‘Catsons’ entrevista Adrià Puntí

A les televisions locals a partir del divendres 3 de gener.

Després d’una temporada allunyat de les càmeres, el músic Adrià Puntí ha concedit una entrevista al programa ‘Catsons‘ que es podrà veure a les televisions locals a partir del divendres 3 de gener.

Enregistrada per EL9TV al Casino de Vic, a l’entrevista Gisela Puntí conversa amb el músic sobre el llibre ‘Incompletament Puntí’, que ha publicat recentment després d’anys de silenci creatiu. Es tracta d’un recull de poemes, escrits i cançons amb il·lustracions i esbossos que el compositor ha dedicat al seu pare. Un vincle familiar que Puntí repassa en el decurs d’una entrevista en què mostra el seu perfil més íntim.

Imatge

El programa també inclou la interpretació de dues peces inèdites de Puntí en acústic: ‘Tarda d’agost’ i ‘El tornavís’.

Anuncis

“Quina sort: l’Adrià Puntí ve a dinar a casa meva” EMPAR MOLINER

El músic gironí comparteix moments d’intimitat i parla de Neil Young, Supertramp i el tabac

EMPAR MOLINER Barcelona |25/12/2013

Tinc molta sort. Avui l’Adrià Puntí, un dels músics més importants del món, ve a dinar a casa meva. Tot va començar una nit de concert. L’Àlex Torío, el meu home, tocava al convent de Les Bernardes, a Salt, i entre el públic hi era ell. L’Àlex (que l’admira tant) li va dedicar una versió d’ En Pepitu va de curt, i en acabat es van conèixer i van anar a sopar junts. Van enraonar molt de música. Aleshores l’Àlex em va trucar i me’l va posar al telèfon. Jo l’admiro molt. He plorat amb les seves cançons. I vam dir que un dia dinaríem. És avui. Hi ha sopa i conill amb herbes. I ampolles de bon vi. I un piano i una guitarra a punt, perquè hem dit que farem música. Quan veu les ampolles, en Puntí recita aquell fragment de Baudelaire: “Cal estar sempre embriacs, de vi, de poesia o de virtut”.

Ensumo en Puntí i veig que s’ha afaitat amb Floid. “És la loció del meu pare”, em diu. I, quan seiem, em comença a dibuixar. “Jo anava per dibuixant -fa-, però per culpa de la deficiència visual vaig desenvolupar les orelles. Als quatre anys ja feia filmines”. Té moltes diòptries, però porta només una lent de contacte, perquè així pot “llegir amb l’altre ull”. Amb un ull, doncs, hi veu de lluny i amb l’altre ull hi veu de prop. Aquests són els ulls del Puntí. Es mira els estalvis quan hi posem la cassola al damunt. “Fixa’t si m’hi veig que em pensava que els estalvis eren un aperitiu. I he pensat: «Això ens hem de menjar?» El meu pare dibuixava molt bé”. I penso, quan ho diu, que la portada de Maria és un dibuix del seu pare. I aleshores ens demana si el deixem fumar a dins de casa. De moment li dic que no.

I com que s’asseu al piano, parlem de les cançons d’ell que tant ens agraden. “Per fer un tema, no sòlut apuntar gaire res”, comenta. El mètode. Té una melodia al cap durant dies i dies i dies i hi posa una lletra inventada, que no vol dir res. “Ous nials, anous pansides a mig fer, varius moscades…”, canta. És la lletra d’un poema del llibre Incompletament Puntí. La cançó no l’havíem sentit mai. “És molt Jackson Browne”, mormola. I com que de seguida la canto amb ell, somriu complagut perquè ja me l’he apresa. “És un hitasso “, diu. I té raó. “ Solitud la vaig fer al revés. Primer era la lletra. Vaig trigar anys a fer-la. Em vaig inspirar en una dona que venia petards”.

