La llei del silenci

‘La clau de girar el taller’ i ‘Enclusa i un cop de mall’, els dos nous projectes d’Adrià Puntí, ja tenen data ‘oficial’ de sortida: l’octubre

Barcelona. Adrià Puntí presenta el seu nou disc.  Al restaurant Acqua & Sale (Joncar, 17, Barcelona)

Barcelona. Adrià Puntí presenta el seu nou disc. Al restaurant Acqua & Sale (Joncar, 17, Barcelona)

Sembla, finalment, que ara va de bo, i que el nou disc d’Adrià Puntí –el primer des de Maria (2003), i que el saltenc insisteix a dir que no és només un disc sinó “un projecte ambigu” amb conceptes “musicals, dibuixístics, cinematogràfics i poètics”– veurà finalment la llum el pròxim mes d’octubre.

L’explicació de per què s’ha desencallat el que es podria qualificar com el disc més esperat de la història musical recent de Catalunya, el Chinese democracy de Guns’n’Roses en versió nostrada, té la seva salsa: Puntí i Enric Pedescoll, responsable de la discogràfica Satélite K, es van veure implicats en un petit accident de trànsit al municipi aragonès de Bujaraloz i, en el moment de fer la paperassa, quan tots dos van saber qui era cadascú, es va començar a germinar un projecte que semblava atrapat en els llimbs però que, ahir, en una trobada amb la premsa, tant Puntí com Pedescoll van confirmar que serà una realitat d’aquí a tres mesos. “Estem en una fase de la producció en la qual comencem a veure-hi cara i ulls”, revelava ahir l’ex-Umpah-Pah, nomenat fill predilecte de Salt el febrer passat.

Tanmateix, qui parli del “nou disc” d’Adrià Puntí cal que sàpiga que es trobarà amb les objeccions del músic. “Hi ha un CD, La clau de girar el taller, i un llibre, Enclusa i un cop de mall [que anirà acompanyat d’un altre CD]. Formen part de la mateixa història i, tot i que es poden entendre independentment, si et quedes només amb un dels dos no acabaràs de veure-ho tot.” Que Satélite K, a diferència d’altres ofertes –“que he tingut i continuo tenint”–, hagi respectat el particular format de l’edició ha estat cabdal per a la concreció de tot plegat. “Valoro que se m’hagi tingut en compte aquesta manera plural i pluridisciplinària d’expressar-me.”

Hi ha, ara mateix, 39 cançons “gairebé enregistrades” i pendents de ser mesclades, que oscil·len entre els tres minuts i el que durava una cara sencera d’un LP “de Genesis o Pink Floyd” i que tenen, segons Puntí, un so “molt rockero”. Totes, diu el músic, es mouen al voltant d’un mateix concepte: “el viatge d’un savi vilatrista cap enlloc” [nom d’una de les cançons de Maria]. Al disc, a més de la banda que l’ha acompanyat en els seus excel·lents concerts dels últims dos anys, hi col·labora Bunbury i, tot i que Quimi Portet hi participa, només Adrià Puntí figurarà finalment en els crèdits com a productor.

“Vaig passar per un desert”, confessava ahir Puntí per justificar aquest silenci discogràfic de dotze anys. “Pensava què collons podria escriure que m’interessés, primer, a mi i, després, que fos interessant i constructiu per a la resta. Els textos, en aquest projecte, són molt importants. I si bé hi ha cançons, com Sardana en un blues, que vaig escriure en cinc minuts, al darrere hi ha tot un treball interior de meditació.”

“He passat per un desert. Pensava què escriuria que em pogués interessar”
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s