Adrià Punti «El nivell musical dels grups ha pujat molt, però falta idealisme, falla el missatge»

Dilluns,30 De setembre De 2013

Diari de Girona – DANIEL BONAVENTURA

Concert a l’Auditori el 12 d’octubre. El cantant es reinventa en la presentació d’«Incompletament Puntí», acompanyat de la Fellaction on the Rocks Bang Bang Bang i El Taller d’Orquestra. L’ex Umpah-Pah entra a la maduresa amb molts projectes.

l’Adrià Puntí ha fet 50 anys. Pocs poden com ell arribar a la maduresa amb la satisfacció de comprovar la solidesa de l’obra feta. les lletres de les cançons d’umpah- Pah -i per què no reconèixer-ho, també les melodies–, han resistit el pas del temps. la seva posterior carrera en solitari ha deixat discos sublims com Maria (2002). en aquesta entrevista, el cantant confessa que porta de cap gravar el concert del proper dissabte, dia 12 d’octubre, a l’Auditori de Girona. l’Adrià sap que està en forma i per això pensa en un disc amb les cançons noves de l’espectacle Incompletament Puntí.

P Actuarà a la Sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona. Una palestra de luxe.

R Per a mi és un repte. Havia actuat al teatre municipal, però mai a l’Auditori. estic molt engrescat.

la magestuositat de la sala va com anell al dit per a la presentació de l’Incompletament Puntí, el llibre amb les meves noves lletres il·lustrades amb l’obra pictòrica i escultòrica del meu pare.

P L’experimentació, el canvi, el risc, és inherent a l’artista. Es re- inventa en aquest concert?

R exacte! no és un espectacle amb alguna cosa nova entre les cançons de sempre. la part gruixuda són coses noves com La prova del nou, Tornavís o La clau de girar el taller. tot roda sobre l’obra del meu pare. són les de les Cançons mudes del llibre, cançons meves inspirades en la història del pare. el concert és la sonorització de la part escrita.

P És un cant al pare, com Maria era un cant a la mare?

R És un cant al meu pare. el meu pare ha treballat tota la vida l’expressió artística, però no ha volgut vendre mai res. Professionalment treballava de mecànic en tallers. Havia treballat a Can sarasa i a Comexi, i després va tenir un taller propi. el concert inclourà projeccions de l’obra artística del pare.

P Per què «incompletament»?

R Perquè vindrà una segona part. Ja l’estic escrivint.

P El llibre inclou escriptura, pintura, fotografia… també fa cinema. És en catarsi cretiva total?

R el que faig és expressar-me. Vaig treure el llibre perquè no puc treure discos per discrepàncies amb la discogràfica. la veritat és que editar el llibre se m’ha posat molt bé per continuar creixent.

P I el proper disc?

R Depèn. la gent que vingui a l’Auditori escoltarà el nou disc d’en Puntí, però serà un disc efímer que només es podrà escoltar aquí.

P Gravarà el concert?

R Home… sí que gravaré.

P Pensant en el disc?

R no ho descarto. m’agradaria editar ja. Ja ens hi estem acostant.

P Un ocellet m’ha dit que a l’Auditori vostè vol tocar tots els ins- truments i fins i tot escoltarem una versió al violí de La Catximba.

R Ostres…! està al tinter, però si vénen uns violinistes, millor que ho facin ells. no es descarta.

P Ha reunit una bona banda d’acompanyament?

R sí. Dani Pujol a la bateria, Pere martínez, baix, lluís Costa, guitarres. i veus. tots fan veus. Però també hi haurà el taller d’Orquestra, amb violins, violoncels, viola… entren dins l’espectacle amb un pes important.

P Sé que té un plec gruixut de lletres noves a punt de cantar.

R tot es va fent. Però ara estic molt posat amb la promoció de l’Incompletament. És un format diferent, no deixa de ser un nou treball, una reinvenció.

P Aquest concert ha de marcar un abans i un després?

R Pot molt bé ser un punt d’inflexió. He fet molts concerts en solitari i necessitava un airejament. A més, l’Incompletament necessitava una orquestració.

P Pot ser un inici de gira?

R D’això es tracta. tinc propostes per al novembre a barcelona. Han de ser escenaris com un auditori, per a l’orquestra i la banda.

P Vostè para atenció a coses importants que el remolí de la societat s’emporta. Em va deixar tocat sentir-li dir, a la pel·lícula documental Adrià Puntí, emesa per TV3, que el seu primer amic va ser el seu besavi…

R Ah, el besavi. Jo li deia l’avi. i tant! Per mi sí que ho va ser. tinc moltes lletres sobre els avis. la família m’ha tocat i és present en les meves lletres. en aquest sentit sóc nostàlgic. Però els records de l’avi són divertits, no són tristos.

P A voltes sembla un bon cristià.

R el cristianisme ens ha afectat molt. De fet, un cristià és un que tendeix a ser bona persona. Ara, d’aquí al món eclesiàstic hi ha un abisme. Jo no he fet ni la comunió.

P Està d’acord que la cultura en general i en concret la música viuen un moment efervescent?

R sempre hi són, aquests moments efervescents. Ara és un moment fotut i hi ha gent que sembla que triomfen però feines tenen a treballar. Crisi? Jo fa 35 anys que faig aquesta feina i sempre he estat en crisi, he, he…

P El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, parla del Deucentisme?

R A sí? Deu ser en termes gene- rals. A la llarga, l’obra talentosa queda i l’efímera desapareix. no em vull tirar floretes, però és bo que hagin passat trenta anys des dels primers passos professionals i l’obra d’aleshores s’aguanti.

P Quina consideració li mereixen els grups actuals?

R Hi ha gent bona. el nivell musical ha pujat amb escreix. el que passa és que potser falta una consistència a nivell idealista. Potser és per manca d’informació i manca de rautar les obres. Falla el missatge, falta contingut.

P S’imagina als 70 anys saltant a l’escenari com Mick Jagger?

R saltant no, però tocant, sí.

Imatge

«Quan tinc una cançó guanyada la deixo al calaix i més endavant la perfecciono»

«Incompletament Puntí» té lletres escrites l’any 1992. I és que Puntí és un poeta que cuina a foc lent. Guarda l’obra al calaix i al cap d’anys la revisa i la retoca. El seu és un projecte d’una sensatesa i formalitat que esgarrifa.

P Vostè és un creador lent, dels que deixen reposar l’obra al calaix?

R La guardo al calaix i quan la recupero hi veig formes di- ferents i l’acabo de polir. És un avantatge perquè la cançó ja estava guanyada, i si bé has de vigilar de no esguerrar la frescor de la part impressionista de la primera redacció. Passat el temps pots millorar petits aspectes i això va a favor de la cançó.

P Vostè fa, per tant, un intens treball de llengua?

R De llengua i de xinesos, que en dic jo. Amb diccionaris, que per alguna cosa existeixen. M’agrada treballar la part fonètica i també el contingut del que explico. La intenció poètica m’importa molt, però mai ha de sonar forçat. La música ha de funcionar per si sola, mai amb calçador.

P Què és primer, la lletra o la música? Tot a l’espectacle és obra seva?

Les dues coses. Parteixo d’un concepte literari i d’un concepte musical. La feina és anar-ho trenant. I sí, tota la lletra i tota la música de l’«Incompletament» és meva.

Daniel Bonaventura

GIRONA

Imatge

http://danielbonaventura.wordpress.com/

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s