Tradició i recuperació

Crònica de la primera nit oficial de Tastautors, amb l’esperat concert d’Adrià Puntí i Xavi Alias

 

Joan Gener Barbany , Cardedeu | Actualitzat el 19/01/2015 a les 10:45h

Adrià Puntí, l’espert de la primera nit del cicle Tastautors de Cardedeu Foto: David PerellóRECLAM

 

 

El Tastautors és una cita obligada per nombrosos aborígens vallesans però també per curiosos del més enllà. tot clàssic, hi ha escenes que es repeteixen any rere any. La Núria, sempre somrient, és qui et dona l’entrada a aquella tauleta envoltada d’altres esquellots. Acte seguit, dubtes entre Moritz o una Sant Jordi “made in Cardedeu” i amb els primers glops, la Clara presenta edició i el doble concert inaugural.COM

L’onzena edició -que es diu ràpid- del cicle l’obria Xavi Alias presentant “La Set de la Balena” amb el qual s’ha posicionat com una de les noves propostes d’allò que en diuen “el pop català”. De melodies senzilles i lletres narratives, Alias i la seva formació anava desplegant un repertori que essent polièdric és manté dins els marges d’un pop vitalista ple de cançons que “sempre acaben bé”, tal i com el protagonista va apuntar. Mentre la Marta anava fent els seus “Shhhht…” i RTVC ho enregistrava tot sota la direcció de la comandant Anna Fernàndez, Alias cercava la complicitat del públic fent referències al “Titànic”, versionant Daft Punk i Nancy Sinatra o llegint un poema. Però quan va invocar l’aparició d’un Jimmi Hendrix sense guitarra elèctrica, ens va semblar que ja era l’hora del plat gros. Al costat de la barra, l’Andreu s’ho mirava tot des de les alçades amb aquella cara de “la cosa va bé”.

I després de la pausa de rigor vam el “RECUPERAR Y no estava muerto no, no… y no estaba muerto, no no…” que havíem entonat mentre arribàvem a Cardedeu pensant en el que havíem llegit en cròniques i tuits dels seus darrers concerts. I carai si vam entonar bé. Al llarg de dues hores, Adrià Puntí va mostrar un estat de serena bogeria, una juganera vitalitat marcada al ritme de “Teniu pressa? Perquè jo no en tinc cap…”. Va combinar cançons d’aquell repertori posterior a l’etapa Umpah-pah, mentre feia pauses llargues després de demanar tabac al públic. L’Uri de PAS QueSoni tant aviat somreia com es mirava la taula buscant ser aquell discret secundari de luxe i el de Salt va alternar piano i guitarra oferint novetats com “El tornavís” o “Prohibit” i una versió de l’”Embriageu-vos” de Baudelaire.

La veu rasposa va mantenir una transcendència irreverent i l’harmònica feia evident l’experiència dels anys quan de cop, va etzibar un “carai, esteu molt apalancats” fent notar que era allà tant per ell com per a nosaltres. Cap el final, abans de les mítiques “Coral·lí”, “Mirall Capgirat”, “Ull per Ull”, “Si” i les inevitables “Sota un col” i “La catximba”, es va confessar: “aquests silencis que es fan quan toques sol davant de tanta gent, em reconforten”. Després de tres hores de música en directe, semblava que la gent marxava amb aquella son que t’agafa quan has acabat un àpat que ha complert les expectatives. Aquesta és la certesa del Tastautors: un menú que sense sorprendre, es guanya esdevenir una tradició.

http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/21986/tradicio/recuperacio

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s