Parlem del devedé (aquest que es ven amb l’ARA). “Està gravat en directe de veritat. Perquè hi ha gent que grava i després va a l’estudi i ho retoca. Doncs no és directe! Que si n’estic content, del so? N’estic content perquè hi ha aquest punt impressionista, perquè a nivell català no s’ha fet una cosa així i… i si no em deixes fumar un cigarro a casa teva no cantarem més!” El tabac és l’únic vici d’en Puntí tot i que la llegenda l’associï a excessos i drogues. “Sóc molt hipocondríac. De vegades el tabac ja m’altera!”

La timidesa davant la càmera

Ara que el conec puc dir que quan veu una càmera (de tele o de fotos…) pateix molt i, per combatre la timidesa, actua de manera teatral, com si a partir del moment que la càmera s’encén ja res no fos de veritat. Això és el que fa que els entrevistadors s’hi enfrontin amb por i prejudicis. “La Bibiana Ballbè li va dir al Ferran Monegal, al Telemonegal, que jo estic malament de salut”, comenta. Va ser arran d’una entrevista a TV3 en què ell, cansat de les preguntes de sempre sobre Umpa-pah, va contestar no gaire convencionalment. “Va, deixa’m fumar!” I cedeixo: “Coi, fuma! Però que sàpigues que quan va venir l’Iggy Pop no el vaig deixar!”

Rient, s’asseu al piano i inicia els acords de Love in mind. “T’agrada el Neil Young?”, li pregunta l’Àlex. “M’agrada. Però també m’avorreix. M’agrada el cinisme que té. Sempre farà coses bones”. “Sí, però tens algun dels discos dels últims quinze anys?” En Puntí riu. “Cap!” “Jo tampoc. Però els primers els tens tots, oi?” I en Puntí canta: “ Woke up this morning… ” Inventa trossos de lletra, com als concerts. La interpretació és d’una sinceritat visceral. Quan parlen de la mort de Bruce Berry tots dos a la vegada udolen: “ Bruce Berry was a working man!!! “

“¿Et faria molt pal cantar una de les teves cançons?”, li pregunto. “No, però m’agradaria fer-ne una de nova. El que passa és que en el fons totes són iguals”. No és cert en el seu cas. En cada cançó hi ha un devessall de generós talent. Perquè sí, cantem El noi de la mare. El Puntí al piano i l’Àlex a la guitarra. La versió queda tan marranota i tendra que la gravo en una vella cinta de casset que conservo de l’època de reportera al carrer. Ara, mentre escric, la sento i se’m posa pell de gallina. No sé si podríem idear algun sistema perquè els lectors del diari poguessin sentir-la. Cridem, i això ens porta a parlar dels Beatles, de l’època aquella en què les fans, almenys, cridaven per músics com ells. “Heu sentit School de Supertramp? Hi ha un crit… És una de les coses que m’ha motivat a seguir endavant”.

Això ens porta a parlar de la producció. “Jo si toco això -toca l’inici deMirall capgirat, aquesta preciositat tan dramàtica- no necessito productor. Ja està fet”. Li dono la raó. L’Àlex, però, replica: “Jo havia escoltat coses d’Umpa-pah, però de qui era fan és d’Adrià Puntí. Tenia el TriquiñuelasLa columna de Simeón, i em deia: «Que bo que és això de , però quina llàstima que estigui tocat tan reggae i tan eteri». I en aquest cas la producció te la vas haver de menjar!” Ell afirma. “La figura del productor era una mica fer de psicòleg… Et pot ajudar si estàs obcecat a posar un trombó aquí. I el productor pot trobar que el trombó hi queda com el cul, m’enteneu?” I com que gesticula, dret i vehement, diu: “Hosti! Semblo tu!” I riem.

 

Imatge

Empar Moliner no perd de vista els dits d’Adrià Puntí mentre el músic gironí toca al piano, i en exclusiva, una de les seves cançons.

http://www.ara.cat/comarquesgironines/Quina-lAdria-Punti-dinar-casa_0_1054694569.html

Puntí edita en DVD el concert de l’Auditori – EL PUNT DIARI

El músic saltenc actuarà el 28 de febrer vinent al Palau de la Música Catalana

17/12/13 02:00 – GIRONA – X. CASTILLÓN

Adrià Puntí publicarà dilluns vinent el DVD Un cor emigrant, que inclou el concert que va oferir a l’Auditori de Girona el 12 d’octubre passat, on va presentar les “cançons mudes” del llibreIncompletament Puntí. El músic saltenc presenta aquest DVD com “un primer esquitx amb temes inèdits, revisitats i inventats”, enregistrat només amb dues pistes de so i dues càmeres, “totalment despullat d’artificis”. En aquest concert, que va ser tot un èxit artístic i de públic, Puntí va estar acompanyat per The Fellaction on The Rocks Bang Bang Bang –Lluís Costa, Pere Martínez i Dani Pujol– i les cordes del Taller d’Orquestra.

