“BENVINGUTS AL DESASTRE” 2015

Ja està habilitada la pre venda per internet del EP “Benvinguts al Desastre” amb cançons noves http://www.adriapunti.com/incompletament.html

EP_Benvinguts_W

Anuncis

Adrià Punti a ‘El Mini’ – RADIO OLOT

Ja estan a la venda les entrades pel festival ElMini, una de les propostes culturals més destacades de la primavera a Olot. Serà la seva cinquena edició, que ve carregada de sorpreses i propostes musicals atractives per a tots els amants de la música. Una d’aquestes idees és el concert d’Adrià Puntí i el del grup de rock olotí Xucu-Pà.  

DIANA MATAMOROS | El festival ElMini Olot celebrarà que ha arribat a la seva cinquena edició i amb motiu d’això ha preparat una edició especial on sobresurt el nom d’Adrià Puntí que, tot i ser gironí, feia anys que no actuava a Olot. Una decisió que com explica un dels organitzadors, Josep Quintana, agradava a tot el col·lectiu promotor. Aquesta primavera a ElMini també es farà un espectacle amb el grup Xucu-Pà, un dels grups de rock més emblemàtics d’Olot.

El Festival ElMini també organitza altres concerts i activitats familiars. Es tornaran a fer concerts en petit format a domicilis particulars. Tota aquesta informació estarà al programa del festival i a la web oficial www.elmini.net on també ja podeu comprar  els tiquets pels concerts d’Adrià Puntí i Xucu-Pà. El festival en sí es farà del 19 al 28 de març de l’any que ve.

http://www.radiolot.cat/noticia/festival-elmini-olot-cinc-anys-entrades-venda

 

Concert d’Adrià Puntí per celebrar el 5è aniversari del Festival ELMINI d’Olot

Publicat 20 de novembre de 2014

 

Per celebrar el cinquè aniversari del Festival de música de butxaca d’Olot ELMINI, es regalen i ens regala un concert molt especial al Teatre Principal d’Olot el dia 28 de març del 2015 a les 8 del vespre. ADRIÀ PUNTÍ ha tornat per quedar-se. Després de la gran acollida del seu documental al festival In-Èdit, de l’èxit del llibre Incompletament Puntí i dels concerts al Palau de la Música Catalana i a la Barts (Grec 2014 Festival de Barcelona), l’artista de Salt presentarà un nou treball discogràfic. El que és indiscutiblement un dels compositors i lletristes més brillants i originals de la seva generació arriba a Vic al capdavant d’una formació renovada, la Band Bang Bang, per desgranar alguns dels seus grans clàssics i també un grapat de les noves composicions que formaran part del seu nou disc.SALA

 

 

 

ELMINI oferir concerts d’artistes que habitualment es presenten acompanyats del seu grup de músics i que no solen actuar en solitari. Això fa del mini un festival únic a Catalunya. A causa del format intimista o petit dels concerts és necessari disposar de diferents espais de mida mitjana o petita. sort. La ciutat d’Olot compta amb molt d’espais que compleixen amb aquests requisits, Sala Torin, Ateneu Central, Orfeó Popular, Teatre Principal …PERVOL

En un moment l’actual de crisi, és un festival molt sostenible. Sobretot a escala logística en utilitzar infraestructures ja existents. El requisit bàsic del festival és que tots els artistes han d’actuar en solitari per potenciar la connexió entre músic i públic.

Joiós, a casa – REVISTA LA TORNADA

10846430_842307662479665_7451159824231058197_n

Eren dos quarts de nou del vespre i la sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona obria les seves portes perquè els espectadors comencessin a buscar la seva butaca. De mica en mica la gent s’anava col·locant ocupant pràcticament tota la platea A i B i els seus laterals. Entre els espectadors s’observaven personatges del món de la música que delitosos esperaven com la resta, que s’apaguessin els llums per gaudir del que s’esperava com una nit màgica. Els periodistes i fotògrafs es preparaven entre els assistents de la sala, però amb el ulls posats a cada moviment. No es podia prevenir un concert com el de divendres al vespre. L’Adrià Puntí és imprevisible. I així ho va demostrar.

