Adrià Puntí, cantautor ovidià

El de Salt fa bo el concepte ‘cançó d’autor’ que engloba el BarnaSants amb un concert vigorós al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat

Jordi Palmer | Actualitzat el 31/01/2015 a les 09:54h

Si el BarnaSants té la voluntat de ser un aparador de la vitalitat d’això que anomenem cançó d’autor i a més enguany té l’ànim de reivindicar en tota la seva dimensió Ovidi Montllor, un directe d’Adrià Puntí no podia ser res més que una molt bona idea. Puntí és un cantautor? Oi, tant! Ho és en sentit estricte i literal, ho és també per l’amplitud literària dels seus textos i  ho és també, això si, amb força vessant rockera, per la seva actitud sobre l’escenari. Qui en pot dubtar, si sobre l’escenari emula Bob Dylan, Tom Waits i el mateix Montllor?

Així ho va demostrar ahir divendres al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat, amb un dels primers concerts estrella de l’edició d’enguany del BarnaSants. Un Puntí pletòric, entusiasta i proactiu ha sabut captar l’atenció del públic avançant les cançons del seu esperat nou disc, un ‘La clau de girar el taller’ que els seus seguidors esperen des de fa tretze anys ben bons. Ara, si temes com ‘Esperit’, ‘La prova del nou’ -incloses a l’EP ‘Benvinguts al desastre’- o ‘Tornavís’ han agradat el públic, la interpretació de clàssics com ‘Ull per ull’ -al piano, que és com li surt millor- ‘Sota una col’ i ‘La Catximba’ -aquesta és d’Umpah-Pah, recordem-ho- han estat els temes més agraïts per part d’un patí de butaques ple d’incondicionals.

Un multiforme Puntí ha iniciat el concert a la guitarra i l’harmònica -potser l’instrument en què fluixeja més-, per combinar cançons tot sol al piano i d’altres amb la seva actual banda, la sòlida Band Bang Bang, formada per Lluís Costa a la guitarra elèctrica, Pedro Martínez al baix i Dani Pujol a la bateria. Amb versatilitat però també amb algun error escènic, el grup ha presentat un repertori amb gruix i fons, molt solvent i creatiu, que ha tingut la cirereta en la interpretació, especial per a aquest BarnaSants, de ‘La carnisseria’ d’Ovidi Montllor, amb crítica irònica al president de la Generalitat: ‘Mentre tallava, sàdicament despistat, pensava en la sogra, mentre tallava, sàdicament despistat, pensava en en Mas’, ha cantat el de Salt, municipi que, per cert, podria nomenar-lo fill predilecte si fructifica la campanya engegada en aquest sentit.

Tot plegat, cançó d’autor ovidiana, just el que se li demanava a Puntí en aquesta ocasió, que potser és, de fet, el que sempre ha fet.

http://www.naciodigital.cat/noticia/81868/adria/punti/cantautor/ovidia

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s