleït sigui aquell dia tan bord quan jugàvem amb l’amor”). O com Un trist avís d’enyor (“Doncs tu ho ets tot. Ets carn i adob, però ets agre i magre, quan vols”). I també són inèdites en disc ProhibitCor emigrantLa clau de girar el taller –un títol que evoca una broma ja clàssica que es feia als aprenents dels tallers–, Tarda d’agost i El boig del telèfon roig, una cançó dedicada a un emblemàtic personatge gironí que durant anys es va passejar amb un telèfon de taula per la ciutat fins que va deixar de fer-ho en el moment en què els seus conciutadans van començar a voltar pertot arreu amb telèfons mòbils.

Bacanal de noves cançons

Com es pot veure, Puntí prepara una autèntica bacanal de noves cançons per als seus fans assedegats, que esperen el seu quart disc, el successor de Maria, amb candeletes. Si algun dia es resolen els seus conflictes amb Picap –la discogràfica que ha publicat tota la seva obra en solitari–, potser aquest disc veurà la llum. Però ara no sembla que això preocupi gaire Puntí, que té oberts altres fronts creatius: després del llibre, el nou directe amb la banda com a màxima prioritat, i per sobre de tots aquests projecte sobrevola la pel·lícula de està filmant des de fa mesos, Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc. “Incompletament forma també part de la pel·lícula. De fet, el guió fa referència a un fet que passa a l’Auditori i per això m’agradaria filmar el concert”, afirma el músic, ara ja creador polifacètic. I remarca que el concert tindrà una important dimensió audiovisual, amb projeccions de les obres del seu pare que hi ha en el llibre.

Tornem a la sala d’assaig i Puntí es reincorpora a la feina, després del parèntesi promocional. Comencen a tocar i sona molt bé, com feia temps que no s’escoltava aquesta veu única, que molts músics d’aquest país han citat com a influència, fins i tot durant la seva llarga travessia del desert. Ara Puntí torna amb la força de les seves cançons –“Primer vam treballar sobre uns 40 temes i en farem uns 25 en directe”–, amb uns músics de primera i amb ganes que això no s’aturi: “Incompletament tindrà una segona part, no sé si un altre llibre o un disc. Potser es dirà… Completament?”

 

 

Imatge

 
Un llibre ple d’art i poesia
Incompletament Puntí, el llibre que va editar l’abril passat, és un projecte únic en el panorama musical català. Deixant de banda les lògiques comercials, Puntí va publicar pel seu compte un volum molt ben editat amb “dibuixos a les fosques, cançons sense soroll, vitralls que no enlluernen, escultures fotogràfiques, alguna que altra faula mal inventada i poesia… amb i sense inspiració”. Un tribut al pare i una guia per perdre’s en el ric univers de Puntí.
Una llarga història
Josep Puntí (1963), més conegut com Adrià o només Puntí, va formar part dels fonamentals Umpah-Pah del 1989 al 1996, període durant el qual van editar cinc àlbums. El 1997 va debutar en solitari amb Pepalallarga i…, al qual van seguir
en poc més d’un lustre L’hora del pati i Maria.
 
Suplement Cultura 04-10-2013 Pàgina 28
 
 
 

POESIA ALS BARRACONS

Adrià Puntí, …
Nou curs i nova temporada de Poesia als barracons, que aquest any surt de les aules per anar-se’n quasi de concert, a un assaig d’una actuació molt esperada: el retorn de Puntí amb tota una banda de músics a l’escenari, a l’Auditori de Girona, aquest mes d’octubre. Molt aplaudit a l’estrena de la projecció Adrià Puntí. El documental al festival Inèdit de Barcelona, l’artista de Salt segueix endavant amb una carrera musical que el situa com un dels creadors de referència del panorama català.
Poesia als barracons i poesia fora dels barracons: música a dojo i cançó, i el vers que es canta, que encanta, que meravella.
PUNTÍ (dimecres 9 d’octubre de 2013)
 Incompletament Puntí, assaig del concert a l’Auditori de Girona
‘Torna el millor Puntí’. El crític musical Xavier Castillón celebrava així el retorn d’Adrià Puntí als escenaris, en un article publicat al PuntAvui el passat 23 de setembre.
Els músics que acompanyaven l’exlíder d’Umpah-pah fa quinze anys en el seu primer disc en solitari tornen a formar el nucli dur de la banda en el concert del 12 d’octubre a Girona: el guitarrista Lluís Costa, el baixista Pere Martínez i el bateria Dani Pujol. ‘Ja estava una mica saturat de tocar sol i, a més, penso que les cançons mudes del llibreIncompletament Puntí es mereixien ser musicades i orquestrades. De fet, quan feia el llibre ja estava pensant en música, i ara ha arribat el moment de presentar el llibre sonorament’, diu l’artista.
‘Darrere d’aquest concert hi ha un treball molt important, no es tracta d’una actuació amb les cançons de sempre: el públic hi trobarà moltes novetats.’ Algunes de les noves cançons s’han pogut escoltar en els seus concerts en solitari o a través d’internet, en versions molt més despullades que les que assaja ara amb la banda i amb les cordes del Taller d’Orquestra i altres reforços. Una dotzena de temes inèdits amb títols com ara Tarda d’agostLa prova del nouCor emigrantLa clau de girar el tallerTornavísProhibitUn trist avís d’enyorEl boig del telèfon roig, etc.
Comença una nova etapa que s’obrirà oficialment a l’Auditori de Girona, en un concert molt important per a Puntí i els seus seguidors, que tenen ganes de veure’l en acció després d’una dècada de poca presència als escenaris. ‘El millor Puntí que s’ha vist i escoltat en molt de temps’, afirma Xavier Castillón.