Minuts després de les nou, l’obscuritat dominava la sala i el silenci s’interrompia amb elogis. No apareixia ningú. Augmentaven els clams. Tot era fosc. Algú se li escapava el riure. S’incrementaven les ovacions. Però la foscor no desapareixia. De sobte, els primers acords d’una guitarra van començar a sonar. Però a l’escenari no es veia a ningú, i de fet no hi havia ningú. Les càmeres i les mirades es van desplaçar cap a la dreta. per art de màgia l’incompletament Puntí apareixia per la porta de Platea A de numero parells i les aclamacions es feien infinites.

Ara sí, a l’escenari, un focus de llum il·luminava el protagonista de la nit. “Qui sap on sóc…” cantava, amb veu, harmònica i guitarra. Al cap d’un parell de cançons, la claror es desplaçava al piano per substituir a la guitarra. “Cada cançó comença el concert” va assegurar. “L’avorriment és una cosa que no existeix al meu cap” confessava, desitjant que els espectadors durant la nit visquessin quelcom semblant.  I de seguida alternant veu, harmònica i piano donava pas a “Tornavís”, “que forma  part del disc que passarà de moda abans de que comenci” i amb un crescendo donava les gràcies. La Band Bang Bang, discreta, ja es trobava dalt l’escenari per incorporar-se als següents temes que anaven succeint un darrere l’altre.  “El bulevard dels xiprers”, “El boig del telèfon roig”, “Solitud”… anaven passant.Se’l veia feliç fent música i volia que tothom en formés part. Demanava interacció i la va tenir. Picant de mans, cantant a l’unísonamb “La prova del nou”, qualsevol quedava “enamorada de tu”.

Amb potència, canviava alguns detalls de les versions originals i amb la veu ronca i esqueixada que deixava anar de tant en tant, s’anava acabant un concert de llarga durada. A les 22:35 s’acomiadava.

Però després de llargs aplaudiments de més d’un minut Puntí entrava per oferir els bisos. Sol al piano, triomfava amb “Mirall capgirat” i “Ull per ull” i amb la pell de gallina, la banda l’arrossegava amb energia. L’Auditori era un cor que cantava a l’uníson “dímelo, dímelo una vez”. I de seguida entraven uns acords que, al identificar-los, tothom es trobava dempeus cantant i ballant “La catximba i els rostolls d’Angelina”. I ara sí, marxaven amb “Sota una col” i en comptes de “caure deu pometes d’un pruner”, queien baquetes, deixant un cop més, el públic corprès perquè com sempre el de Salt, sap quan és el seu dia, i ells també

http://www.revistalatornada.com/#!adri-punt/cblu

Adrià Puntí: retrats telegràfics d’un geni

El cantant de Salt, que actua avui a l’Auditori de Girona, és definit per artistes i amics

Artista de culte, original, brillant, únic, heterodox, foll, astre… Adrià Puntí és tot això i molt més, segons es desprèn de les definicions, concises i precises, que ens fan per a l’ARA destacats músics i amics que el segueixen i l’admiren.

Alguns d’ells ja tenen reservada l’entrada per al concert que el músic de Salt farà aquest vespre a l’Auditori de Girona dins el Festival Temporada Alta. Puntí donarà nova vida als seus grans èxits i avançarà bona part dels temes que FORMARANpart del seu nou treball, un disc que els seus fans esperen amb impaciència, després de deu anys de silenci discogràfic del cantant.

Puntí actuarà avui acompanyat de la Band Bang Bang: Lluís Costa a la guitarra elèctrica i cors; Pedrito Martínez al baix i contrabaix; i Dani Pujol a la bateria, percussió i cors. Fa poc mes d’un any que Puntí va actuar a l’Auditori de Girona, en un concert en què va deixar ben clar, a aquells que el donaven per acabat artísticament parlant, que CONTINUA en plena forma i que mai ha deixat de ser el geni “de les melodies precises i precioses”, com diu El Petit de Cal Eril, o “l’artista que tots voldríem ser”, segons Joan Enric Barceló, cantant d’Els Amics de les Arts.

