El millor Puntí en molts anys encén Girona. Ara – 14/10/2013

JORDI C. LLORENS Girona

En el concert de presentació de la seva nova etapa, el músic Adrià Puntí va oferir la seva millor versió en molts anys. Van ser dues hores memorables que fins i tot van superar l’actuació somiada pel més optimista dels seus seguidors, i que els assistents que van omplir l’Auditori de Girona difícilment oblidaran.

Brillant i pletòric en tot moment, Puntí va desgranar el seu repertori de sempre, amb algunes cançons esplèndidament versionades, i va posar so a les Cançons Mudes del llibre Incompletament Puntí. algunes de les quals ja havia anat interpretant en els concerts en solitari dels últims temps. Però el grup que l’acompanya en aquesta gira i els vuit joves músics del Taller d’Orquestra van fer que tot plegat fos un’ altra història. The Fellaction on the Rocks Band – Lluis Costa, Pere Martínez i Dani Pujol – i les cordes del Taller a estones van aportar contundència, i en d’altres un punt simfònic, a unes cançons que en alguns casos van semblar noves. Va ser tanta la intensitat de la vetllada que ni els assistents habituals a fer piulades durant els concerts van trobar el moment.

Puntí, menys parlador del que és habitual a l’escenari, va sortir per feina a deixar-s’hi l’anima, i el públic va veure que aquella seria una gran nit i que calia estar pel concert. Va interpretar les primeres quatre cançons – entre les quals un Senyor Doctor molt diferent de l’original- tot sol, al piano o a la guitarra, i sempre amb l’harmònica, i va evidenciar el canvi de xip que ha fet.

Tornavís, El boig del telèfon roig i Un trist avís d’enyor van ser algunes de les Mudes que va interpretar dissabte. Després d’una apoteòsica versió de Jeu, contundent i simfònica alhora, l’auditori en ple es va aixecar com empès per una molla per ovacionar Puntí i els onze músics que l’acompanyaven.

En el bisos va dedicar Ull per ull – inevitablement seguida de l’On the nicke de Tom Waits – al seu pare, present a l’auditori amb la seva mare. Abans va tenir el detall de recordar-se de Bep Marquès, pare dels seus amics i companys d’Umpah-pah, Marc i Pau, mort recentment. Marc, present a la sala, li va reconèixer amb un “bravo” i Puntí, que li va reconèixer la veu, li va agrair. Al final un dels assistents va dir: “Ha estat el millor concert de la seva vida”, i després de rumiar s’ho una mica va afegir “i de la meva també”. Dues persones molt pròximes a l’artista saltenc van coincidir a admetre que els sabia greu haver pensat que mai més tornarien a veure un Puntí com el de dissabte. “Ha viscut una travessa, d’acord, però quan ja passa de deu anys penses que ja no el tornaràs a veure com l’hem vist avui”.

Puntí va dir que esperava que fos una gran gira; amb actuacions com la de dissabte. No hi ha dubte que ho serà.

diari_ara_logo

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s