D’altra banda, Puntí ha aportat un tema inèdit (No és broma) al disc col·lectiu Altres cançons de Nadal 5 (Música Global) i el 28 de febrer actuarà al Palau de la Música, dins del cicle Bandautors.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/701951-punti-edita-en-dvd-el-concert-de-lauditori.html?cca=1

el-punt-avui1

Puntí posa a la venda el DVD de l´espectacle ´Incompletament Puntí´ – DIARI DE GIRONA

El músic ha titulat “Un Cor Emigrant” el nou àlbum
i anuncia un nou concert
al Palau de la Música

17.12.2013

GIRONA | DDG Adrià Puntí ha anunciat el disc de l’espectacle Incompletament Puntí, basat en el llibre del mateix títol i presentat a la Sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona el passat 12 d’octubre amb un gran èxit de públic i de crítica.
Puntí, acompanyat de la seva banda, The Fellaction on the Rocks Band Bang Bang -Lluís Costa, Pere Martínez i Dani Pujol-, i les cordes del Taller d’Orquestra, un total de 12 músics a l’escenari, va presentar les cançons mudes d’Incompletament Puntí, un repàs a temes tan emblemàtics com Ull per ull, adaptacions que renoven temes com Jeu o temes inèdits com Prohibit i Cor Emigrant.
El pròxim 23 de desembre veurà la llum el DVD de l’Incompletament Puntí en directe a l’Auditori de Girona, sota el títol Un Cor Emigrant. Enregistrat només amb dues pistes (L-R) i amb dues càmeres, totalment despullat d’artificis, el disc veurà la llum coincidint amb la campanya nadalenca.
Puntí també felicita el Nadal, d’altra part, amb No és broma, un tema inèdit propi que forma part del recopilatori de Nadales de Música Global, Altres Cançons de Nadal 5.
A més a més, el músic ha anunciat la sorpresa afegida de nous concerts d’Incompletament Puntí, com el que es portarà a terme el pròxim 28 de febrer al Palau de la Música de Barcelona dins el festival Bandautors al Palau.

 

Diari_de_Girona1

Adéu, Antònia, i gràcies per tornar, Adrià – DIARI ARA

CARLES CAPDEVILA | 22/12/2013

http://www.ara.cat/premium/opinio/Adeu-Antonia-gracies-tornar-Adria_0_1052294891.html

AMB LA PACIÈNCIA i la complicitat de quiosquers i llibreters, l’ARA és també un canal de distribució cultural que ha difós desenes de milers de cedés, llibres, pel·lícules i devedés. Molts lectors ens agraeixen poder accedir a la millor música del país. Avui que fem un comiat amb alegria d’Antònia Font amb un suplement Ara Tu monogràfic, posem també a la venda el devedé del seu concert al Liceu el 2008, on van interpretar els clàssics dels primers deu anys de trajectòria del grup (Alegria, Vos estim a tots igual, Mecanismes o Bamboo). I a partir de demà, dilluns, us oferim el devedé d’un concert que tres mesos després de fer-se ja és llegendari, pel que diuen els que van tenir el privilegi de ser-hi. Aquest octubre Adrià Puntí va aixecar el públic de l’Auditori de Girona amb un retorn pletòric. Va emocionar els fans i va fer callar els que el donaven per irrecuperable. Amb la Fellaction on the Rocks Band Bang Bang i les cordes de vuit joves músics del Taller d’Orquestra va fer un repàs a les seves cançons de sempre. És l’hora de comprovar-ho els que no hi vam ser. Al devedé hi ha 16 cançons, 12 temes clàssics i 6 de nous. És tot un regal presentar-lo en exclusiva abans que s’acabi l’any, perquè anticipa que el 2014 pot i ha de ser l’any d’Adrià Puntí. Com escrivia molt bé Jordi Carreras a l’ARA Comarques Gironines de divendres, el saltenc torna a ser amo del seu destí, prepara nou disc després d’una dècada i el 28 de febrer actuarà al Palau de la Música. Adéu i gràcies, Antònia; gràcies per tornar, Adrià.