Q uimi Portet

Músic

“En Puntí és una barreja ENTRE l’increïble Hulk, un mossèn de principis del segle XX i un cantant d’òpera austrohongarès. Però és bona persona. Probablement és la reencarnació d’algun personatge del futur… Però fa de mal dir”.

Txe Arana Actriu i comunicadora

“És passió per crear i xalar, dins i fora els escenaris. A partir del moment que ens vam conèixer vam començar a PARIR un espectacle i la nostra vida giraria entorn de Cantaralejas. Passàvem les hores assajant i posant-nos a prova constantment. A l’escenari, arriscàvem provant de fer tot el que ens passava pel cap. Quin malparit! Tant em feia riure COM plorar, o se saltava el guió per posar-me en situacions límit, o ho aturava tot per encendre’s un cigarret o dedicar-me una nova cançó que havia compost allà mateix, en directe, sense avisar”.

J oan Pons El Petit de Cal Eril

“En Puntí és com un astre, però escrit amb h, un hastre! Un boig amb ve baixa, un voig! Un dandy amb i llatina, un Gandhi! Sap fer anar les paraules com un lutier de violins Stradivarius, i fa melodies precises i PRECIOSES com un dissenyador de robots quirúrgics. L’últim cop que el vaig veure tocar va trencar cinc cordes de guitarra i set o vuit de veu, va ser fantàstic. Potser no el veuré mai més en concert”.

D avid Carabén Mishima

“L’Adrià Puntí és un artista únic i irrepetible. Amb una veu fantàstica i un estil inconfusible. Ha sabut evolucionar artísticament a pesar de totes les dificultats que s’ha anat trobant pel camí. A més a més, ara està en molt bona FORMA. No crec que se li pugui demanar res més a un músic!”

M anolo García Cantant

“L’Adrià ho té tot. Cançons, surrealisme, ironia i, cosa que és més important, un món musical propi i molt PERSONAL, i una veu que transmet i que mai et deixa indiferent”.

J oan Enric Barceló Els Amics de les Arts

“Puntí és l’artista que tots voldríem ser. L’home que fa les lletres en què ressona la manera de parlar dels nostres avis. És l’home que abans podia cantar més agut que ningú i que ara és capaç de fer brollar la veu d’un pou infinitament profund. L’home que pensàvem que s’havia trencat, que no tornaria més, però, COM diu el seu nom, després d’un Punt sempre hi ha una í. No ho sabíem, però ell era qui tenia l’última paraula. Punt-í. Ell ha decidit renéixer i estic frisós PER veure, escoltar i viure aquesta segona PART”.

Xevi Planas Cronista de cançó

“És una bèstia d’escenari. Magnetitza amb una energia que només tenen els artistes tocats per la màgia d’una follia que t’encomanen arrencant-te el que més reprimeixes. Tot en ell sobreïx, com quan va marcar 70 punts en un partit de bàsquet que vam guanyar per 132 a 6 quan teníem 13 anys i compartíem pupitre en un depriment col·legi d’ hermanos ”.

Òskar Xabier Gómez Realitzador de videoclips

“Quan els astres (ho dic per l’Adrià) s’alienen i s’alineen és quan realment els sentits es desperten. Treballant en els seus projectes sembla que tot tremoli abans de tornar-se a posar a lloc: he vist caure un avió i he percebut terratrèmols (reals i personals)”.

Carles Puigdemont Alcalde de Girona

“L’estàvem esperant, i m’encanta de la manera com ha tornat. Insubstituïble, genial, absolut. És un dels talents més brillants que té la nostra cultura musical, un talent que des de l’arrel en un món de referències local i entranyable es projecta universalment amb una qualitat irrepetible. Som els privilegiats testimonis d’un prodigi musical, que val la pena assaborir”.

10356276_843110405732724_7211411439156314122_n

http://www.ara.cat/comarquesgironines/Retrats-telegrafics-geni-Adria-Punti_0_1261073899.html

L´univers Adrià Puntí subjuga l´Auditori – Diari de Girona

09.12.2014 | 08:13

Puntí interactua amb el públic en un concert molt dinàmic.