Els alumnes de batxillerat de l’institut Font del Ferro de Palafolls tindran el gust de veure Puntí a Girona el dia 9 d’octubre en un assaig previ a l’actuació del dia 12.

 Imatge
 http://www.poesialsbarracons.blogspot.com.es/

Adrià Punti «El nivell musical dels grups ha pujat molt, però falta idealisme, falla el missatge»

Dilluns,30 De setembre De 2013

Diari de Girona – DANIEL BONAVENTURA

Concert a l’Auditori el 12 d’octubre. El cantant es reinventa en la presentació d’«Incompletament Puntí», acompanyat de la Fellaction on the Rocks Bang Bang Bang i El Taller d’Orquestra. L’ex Umpah-Pah entra a la maduresa amb molts projectes.

l’Adrià Puntí ha fet 50 anys. Pocs poden com ell arribar a la maduresa amb la satisfacció de comprovar la solidesa de l’obra feta. les lletres de les cançons d’umpah- Pah -i per què no reconèixer-ho, també les melodies–, han resistit el pas del temps. la seva posterior carrera en solitari ha deixat discos sublims com Maria (2002). en aquesta entrevista, el cantant confessa que porta de cap gravar el concert del proper dissabte, dia 12 d’octubre, a l’Auditori de Girona. l’Adrià sap que està en forma i per això pensa en un disc amb les cançons noves de l’espectacle Incompletament Puntí.

P Actuarà a la Sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona. Una palestra de luxe.

R Per a mi és un repte. Havia actuat al teatre municipal, però mai a l’Auditori. estic molt engrescat.

la magestuositat de la sala va com anell al dit per a la presentació de l’Incompletament Puntí, el llibre amb les meves noves lletres il·lustrades amb l’obra pictòrica i escultòrica del meu pare.

P L’experimentació, el canvi, el risc, és inherent a l’artista. Es re- inventa en aquest concert?

R exacte! no és un espectacle amb alguna cosa nova entre les cançons de sempre. la part gruixuda són coses noves com La prova del nou, Tornavís o La clau de girar el taller. tot roda sobre l’obra del meu pare. són les de les Cançons mudes del llibre, cançons meves inspirades en la història del pare. el concert és la sonorització de la part escrita.

P És un cant al pare, com Maria era un cant a la mare?

R És un cant al meu pare. el meu pare ha treballat tota la vida l’expressió artística, però no ha volgut vendre mai res. Professionalment treballava de mecànic en tallers. Havia treballat a Can sarasa i a Comexi, i després va tenir un taller propi. el concert inclourà projeccions de l’obra artística del pare.

P Per què «incompletament»?

R Perquè vindrà una segona part. Ja l’estic escrivint.

P El llibre inclou escriptura, pintura, fotografia… també fa cinema. És en catarsi cretiva total?

R el que faig és expressar-me. Vaig treure el llibre perquè no puc treure discos per discrepàncies amb la discogràfica. la veritat és que editar el llibre se m’ha posat molt bé per continuar creixent.

P I el proper disc?

R Depèn. la gent que vingui a l’Auditori escoltarà el nou disc d’en Puntí, però serà un disc efímer que només es podrà escoltar aquí.

P Gravarà el concert?

R Home… sí que gravaré.

P Pensant en el disc?

