ROCK
Adrià Puntí
Lloc i data: Auditori de Girona (12/X/2013)
DONAT PUTX
Entrada de gala a l’Auditori de Girona, i sensació d’excepcionalitat en l’ambient, per assistir al concert d’Adrià Puntí, tal vegada el músic català de rock més brillant de la seva generació, ja fos amb Umpah-Pah o amb una trajectòria en solitari que, en l’àmbit discogràfic, es va veure interrompuda després del seu disc del 2002 Maria. Tot i que els últims deu anys Puntí no ha estat totalment apartat dels escenaris, d’alguna manera l’hem trobat a faltar: hi ha hagut massa salts mortals perquè el poguessim reconèixer com l’autor sens dubte il·luminat, però també inqüestionablement sòlid, que ens havia robat el cor.
La bona, excel·lent notícia, és que l’Adrià Puntí que estimàvem ha tornar. Després de publicar el més que recomendable libre Incompletament Puntí, l’artista de Salt va signar dissabte una compareixença espléndida, amb un bon guió sonor (episodis en solitari, amb banda, i amb banda més orquestra de corda). Puntí va cautivar l’audiencia tant en la distància curta amb el piano o la guitarra com amb l’electricitat fosca que va presidir força trams del concert. En gran forma vocal i amb un saludable gamberrisme cuan l’impuls de la nit així ho demanava, va presentar algunes peces de nova escriptura que, eventualmente, podrían formar part d’un proper disc. És el cas de Desgraciat, La prova del nou o la magnífica Tarda d’agost, que van conviure al repertori amb mostres tan significades del seu cançoner clàssic con El Boulevard dels xiprers (de l’etapa Umpah-Pah), la musculada Jeu o l’apoteòsica Sota una col, amb què va cloure les dues hores d’actuació.
http://www.lavanguardia.com/20131014/54391871393/completament-punti-donat-putx.html
