“Puntí, al revés del món”- INCOMPLETAMENT PUNTÍ – EL PUNT

Cultura – DIVENDRES 4 OCTUBRE 
CONCERT
XAVIER CASTILLÓN
 
[*** APUNT DE TOTSALT.CAT *** EL CONCERT QUE FARÀ ADRIÀ PUNTÍ A L’AUDITORI DE GIRONA SERÀ EL 12 D’OCTUBRE. DESCONEIXEM EL PERQUÈ EN AQUESTA NOTÍCIA ES PARLA DE DEMÀ (5 D’OCTUBRE) COM A DIA DEL CONCERT…***]
 

Puntí, al revés del món

Adrià Puntí presenta demà les ‘cançons mudes’ del seu llibre ‘Incompletament Puntí’ en un concert a l’Auditori de Girona, on actuarà amb els millors músics de la seva etapa en solitari. En temps difícils, Puntí es reinventa i aposta fort

 
“Aquesta és una proposta ambiciosa i cara, però jo vaig al revés del món: quan Alejandro Sanz redueix personal, jo l’amplio.” Ho diu Adrià Puntí –o l’home abans conegut com Adrià Puntí, o Josep Puntí o simplement i incompletament Puntí– al pati de casa seva, en un carrer molt tranquil de la localitat gironina de Salt. Ha fet una pausa en els assajos que porta a terme des de fa setmanes al domicili familiar dels Puntí, per preparar el concert que demà oferirà a la sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona, la simfònica, amb capacitat màxima per a 1.200 persones. Tot un repte. Però hi ha moltes ganes de retrobar-se amb el millor Puntí, un dels compositors i intèrprets més citats i lloats pels seus companys de professió i per la seva legió de seguidors fidels. Després d’una llarga temporada una mica erràtica i amb escasses novetats discogràfiques –el seu últim disc amb cançons noves, Maria, data del 2002–, Puntí ha donat en els últims mesos unes quantes bones notícies: alguns memorables concerts en solitari, un documental a l’altura del personatge i un llibre, Incompletament Puntí, que dóna moltes pistes sobre el passat, el present i el futur de Puntí: tot un homenatge al seu pare, notable pintor i escultor que ha passat volgudament desapercebut, complementat amb materials diversos com les anomenades Cançons mudes, que ara deixaran de ser-ho.

Tornem al pati de can Puntí. Mentre parlem (“El llibre ha funcionat molt bé, tot i que l’hem fet molt austerament i sense distribuïdor, però serà ara, a partir d’aquest concert a Girona, quan la gent l’entendrà del tot”, diu, tan convençut com enigmàtic), el grup continua assajant a la sala gran que hi ha a l’entrada de la casa, envoltada d’obres del pare i d’alguns records de la seva pròpia obra: la portada de Bamboo Avenue(1992), el segon disc d’Umpah-Pah, i un pòster de Pepalallarga i… (1997), el seu debut en solitari. En realitat, tampoc no hi sobra gaire espai per als músics, que el dia de la visita són set: Puntí ha recuperat la seva millor banda, la Fellaction on the Rocks Bang Bang Bang –nom mutant que l’acompanya des de temps immemorials–, amb Lluís Costa a la guitarra, Pere Martínez al baix i el contrabaix i Dani Pujol a la bateria i les percussions. Tots tres ja hi eren, a la seva primera gira en solitari, ara fa tres lustres. També hi ha cordes –el Taller d’Orquestra– i durant l’entrevista Puntí parla de la possibilitat de reclutar vents, si les circumstàncies ho permeten. Ja ho ha dit: aquesta és una proposta “ambiciosa i cara”, però és també el que necessita Puntí per marcar un punt i a part decisiu en la seva carrera.

Per a la gran estrena de demà a l’Auditori de Girona, Puntí ha preparat un repertori on es combinen cançons sobradament conegudes pel seu públic amb unes quantes cançons noves o relativament noves. Com ja hem dit, algunes apareixen en el llibre, però mudes, sense música… fins ara.

Amb un ou o un nou

Entre les novetats previstes per al concert de demà, hi ha cançons com ara La prova del nou (“Quan un no sap què dir en una cançó hi posen un ou o un nou”, diu la lletra), acompanyada en el llibre d’una curiosa referència musical: “Mentre sona Genets al cel de Frankie Laine.” O com Tornavís (“Maleït sigui aquell dia tan bord quan jugàvem amb l’amor”). O com Un trist avís d’enyor (“Doncs tu ho ets tot. Ets carn i adob, però ets agre i magre, quan vols”). I també són inèdites en disc ProhibitCor emigrantLa clau de girar el taller –un títol que evoca una broma ja clàssica que es feia als aprenents dels tallers–, Tarda d’agost i El boig del telèfon roig, una cançó dedicada a un emblemàtic personatge gironí que durant anys es va passejar amb un telèfon de taula per la ciutat fins que va deixar de fer-ho en el moment en què els seus conciutadans van començar a voltar pertot arreu amb telèfons mòbils.

Bacanal de noves cançons

Com es pot veure, Puntí prepara una autèntica bacanal de noves cançons per als seus fans assedegats, que esperen el seu quart disc, el successor de Maria, amb candeletes. Si algun dia es resolen els seus conflictes amb Picap –la discogràfica que ha publicat tota la seva obra en solitari–, potser aquest disc veurà la llum. Però ara no sembla que això preocupi gaire Puntí, que té oberts altres fronts creatius: després del llibre, el nou directe amb la banda com a màxima prioritat, i per sobre de tots aquests projecte sobrevola la pel·lícula de està filmant des de fa mesos, Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc. “Incompletament forma també part de la pel·lícula. De fet, el guió fa referència a un fet que passa a l’Auditori i per això m’agradaria filmar el concert”, afirma el músic, ara ja creador polifacètic. I remarca que el concert tindrà una important dimensió audiovisual, amb projeccions de les obres del seu pare que hi ha en el llibre.

Tornem a la sala d’assaig i Puntí es reincorpora a la feina, després del parèntesi promocional. Comencen a tocar i sona molt bé, com feia temps que no s’escoltava aquesta veu única, que molts músics d’aquest país han citat com a influència, fins i tot durant la seva llarga travessia del desert. Ara Puntí torna amb la força de les seves cançons –“Primer vam treballar sobre uns 40 temes i en farem uns 25 en directe”–, amb uns músics de primera i amb ganes que això no s’aturi: “Incompletament tindrà una segona part, no sé si un altre llibre o un disc. Potser es dirà… Completament?”

 

 

Imatge

 
Un llibre ple d’art i poesia
Incompletament Puntí, el llibre que va editar l’abril passat, és un projecte únic en el panorama musical català. Deixant de banda les lògiques comercials, Puntí va publicar pel seu compte un volum molt ben editat amb “dibuixos a les fosques, cançons sense soroll, vitralls que no enlluernen, escultures fotogràfiques, alguna que altra faula mal inventada i poesia… amb i sense inspiració”. Un tribut al pare i una guia per perdre’s en el ric univers de Puntí.
Una llarga història
Josep Puntí (1963), més conegut com Adrià o només Puntí, va formar part dels fonamentals Umpah-Pah del 1989 al 1996, període durant el qual van editar cinc àlbums. El 1997 va debutar en solitari amb Pepalallarga i…, al qual van seguir
en poc més d’un lustre L’hora del pati i Maria.
 
Suplement Cultura 04-10-2013 Pàgina 28
 
 
 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s