Adrià Puntí – DIARI ARA.CAT

Feia molts anys que anava preparant-ho. És veritat que a cops es tornava massa feixuc però quan se’m posa una idea al front… Sóc tossut, i tard o d’hora l’acabo fent. Si ho vaig dedicar fa més de deu anys a les mares, ara tocava fer-ho als pares. A pares més o menys com el meu. “Incompletament”. Sempre et queden coses al rebost. Unes Cançons Mudes que havien de veure la llum o el so, no ho sé. Vitralls ennuegats. Baixen els ploms. Nervis òbviament. Excitació però mesurada, rampells. Ja hi som. Quadros empedrats. Començo a sac. Miau, primera cançó de Pep-a-la-llarga. Potser per això la vaig triar. Equilibri per un fil. La clau. Coherència. Després del precipici no hi ha com anar al metge, Senyor Doctor. Ajustador, remei, oxigen. On està el tornavís? On collons és? És l’hora del cafè. Truca el boig del telèfon. Calia recordar un mirall capgirat. Nostàlgia, tendresa, vitalitat mal entesa. Optimisme escèptic, pot ser? Trans mides, escalfant els motors. La tramuntana espera a la cantonada. Atzucac. Torna el vent boig o torna’l vent boig. Reps fuetada. Un Cor Emigrant, sense ànsia de poeta, sense tenir por d’intimidar. Simplement una plantofada. Vull un cigarro. Prohibit. Cràpula per força. Un Jardí enyorat per molts. Cendra atuïda. Sement. Mai havia pensat a fer un projecte tan rumiat, tan treballat i alhora meteòric, dependent del moment. Un Bulevard. Un trist avís d’enyor. Jeu i calla imbècil. No et caldrà més que fer-te el Longhi. I tant que Si, i tant que molt. Ull per ull, dent per dent.

Un demà sense ressaca. Bon gust, això sí, incomplet. El camí ja se sap que és llarg i per sort. Que ens duri, que ens duri…

Nova inspiració, calia una impressió més amb aquesta particularitat d’afrontar els reptes, només amb dues pistes (L-R) i amb dues càmeres. Totalment despullat d’artificis. Aquesta fou la nit, aquesta és la nit per als que vulguin repetir i per als que no van poder ser-hi. Una manera de fer, incompleta.

Adrià Puntí

http://www.ara.cat/premium/Adria-Punti_0_1051094894.html

El millor concert d’Adrià Puntí, amb l’ARA –

Dilluns, a la venda ‘Un cor emigrant’, un DVD amb 16 temes de la gran actuació a l’Auditori de Girona

JORDI CARRERAS Salt |  20/12/2013

Molta gent considerava que el concert que va fer Adrià Puntí a l’Auditori de Girona l’octubre passat era de caixa o faixa per a la carrera de l’artista saltenc. Més de deu anys actuant gairebé sempre en solitari havien donat un perfil baix a la seva trajectòria, encara que en gairebé tots els concerts d’aquest 2013 s’havia vist un Puntí concentrat i amb moltes ganes dalt de l’escenari.

Això és el que va demostrar a Girona, que té corda per estona i que els que l’havien enterrat, artísticament parlant, s’havien precipitat. Amb la Fellaction on the Rocks Band Bang Bang, el grup que l’havia acompanyat en les gires dels seus dos primers discos en solitari -Lluís Costa a la guitarra, Pere Martínez al baix i contrabaix i Dani Pujol a la bateria-, i amb les cordes del Taller d’Orquestra -vuit joves músics que hi van aportar l’orquestració amb violins, viola i violencel- Puntí va fer aixecar un auditori ple com un ou, amb un repàs a les seves cançons de sempre i amb algunes de les noves, quatre de les quals estan incloses en el DVD. Aquest DVD té 16 cançons i es podrà adquirir amb el diari ARA a partir de diluns al preu de 12 euros.