Puntí interactua amb el públic en un concert molt dinàmic. daniel bonaventura

GIRONA | D.B. Retornat del desert, amb molta set de públic i en una sorprenent bona forma física i anímica, Adrià Puntí va subjugar divendres a la nit un Auditori de Girona ple a vessar en un concert del festival Temporada Alta que va incloure un parell de cançons noves.
Una d’elles és El Tornavís, un retaule d’escenes domèstiques que, segons va confessar l’artista micròfon en mà, “formarà part d’aquest disc que haurà passat de moda abans de sortir, però tant li fa si veniu”.
Rialles. Bon humor. I música. Molta música i servida en un prodigiós ventall de registres. Des del Puntí impregnat de Neil Young omplint en solitari la immensitat de la sala Montsalvatge armat només amb l’harmònica i a ritme de blues, fins a l’estridència explosiva dels antics temes d’Umpah-Pah reversionats amb l’ajuda inestimable de Lluís Costa (guitarra), Pedrito Martínez (baix) i Dani Pujol (bateria). Rock guitarrer d’una Band Bang Bang que sap sonar estrident i també delicada i subtil.
La figura de Puntí creix a mesura que arrodoneix i completa el seu univers creatiu, la banda sonora de més d’una generació. L’univers d’un home que escriu la lletra, compon la música, canta i toca el piano, la guitarra i també l’harmònica. Talent saltenc.

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2014/12/07/lunivers-adria-punti-subjuga-lauditori/700585.html

Nous temes del seu proper disc després d’“Incompletament Puntí”, amb la Band Bang Bang

Adrià Puntí és un músic heterodox, inter(in)disciplinari i completíssim: antiga ànima d’Umpah-Pah, el cantant que ha estat deu anys sense treure un disc i l’any passat va publicar un llibre, Incompletament Puntí, on recuperava obra inèdita del seu pare que definia com a “cançons mudes, vitralls que no enlluernen i dibuixos a les fosques” i li dedicava un espectacle sonor i visual ple de cançons noves. A Temporada Alta avança ara temes del nou disc que traurà l’any que ve, a més de recordar els èxits que l’han acompanyat al llarg de la seva carrera. De nou, l’energia i el to iconoclasta de l’Adrià Puntí més intemporal.

fitxa artística

Intèrprets: Adrià Puntí (veu, piano, guitarra acústica i guitarra elèctrica), Lluís Costa (guitarra elèctrica i cors), Pedrito Martínez (baix i contrabaix) i Dani Pujol (bateria, percussió i cors)
Producció: Adrià Puntí i The Project

girona

Adrià Puntí – Nits d’Estrelles al Principal

Dissabte 1 de novembre a les 21 h

Teatre Principal Badalona

L’Adrià Puntí, que és considerat per molts com el millor músic de la seva generació, torna
amb Incompletament Puntí. Una proposta alternativa que trenca un silenci discogràfic
de deu anys, amb la qual el públic podrà gaudir de noves cançons. Amb aquest espectacle,
Puntí recupera la seva figura teatral, que serà el fil conductor d’un repertori que també
repassarà i revisitarà les cançons que l’han acompanyat durant tota la seva carrera. Ens
porta l’iconoclasta poètica a l’espectacle sonor-visual, on les cançons mudes es transformaran
en sonores, acompanyat per la banda The Fellaction on the rocks ? la gran soul,- rock Band bang bang.

“(…) Puntí va captivar l’audiència tant en la distància curta amb el piano o la guitarra com amb l’electricitat fosca que va presidir força trams del concert (…)”
Donat Putx – La Vanguardia

Dissabte 1/nov/2014 21h.
Adrià Puntí
Nits d’Estrelles al Principal

Teatre Principal
BADALONA

entrades: http://www.teatrezorrilla.cat/espectaculo/105/

GIRONA JAZZ PROJECT FA PUNTI

Auditori de Girona 14-9-14
La Girona Jazz Project, especialitzada en dur al seu terreny les músiques de diversos creadors contemporanis, ha treballat ja els repertoris de músics com els saxofonistes Perico Sambeat, Bob Mintzer i Llibert Fortuny així com el contrabaixista portuguès Zé Eduardo i el compositor argentí Guillermo Klein, amb qui va enregistrar El camino (2010), un projecte pel qual va ser escollida millor formació de jazz als premis Enderrock d’aquell any.