R no ho descarto. m’agradaria editar ja. Ja ens hi estem acostant.

P Un ocellet m’ha dit que a l’Auditori vostè vol tocar tots els ins- truments i fins i tot escoltarem una versió al violí de La Catximba.

R Ostres…! està al tinter, però si vénen uns violinistes, millor que ho facin ells. no es descarta.

P Ha reunit una bona banda d’acompanyament?

R sí. Dani Pujol a la bateria, Pere martínez, baix, lluís Costa, guitarres. i veus. tots fan veus. Però també hi haurà el taller d’Orquestra, amb violins, violoncels, viola… entren dins l’espectacle amb un pes important.

P Sé que té un plec gruixut de lletres noves a punt de cantar.

R tot es va fent. Però ara estic molt posat amb la promoció de l’Incompletament. És un format diferent, no deixa de ser un nou treball, una reinvenció.

P Aquest concert ha de marcar un abans i un després?

R Pot molt bé ser un punt d’inflexió. He fet molts concerts en solitari i necessitava un airejament. A més, l’Incompletament necessitava una orquestració.

P Pot ser un inici de gira?

R D’això es tracta. tinc propostes per al novembre a barcelona. Han de ser escenaris com un auditori, per a l’orquestra i la banda.

P Vostè para atenció a coses importants que el remolí de la societat s’emporta. Em va deixar tocat sentir-li dir, a la pel·lícula documental Adrià Puntí, emesa per TV3, que el seu primer amic va ser el seu besavi…

R Ah, el besavi. Jo li deia l’avi. i tant! Per mi sí que ho va ser. tinc moltes lletres sobre els avis. la família m’ha tocat i és present en les meves lletres. en aquest sentit sóc nostàlgic. Però els records de l’avi són divertits, no són tristos.

P A voltes sembla un bon cristià.

R el cristianisme ens ha afectat molt. De fet, un cristià és un que tendeix a ser bona persona. Ara, d’aquí al món eclesiàstic hi ha un abisme. Jo no he fet ni la comunió.

P Està d’acord que la cultura en general i en concret la música viuen un moment efervescent?

R sempre hi són, aquests moments efervescents. Ara és un moment fotut i hi ha gent que sembla que triomfen però feines tenen a treballar. Crisi? Jo fa 35 anys que faig aquesta feina i sempre he estat en crisi, he, he…

P El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, parla del Deucentisme?

R A sí? Deu ser en termes gene- rals. A la llarga, l’obra talentosa queda i l’efímera desapareix. no em vull tirar floretes, però és bo que hagin passat trenta anys des dels primers passos professionals i l’obra d’aleshores s’aguanti.

P Quina consideració li mereixen els grups actuals?

R Hi ha gent bona. el nivell musical ha pujat amb escreix. el que passa és que potser falta una consistència a nivell idealista. Potser és per manca d’informació i manca de rautar les obres. Falla el missatge, falta contingut.

P S’imagina als 70 anys saltant a l’escenari com Mick Jagger?

R saltant no, però tocant, sí.

Imatge

«Quan tinc una cançó guanyada la deixo al calaix i més endavant la perfecciono»

«Incompletament Puntí» té lletres escrites l’any 1992. I és que Puntí és un poeta que cuina a foc lent. Guarda l’obra al calaix i al cap d’anys la revisa i la retoca. El seu és un projecte d’una sensatesa i formalitat que esgarrifa.

P Vostè és un creador lent, dels que deixen reposar l’obra al calaix?

R La guardo al calaix i quan la recupero hi veig formes di- ferents i l’acabo de polir. És un avantatge perquè la cançó ja estava guanyada, i si bé has de vigilar de no esguerrar la frescor de la part impressionista de la primera redacció. Passat el temps pots millorar petits aspectes i això va a favor de la cançó.

P Vostè fa, per tant, un intens treball de llengua?

R De llengua i de xinesos, que en dic jo. Amb diccionaris, que per alguna cosa existeixen. M’agrada treballar la part fonètica i també el contingut del que explico. La intenció poètica m’importa molt, però mai ha de sonar forçat. La música ha de funcionar per si sola, mai amb calçador.

P Què és primer, la lletra o la música? Tot a l’espectacle és obra seva?

Les dues coses. Parteixo d’un concepte literari i d’un concepte musical. La feina és anar-ho trenant. I sí, tota la lletra i tota la música de l’«Incompletament» és meva.

Daniel Bonaventura

GIRONA

Imatge

http://danielbonaventura.wordpress.com/