Amo del seu destí

A més, el concert de Girona tenia unes connotacions molt especials per a Puntí, ja que actuava davant la seva gent, inclosos el seu pare i la seva mare, asseguts a primera fila.

Una de les raons per les quals Puntí no ha enregistrat cap disc des de fa gairebé 12 anys han estat els problemes que tenia amb la discogràfica a què estava vinculat. Segons ha pogut saber l’ARA, aquest tema ja està resolt i Puntí torna a ser amo del seu destí. Això fa que hi hagi molts números que aquest 2014 enregistri un nou disc, que, sens dubte, és un dels més esperats del país, i més després d’un silenci tan llarg.

Mentrestant, s’està tancant la contractació de concerts arreu del país. Un que ja es pot confirmar és el pròxim 28 de febrer al Palau de la Música Catalana i són bastant probables concerts a Tarragona, Lleida i Vic. 

Imatge

Adrià Puntí al piano durant el celebrat concert que va fer a l’Auditori de Girona el 12 d’octubre.

http://www.ara.cat/premium/Adria-Punti_0_1051094894.html

El retorn de Puntí a l’Auditori de Girona es publicarà en DVD – TOTmusiCAT

El dia 23 de desembre es publicarà en DVD el concert d’Adrià Puntí a l’Auditori de Girona

 

Adrià Puntí ha tornat. Ho va deixar entreveure el mes de juny al festival (a)phònica i ho va confirmar l’octubre a l’Auditori de Girona. Davant d’una sala gran plena a vessar d’un públic entregat, el músic de Salt va tornar a pujar a l’escenari acompanyat d’una banda i, fins i tot, d’una orquestra, després de molts anys d’actuacions en solitari. En aquell concert, el cantant va aprofitar per presentar alguns temes inèdits que havia escrit pel llibre Incompletament Puntí.

Ara, aquella nit màgica quedarà enregistrada amb un DVD que sortirà a la venda el dia 23 de desembre. Sota el títol Un cor d’emigrant –un dels temes inèdits que s’hi podrà trobar- el treball servirà per poder recuperar aquestes noves composicions, així com les més mítiques del seu repertori i que tampoc van faltar a la cita gironina.

A més, Puntí ha fet pública encara una altra sorpresa. El pròxim 28 de febrer, portarà l’espectacle a Barcelona, ni més ni menys que al Palau de la Música, dins el cicle Bandautors al Palau en el que serà la confirmació definitiva del retorn del que va ser un dels grans genis musicals del país.

Image

Foto: Josep Tomàs

 

http://totmusicat.cat/el-retorn-de-punti-a-lauditori-de-girona-es-publicara-en-dvd/

Puntí edita en DVD el concert de l’Auditori

El músic saltenc actuarà el 28 de febrer vinent al Palau de la Música Catalana

17/12/13 02:00 – GIRONA – X. CASTILLÓN

Adrià Puntí publicarà dilluns vinent el DVD Un cor emigrant, que inclou el concert que va oferir a l’Auditori de Girona el 12 d’octubre passat, on va presentar les “cançons mudes” del llibreIncompletament Puntí. El músic saltenc presenta aquest DVD com “un primer esquitx amb temes inèdits, revisitats i inventats”, enregistrat només amb dues pistes de so i dues càmeres, “totalment despullat d’artificis”. En aquest concert, que va ser tot un èxit artístic i de públic, Puntí va estar acompanyat per The Fellaction on The Rocks Bang Bang Bang –Lluís Costa, Pere Martínez i Dani Pujol– i les cordes del Taller d’Orquestra.

D’altra banda, Puntí ha aportat un tema inèdit (No és broma) al disc col·lectiu Altres cançons de Nadal 5 (Música Global) i el 28 de febrer actuarà al Palau de la Música, dins del cicle Bandautors.

Image

 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/701951-punti-edita-en-dvd-el-concert-de-lauditori.html