L’any passat, la GJP va participar al Festival de Jazz de Girona amb un homenatge a Charlie Parker -també presentat als festivals Jazz Terrassa i Jazzaldia de Donosti-, i enguany repeteix amb el cançoner d’Adrià Puntí, un altre músic genial i visionari, en aquest cas en el terreny del pop i del nostre país.

Sota el títol Girona Jazz Project fa Puntí, la formació gironina adapta algunes de les peces més emblemàtiques de l’Adrià Puntí, com Ull per ull, Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc, Mmm quin fàstic veeecs, què bo, Muriel i Coral·í, entre d’altres. Per primera vegada, la GJP actua sense director, amb material generat pels mateixos membres de la banda i amb música original de casa nostra.

Clara Luna, veu i arranjaments
David Pastor, trompeta
Xavi Molina, saxo tenor, clarinet i arranjaments
Adrià Bauzó, saxo alt, soprano, flauta i arranjaments
Jordi Cases, saxo baríton, clarinet i arranjaments
Eduard Prats, trombó
Francesc Ubanell, guitarra i arranjaments
Àlex Carbonell, piano i arranjaments
Joan Motera, contrabaix,
Ramon Prats, bateria i arranjaments

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.697034957032386.1073741839.681241311945084&type=1

Girona Jazz Project homenatja Puntí

Diumenge s’inaugura el 14è Festival de Jazz de Girona

La formació Girona Jazz Project ha adaptat més d’una desena de temes d’Adrià Puntí en una producció especialment creada per  a la inauguració del 14è Festival de Jazz de Girona.

La Girona Jazz Project inaugurarà el 14è Festival de Jazz de Girona amb un repertori format per peces d’Adrià Puntí aquest diumenge 14 de setembre a la SALA de Cambra de l’Auditori de Girona a les 21 h, i obrirà així una nova edició del certamen, que s’estendrà fins al 27 de setembre i tindrà actuacions tan destacades COM les de Håkan Broström Quartet amb Joey Calderazzo & Jeff ‘Tain’ Watts, Gabacho Maroconnection, David Mengual Slow Quartet i els Nu-Roots de David Pastor.

Si l’any passat la Girona Jazz Project va participar al festival amb un homenatge a Charlie Parker –també presentat als festivals Jazz Terrassa i Jazzaldia de Donostia–, enguany repeteix amb el cançoner d’Adrià Puntí, un altre músic genial i visionari, en aquest cas en el terreny del pop i del nostre país.

Amb el títol Girona Jazz Project fa Puntí, la formació gironina adapta algunes de les peces més emblemàtiques d’Adrià Puntí, com “Ull per ull”, “Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc”, “Mmm quin fàstic veeecs, que bo”, “Muriel” i “Coral·lí”, entre d’altres. Per primera vegada la GJP actua sense director, amb material generat pels mateixos membres de la banda i amb música original de casa nostra.

http://www.enderrock.cat/noticia/9532

Versions d’Adrià Puntí per començar el festival de Jazz de Girona

Diumenge es va donar el tret de sortida a la 14ª edició del Festival de Jazz de Girona. La Girona Jazz Project va ser l’encarregada d’iniciar les actuacions i ho va fer amb un repertori de temes adaptats d’Adrià Puntí. Això era a les 21h del vespre a l’auditori, però hores abans la Girona Marxing Band caldejava l’ambient amb música de Nova Orleans pels carrers de la ciutat.

http://tvgirona.xiptv.cat/ultima-hora/capitol/versions-d-adria-punti-per-comencar-el-festival-de-jazz-de-girona?utm_campaign=video&utm_source=elpuntavui&utm_medium=tvgi

Adrià Puntí, ‘capgirat’

 

EL PERIODICO

DOMINGO, 14 DE SEPTIEMBRE DEL 2014

 

ROGER ROCA / BARCELONA

ENCUENTRO DE DOS MUNDOS MUSICALES

 

 

