Puntí: “Vull fer el millor concert de la vida, no només de la meva, sinó de totes” ANTONI VIDAL

Imatge

FOTOGRAFIA: DIARI ARA

 

Adrià Puntí és el millor de la seva generació i ha tornat per ocupar el lloc que li pertoca. El 2013 va ser l’any de la resurrecció artística amb el llibre Incompletament Puntí i un DVD en directe del sensacional concert a l’Auditori de Girona, argúcies legals que ajornen un disc que podria estar a punt d’aparèixer i que ben bé es podria anomenar La clau de girar el taller, una ironia proletària amb rerefons social, un nou joc de paraules d’un artista únic i irrepetible. “Tinc moltes ganes de tocar, de ser al camerino del Palau de la Música, a punt per sortir”, però en el moment de fer aquesta entrevista encara en té per dos mesos d’aquest concert. Si fos per ell, agafaria la guitarra i tocaria al vestíbul de l’estació de tren de Girona que tenim a tocar. Però ara li toca una promoció que l’avorreix molt. No vol fotografies, però no té cap problema per parlar del que sigui. Demanem un parell de cerveses i xerrem de música.

Un llibre, el concert de Girona i el DVD posterior confirmen un gran any. D’on has tret aquest impuls?
Del llibre Incompletament Puntí. Portava molts anys sense treure res, sense poder-me expressar, amb problemes discogràfics, i treure aquest llibre, amb independència de tot plegat, m’ha servit de catalitzador.

Trobaves a faltar tanta activitat?
El que trobo a faltar és no poder fer discos d’una manera democràtica i personal durant tots aquests anys. Aquest silenci no era perquè si, no era una falta de creació i creativitat si no que va ser fruit d’unes divergències contractuals. I també d’una reorientació, del silenci que també ajuda.

Gran concert a Girona. Vas començar amb Miau i aquell “tinc més vides que un gat” que va semblar premeditat, per fer callar algú potser?
Premeditat sí que ho va ser, totalment. La lletra ja ho diu: “caminant per un fil molt prim, tinc por sols d’ennuegar-me”. Jo he caminat moltes vegades sobre l’alambre i orgullós estic de poder-ho fer. És difícil, té suspens, però en el suspens també està la gràcia. En els concerts, a vegades, una cançó ha d’estar en suspens tota l’estona perquè sorgeixi aquestfeeling. (mou les mans i fa petar els dits)

El concert de l’auditori semblava molt controlat.
Pot semblar-ho, però el cuc per dins hi era exactament igual que en molts altres concerts.

Si no tinguessis aquest cuc no seria el mateix, el necessites?
Sempre hi és (riu). Surt de cop i volta.

Tothom diu que va ser un gran concert. Tens la sensació d’haver fet una cosa molt gran?
Potser és una cosa sociopolítica. Per mi tots els concerts són especials, però aquest era especial per l’Incompletament Puntí, dedicat al meu pare. El meu pare va tenir la oportunitat de poder-hi anar, a pesar meu, perquè no m’agrada que vinguin familiars a veure concerts meus perquè em fa la sensació de ser en un festival de final de curs, però sí que em va agradar molt que vingués perquè part de les obres del llibre són seves i part de la música en parla. És important per mi.

Parla’m de la teva família. Al llarg de la carrera hi ha hagut aquests referents biogràfics.
Sóc molt familiar, per més autosuficient que pugui semblar o autàrquic o anàrquic. La família és molt important, i amb el condicionant que he tingut una família privilegiada. Hi ha gent que no ha tingut la família que he tingut jo i és una putada. I com que sóc molt nostàlgic i de casa, molt de barraca, vulguis o no vulguis les cançons hi tenen alguna participació. No totes òbviament, però sí un punt important.

També hi ha un component geogràfic considerable.
Visc al veïnat de Salt, que no és el mateix que Salt. Exacte. Sóc gironí de soca-rel i a mi em van parir a Sant Climent d’Amer. Gironí de soca-rel ho resumeix tot.

Hi ha discos que giren al voltant d’on véns, d’on ets.
El Maria està dedicat a les mares, a la meva mare. L’hora del pati a la infantesa i més enllà, de la guerra civil. A L’hora del pati hi surt l’exèrcit, la revolució.

