“Adrià Puntí torna màgic i lliure” EDR 13

EL MÚSIC DE SALT ESTRENA EL CLIP AUDIOVISUAL ‘UN COR EMIGRANT’

Imatge

 

 

Adrià Puntí ha tornat a l’escena amb tots els ets i uts. Després d’haver publicat el llibre poemes i il·lustracions Incompletament Puntí (Tren d’Olot, 2013) i haver-se autoeditat el DVD en directe Un cor emigrant (2013), l’artista saltenc enllesteix un nou llarga durada i una pel·lícula. Puntí ho fa palès amb un nou espectacle que ja s’ha preestrenat amb èxit a l’Auditori de Girona (12 d’octubre del 2013) i al Palau de la Música de Barcelona (28 de febrer del 2014), acompanyat per The Fellaction on the Rocks Band Bang Bang i pel Taller d’Orquestra.

TEXT: HELENA MORÉN I MANU MENÉNDEZ. FOTOS: JUAN MIGUEL MORALES

 

Adrià Puntí fa 25 anys que dóna brega i encén la màgia a dalt dels escenaris, des que al tomb de 1990 va iniciar la carrera amb els míticsUmpah-Pah. La seva posada a escena en directe viu ara mateix un moment dolç, gràcies a la gira del projecte Incompletament Puntí: “Cada escenari per si mateix condiciona l’espectacle, però tot plegat parteix d’una mateixa columna vertebral. Al darrere hi ha uns assajos feixucs, fruit de la feina feta al llarg dels anys. No vull que diguin allò de ‘l’Adrià Puntí torna, bla-bla-bla’ i que tot plegat sigui fictici. Vull que s’encengui una espurna real, que ens posem sobre el filferro com equilibristes i que sorgeixi la màgia”.

L’espurna se li va encendre amb la cançó “Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc” del seu últim àlbum d’estudi editat ara fa onze anys, Maria (Picap, 2002), que li va inspirar un ambiciós projecte a llarg termini en clau de llibre, cançons i pel·lícula. La part cinematogràfica és la més complexa, però sembla que l’últim any ha accelerat el procés: “Si es treballa amb paciència, sense pressa, es pot tornar a gaudir del cinema que a mi m’agrada. Bàsicament em considero creatiu. No vull dir pluridisciplinar, perquè queda una mica cool. Una de les premisses que tinc és ser el més mediocre dels mediocres. Ser un aprenent de tot, absolutament de tot. A la pel·lícula hi ha Hitchcock, i evidentment també hi ha Chaplin, Bertolucci, Pasolini… Són els meus directors referencials, sempre des d’un punt de vista honest i sense vanitat”.

 

Els darrers anys, Puntí ha travessat una trajectòria erràtica, però el fet d’haver publicar un llibre de textos il·lustrats, Incompletament Puntí, i un DVD en directe, Un cor emigrant, demostra que l’artista més genial torna a la carretera: “Penso que estic en un moment dolç. De fet, des del primer moment en què em va sortir una cançó ja vaig començar a viure aquesta sensació. Sempre som sobre el filferro. Quan toco amb els músics o quan toco sol, sempre hi ha un punt d’estar fent equilibris. El que s’ha de procurar és mantenir-se, perquè aquesta sensació és la que dóna màgia a la música”. 

Adrià Puntí rebla en un punt de l’entrevista –a càrrec de Manu Menéndez, que apareixerà completa a la revista Enderrock d’abril–: “Jo estic lliure d’esperit des de fa molts i molts anys. Amb totes les conseqüències. I gairebé ho he estat tota la vida”.

 

Imatge

 

http://www.enderrock.cat/edr/numero13/noticia/85

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s