El domingo, a las 21.00 horas, en el Auditori de Girona, donde el PASADO mes de octubre se grabó el DVD en directo Incompletament Puntí: un cor emigrant, volverán a sonar canciones del artista más célebre de Salt. Pero esta vez, Puntí no subirá al escenario, aunque puede que esté ENTRE el público para ver cómo la Girona Jazz Project da un giro jazzístico a algunos de los clásicos de su cancionero. De momento, Puntí asistió a uno de los ensayos y asegura que le gustó lo que oyó. «Es otro concepto y respeto mucho el TRABAJO que han hecho», dice el músico. «Fue sorprendente escuchar una canción mía a ritmo de bossanova, pero funciona».

Con el concierto del repertorio de Adrià Puntí, que inaugura el Festival de Jazz de Girona, la Girona Jazz Project (GJP) sigue la línea de proyectos dedicados a distintos compositores que empezó en el 2008, y por primera vez elige un autor ajeno al mundo del jazz, una música a la que Puntí se siente cercano. «No es mi terreno, pero me gusta mucho y en mi música utilizo algunos elementos del jazz». El trompetista valenciano David Pastor, invitado de la GJP para este proyecto, se reconoce sorprendido por la materia primera con la que han TRABAJADO. «De entrada me impresionaron las letras, como a todo el mundo. Pero además no es como el resto de músicos de pop», dice Pastor. «Te das CUENTA enseguida de que es un autor libre y guiado por la intuición, en cada canción sigue una línea distinta».Para reforzar esta variedad, los arreglos de las piezas corren a cargo de distintos de los músicos de la GJP. «A algunas canciones les hemos dado mucho la vuelta», dice el batería Ramón Prats. «Por ejemplo, Mirall capgirat TIENE una estructura de espejo, con un motivo que abre y cierra la pieza, y en Ull per ull hay un juego rítmico muy interesante». Para Prats, MIEMBRO de proyectos vanguardistas como Duot o el Liquid Trio de Agustí Fernández, el talento de Puntí como compositor está en saber cuándo dar protagonismo a la música y cuándo al texto. «Si una frase tiene mucha potencia, Puntí la deja tal como está, aunque eso haga que la métrica sea algo irregular. Juega con la fonética igual que juega con la música».

En la adaptación al lenguaje del jazz del universo de un cantautor tan singular como Puntí, el papel más comprometido es el de cantante, que corre a cargo de la vocalista Clara Luna, autora de algunos de los arreglos del proyecto. En el ensayo al que asistió, Puntí dio algunas indicaciones a Luna. «Me lo pidió ella, que conste. Le dije que te puedes tomar muchas libertades, pero para empastar la letra con la música hay que ser fiel al original».

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/adria-punti-clave-jazz-3517608

Les cançons d’Adrià Puntí, al Festival de Jazz de Girona

La Girona Jazz Project inaugura la 14a edició amb versions del músic de Salt

DIARI ARA

BORJA DUÑÓ AIXERCH | Actualitzada el 12/09/2014 00:00

Ull PER ull, Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc, Mmm, quin fàstic veeecs, què bo, Muriel i Coral·í són algunes de les peces d’Adrià Puntí que sonaran diumenge en la inauguració del Festival de Jazz de Girona 2014 en clau de jazz contemporani. “La prioritat és que la gent reconegui les cançons”, explica Francesc Ubanell, director del certamen i guitarrista de la Girona Jazz Project, una formació que va començar COM a big band però que actualment s’ha hagut de veure reduïda a deu membres “a causa dels temps que corren”.

Des d’un INICI, la idea de la Girona Jazz Project va ser tocar música actual, dirigida pels mateixos autors. Així, la banda ha adaptat repertoris de músics com Perico Sambeat, Bob Mintzer, Llibert Fortuny, Zé Eduardo i Guillermo Klein. Ara, per primera vegada, adapten un autor de pop, gironí, amb música generada per la banda i sense un director extern. “Volíem fer alguna cosa amb cantautors catalans i va sortir el nom de l’Adrià Puntí”, tot i que ell no hi participa activament. “En aquest cas nosaltres fem tota la música, hi ha una cantant que és la Clara Luna i l’Adrià suposo que vindrà a veure el concert, però no serà a l’escenari amb nosaltres”, assegura Ubanell hores abans que el de Salt assisteixi a algun dels assajos d’aquesta setmana. ¿Podria ser que els espectadors es trobessin amb la sorpresa que Puntí s’animés a pujar a l’escenari? “No ho sé, sincerament”, diu el director. “Tot i que no és la idea inicial, estem oberts a tot. Si més endavant això continua seria un plaer, però fins ara no se n’ha parlat”.