El teu pare, en Narcís, és un artista que si no se l’hagués reivindicat hauria quedat anònim.
No té pretensions i no ha volgut vendre mai res, a diferència del seu fill que ha sigut més murri. I el meu vehicle d’expressió és diferent al seu i les circumstàncies també eren diferents. Tenia una família, podia haver tingut l’oportunitat d’esplaiar-se, però també una feina que li encantava i davant la situació familiar la seguretat de la feina va ser més important.

Parla’m del procés creatiu. Quan fas una cançó què surt primer?
Va com va. A vegades la lletra, a vegades la melodia. S’ha de tenir equilibri. Davant un concepte literari o un concepte musical cal trenar. Aquest és el truc.

Deixes madurar molt una cançó?
Buf! A vegades se’m revelleixen. Dotze anys sense gravar, déu n’hi do lo revellides que les tinc (riu). Ara podria fer deu o dotze discos, en funció de la mitjana de cada disc. En tinc per donar i per vendre.

Vam veure un primer esquitx l’altre dia.
Imagina’t quan arribi la gran ejaculació! (riu)

“El que més m’agrada és la llibertat total, la desimboltura en la composició i la interpretació. Avantposa el sentiment a qualsevol altre element”. David Carabén de Mishima, sobre tu. No sé si t’hi sents reflectit.
Pot tenir una part de raó, però tot i que pugui ser molt visceral sentimentalment, hi ha un ordre científic al darrere. És una frase intuïtiva per qui la vulgui racionalitzar. M’agrada això que he dit!

Jugues molt amb la fonètica de les paraules, amb els monosíl•labs.
És primordial. Els monosíl•labs són la gran sort que tenim els catalans per poder fer cançons. Sortosament en tenim més que els espanyols. Últimament estic fent cançons en diferents idiomes perquè així puc utilitzar més monosíl•labs.

Crec que un gran mèrit teu és haver incorporat la sintaxi de la música rock al català.
Pot haver-hi alguna cosa de veritat, però no tinc aquesta pretensió de traslladar el que han fet els anglesos. Les estructures les faig com musicalment a mi em sembla que són correctes. En absolut són dependents del món anglosaxó. Tinc influències d’aquest món, és veritat, però a l’hora de fer la cançó no em plantejo les seves estructures. La música em flueix d’una manera que em fa fer l’estructura des del meu punt de vista. Tinc unes influències, però no només d’aquest lloc.

Algunes influències, va. En una paraula
Quimi Portet – bo.
Albert Pla – bo
Gerard Quintana – bo. Des d’un altre punt de vista. Sóc molt fan d’en Gerard Quintana
Pau Riba – bo.
Jaume Sisa – també
Eduard Canimas – molt interessant, molt bo.
Bunbury – resultón
Lou Reed – la sabia molt llarga
David Bowie – encara la sap més llarga
Neil Young – és d’un cinisme molt particular
Van Morrison – molt bo
Bob Dylan – una fava
Mike Scott – resulton
Herman Brood – divertit
Fellaction Band Gang Gang – els millors
Umpah Pah – interessants

I els plans de futur. En fas?
La gira hi és, però en aquest país anem fent com podem. Ara toca el concert de Barcelona i tinc previst fer auditoris, teatres per Catalunya i festivals a l’estiu. Potser tocaré a fora, ja ho veurem. M’agradaria molt. La intenció és que hi hagi una continuïtat i pugui tocar habitualment.

I el nou disc?
Molt emmerdat. No sé quan el podré treure. I també estic fent una pel•lícula en què el guió sóc jo. En realitat, l’estem fent ara i aquí. Ens ho passarem teta amb la pel•lícula. Plorarem una mica, però ens divertirem.

Com encares el concert al Palau de la Música?
Vull una estructura molt similar a l’auditori, però la cosa estarà més crescuda i madura. Ja hi he tocat allà, ja sé el que és. Vull fer el millor concert de la vida, no de la meva només, sinó de totes. Sé que és impossible, però la il•lusió hi és, i vull per damunt de tot que passi alguna cosa que normalment no passa.

 

http://avidalribera.wordpress.com/2014/02/28/puntientrevista/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s