En qualsevol cas, sembla que Puntí dóna carta blanca a la Girona Jazz Project. “Nosaltres teníem clara la idea artística i musical, però vam VOLER parlar amb ell”. Ubanell li va trucar i Puntí li va dir que li faria molta il·lusió, “que estaria al cas i que ens seguiria una mica, amb una barreja de curiositat i il·lusió alhora”, explica.

Pel que fa a les adaptacions, “les pots portar fins al límit que vulguis, però respectem la melodia, la lletra de dalt a baix i el que canviem són els acords, hi introduïm un concepte més de jazz contemporani”, comenta. Cada membre de la formació ha triat COM a mínim una cançó i n’ha fet els arranjaments. Curiosament, totes són del repertori en solitari d’Adrià Puntí i no n’hi ha cap d’Umpah-Pah, una tria feta “PER gust i per plaer, perquè ens agraden”.

La resta de la programació està feta amb la voluntat d’acostar el jazz al gran públic gràcies a preus “molt populars”. “El concert més car, amb músics de primer nivell mundial té un preu de 12 euros”, ressalta Ubanell. És el de Håkan Broström Quartet amb Joey Calderazoo i Jeff Tain Watts, dos músics amb “un currículum impressionant: Joey Calderazzo ha tocat en els últims discos dels germans Marsalis i Jeff Tain Watts DURANT molts anys ha sigut considerat el millor bateria de jazz del món”. Un altre plat fort del festival és la formació franco-hispano-marroquina Gabacho Maroconnection. “És un tipus de jazz que es fa molt a França, més obert, més modern, que es barreja amb el FREE i en aquest cas amb música ètnica del Marroc, una fusió molt interessant que aquí no estem gaire acostumats a veure: és la fusió màxima”, assegura Ubanell.

Pel que fa al jazz de casa nostra, a la programació destaquen David Pastor i David Mengual. “Pastor és un dels músics més actius del jazz a Espanya, escollit millor solista de l’any passat, amb un concepte molt obert de la música, i presenta disc amb Nu-Roots, un trio de bateria, teclat i trompeta, i David Mengual és dels músics més actius i interessants de Catalunya, fa temps que investiga noves vies d’expressió per al jazz i ve a presentar el seu últim grup, l’Slow Quartet”.

14è Festival de Jazz de Girona

Girona Jazz Project fa Puntí. Auditori de Girona (SALA Cambra). Diumenge 14. 21h. 10€. Trobareu tota la programació a www.festivaldejazzdegirona.com

EL PUNT AVUI

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/772383-el-festival-de-jazz-de-girona-es-fa-seu-el-mon-dadria-punti.html

Versions d’Adrià Puntí per començar el festival de Jazz de Girona

http://tvgirona.xiptv.cat/embed/164844?width=778&iframe_width=800&share=&height=438&iframe_height=484

Diumenge es va donar el tret de sortida a la 14ª edició del Festival de Jazz de Girona. La Girona Jazz Project va ser l’encarregada d’iniciar les actuacions i ho va fer amb un repertori de temes adaptats d’Adrià Puntí. Això era a les 21h del vespre a l’auditori, però hores abans la Girona Marxing Band caldejava l’ambient amb música de Nova Orleans pels carrers de la ciutat.

http://tvgirona.xiptv.cat/ultima-hora/capitol/versions-d-adria-punti-per-comencar-el-festival-de-jazz-de-girona#

L’home que sempre va estar allà – POPLACARA

El hombre que siempre estuvo allí

http://www.poplacara.com/es/node/787

Texto: Nelson Bonastre

Fotografia: Maria Mateu

Luces encendidas, el telón ya bajado, el griterío ensordecedor del público puesto en pie pidiendo más. No se movía ni una alma ante la posibilidad de que Adrià Puntí reapareciera de nuevo en el escenario de la sala Barts. Rostros de felicidad, hechizados de nuevo por la entrañable personalidad del cantautor de Salt (Girona). Así finalizaba un concierto donde las emociones estuvieron a flor de piel.

Puntí siempre ha sido un caso aparte dentro del panorama nacional. Inclasificable, imposible de encasillar en ningún estilo o moda, hace tiempo que se ganó su sitio en el Olimpo de los grandes creadores de la música nacional. Destaca su lírica evocadora y poderosa, rica en imágenes, llena de olores, sabores y mucha nostalgia. Su voz, ya sea suave o rota deja claro que aquí no se dice nada por decir.

En su espectáculo Incompletament Puntí el cantautor ya se puso en el bolsillo el Palau de la Música del pasado 28 de febrero. En el Festival Grec no fue diferente. El músico volvió a demostrar que es ecléctico como pocos, capaz de descargar tormentas eléctricas de agarra y no te menees en temas como Jeu o Atzucac, convertir la sala en un cabaret improvisado con aires de Tom Waits en Prohibit, hacernos llorar al piano en piezas como la desgarradora Mirall Capgirat o Tarda dAgost, ejercicios de folk quebrado en De muda en muda, prometedoras nuevas composiciones que lleva ya tiempo rodando como Cor emigrant, Tornavís o Prova del nou, y ya en los bises redondeó la noche con las más populares Ull per ull, Si, Catximba (el hit de su anterior banda Umpah-Pah) y Sota una col.

Un triunfo por goleada más que merecido para un artista que en los últimos años ha tenido que remar contra viento y marea para hacerle saber a todo el mundo que nunca se ha ido y que su estrella brilla ahora más que nunca. Esperamos ansiosos las previsiones de nuevo disco en algún momento del año que viene.

L’home que sempre va estar allà

Llums encesos, el teló ja abaixat, la cridòria ensordidora del públic posat dempeus demanant-ne més. No es movia ni un ànima davant la possibilitat que Adrià Puntí reaparegués de nou a l’escenari de la sala Barts. Rostres de felicitat, encisats de nou per l’entranyable personalitat del cantautor de Salt (Girona). Així finalitzava un concert on les emocions van estar a flor de pell.

Puntí, sempre ha estat un cas a part dins del panorama nacional. Inclassificable, impossible d’encasellar en cap estil o moda, fa temps que es va guanyar el seu lloc en l’Olimp dels grans creadors de la música nacional. Destaca la seva lírica evocadora i poderosa, rica en imatges, plena d’olors, sabors, i molta nostàlgia. La seva veu, ja sigui suau o trencada deixa clar que aquí no es diu res per dir.

En el seu espectacle Incompletament Puntí el cantautor ja es va posar a la butxaca al Palau de la Música del passat 28 de febrer. Al Festival Grec no va ser diferent. El músic va tornar a demostrar que és eclèctic com pocs, capaç de descarregar tempestes elèctriques d’agafat fort i apreta a córrer en temes com Jeu o Atzucac, convertir la sala en un cabaret improvisat amb aires de Tom Waits amb Prohibit, fer-nos plorar al piano amb peces com la punyent Mirall Capgirat o Tarda d’Agost, exercicis de folk trencat a De muda en muda, prometedores noves composicions que porta ja temps rodant com Cor emigrant, Tornavís o Prova del nou, i ja en els bisos va arrodonir la nit amb les més populars Ull per ull, Si, Catximba (el hit de la seva anterior banda Umpah-Pah) i Sota una col.

Un triomf per golejada més que merescut per a un artista que en els últims anys ha hagut de remar contra vent i marea per fer-li saber a tothom que mai se n’ha anat y que la seva estrella brilla ara més que mai. Esperem ansiosos les previsions de nou disc en algun moment de l’any que ve.

links:

http://www.adriapunti.com

https://www.facebook.com/adriapunti?ref_type=bookmark

vídeo:

https://www.youtube.com/watch?v=-bKa7cjcj34