Adrià Puntí: «Quan els indis callen, alguna cosa tramen» DIARI DE GIRONA

El músic saltenc retorna després de deu anys de silenci amb ‘La clau de girar el taller’ i ‘Enclusa i un cop de mall’

16.10.2015 |

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2015/10/16/adria-punti-indis-callen-cosa/748329.html?utm_source=rss&utm_medium=twitter&utm_source=twitterfeed

ACN | SALT “Em passo moltes hores en aquest taller, s’hi respira silenci, un ambient de tranquil·litat. Gaudeixo de l’ordre, l’exposició de les eines col·locades em transporta a un món artístic; com si fos una obra d’art”. Així descriu el cantant Adrià Puntí el taller del seu pare des d’on ha escrit gran part de les 22 cançons que es troben en els seus dos nous treballs: el disc ‘La clau de girar el taller’ i el llibre-disc ‘Enclusa i un cop de mall’. Dos obres indissociables que arriben després de deu anys de silenci musical. “Durant aquest temps no he parat però a nivell mediàtic es pot entendre que hi ha hagut un silenci però bé, ja ho diuen que, quan els indis callen, alguna cosa tramen”, assenyala Puntí.

“La inspiració del títol prové del meu pare i el seu taller; fa temps s’acostumaven a fer moltes bromes als aprenents dient-los que havien d’anar a buscar la clau de girar el taller i es tractava de la peça que pesava més i no tenia cap mena d’utilitat. Altres vegades se’ls ordenava buscar la clau i quan giraven una porta allà els esperaven una colla i els feien una mala passada. Vaig pensar que després d’aquest impàs discogràfic, el títol li anava bé al discurs”, explica el músic i cantant gironí, Adrià Puntí, des d’un tamboret situat a l’antic taller del seu pare, a Salt (Gironès).

El taller és, tal i com explica el cantant, un indret de pau i serenitat. “S’hi respira silenci, un ambient de tranquil·litat. Gaudeixo de l’ordre, de les eines totes elles col·locades que em transporten a un món artístic, com si fos una obra d’art, no es tracta d’un simple taller”, assegura el cantant. I és que, el mateix artista ho ha pogut viure en primera persona ja que gran part de les noves cançons que surten en el seu doble treball les ha creat en aquest indret. Entremig de malls, broques, eines i records d’infantesa.

A més, és el mateix emplaçament que surt en el seu primer videoclip del primer ‘single’ del disc homònim ‘La clau de girar el taller’ – que forma part de la pel·lícula ‘El viatge d’un savi vilatrista cap enlloc’- i que el mateix cantant ha dirigit sota el nom de Josep Puntí.

Tal i com el músic diu, després de deu anys, havia de retornar i amb força. Un objectiu que creu que ha assolit amb aquest doble treball. D’una banda, aquest divendres dia 16 d’octubre surt al mercat el disc amb tretze cançons noves com ‘Esbrina’, ‘Prohibit’ o ‘Tarda d’agost’. Un nou disc que està lligat amb un segon llibre-disc, més poètic, que porta per nom ‘Enclusa i un cop de mall’. Dos projectes indissociables i que es complementen entre ells. De les cançons als pomes i de les músiques als dibuixos. “Vaig veure que si només treia un disc em quedaven moltes coses al baül i, per això, vaig decidir treure un llibre-disc amb el qual la gent podrà entendre millor ‘La clau de girar el taller'”, assegura el cantant. Un llibre que forma part d’una trilogia on encara manca el segon volum.

El llibre-disc compta amb poemes, dibuixos i fotografies inspiradores que ha escollit o realitzat el mateix artista. A més, també inclou un disc amb nou cançons, algunes de les quals són les mateixes peces que es poden escoltar a ‘La clau de girar el taller’ però amb arranjaments i sonoritats molt diferents. “Hi ha ‘Amb el lliri a la mà’, ‘Cor emigrant’, ‘Flor d’un dia’ – que s’ha escrit en anglès- o ‘L’esperit’ però realitzades d’altres maneres. És un cúmul d’interioritats meves que he anat posant”, destaca Puntí. En aquest sentit, algunes de les noves cançons que surten en aquest doble treball són peces que Puntí tenia al cap des del 2002 o el 2003.

Unes obres, dibuixos, lletres i músiques que tracten de la mort, l’amor o l’humor, entre d’altres temàtiques. “Sóc pessimista però una mica escèptic”, assenyala. “Sóc una artista. Més bo o més dolent, això depèn ja de cadascú però crec en el que faig. Això no vol dir que trobi fantàstic tot el que faig, hi ha molta penúria darrere. No tot són flors i violes”, explica Puntí. Els dos treballs compten amb lletres que conviden a la reflexió i es pot notar i palpar les clares influències dels artistes que han marcat la trajectòria musical de Puntí.

Des del taller, el mateix artista explica que tot i la seva aturada discogràfica ell no ha parat de fer altres projectes musicals com gires o espectacles. “A nivell mediàtic sí que es pot entendre que hi havia un silenci però bé, ja sabeu el que diuen: Quan els indis callen, alguna cosa tramen”, destaca tot rient.

Estrena al Temporada Alta

En aquesta línia, el fill predilecte de Salt espera que les seves noves peces enganxin des del primer moment. “Quan et poses el disc o obres la tapa del llibre entres en un món suggeridor i només espero que, si tenen la paciència d’escoltar les meves cançons i mirar el llibre, molts altres dies vulguin tornar a fer-ho per poder relaxar-se, pensar, gaudir i entretenir-se”, subratlla. Els dos treballs conjunts surten al mercat aquest divendres 16 d’octubre i demà, dissabte, es podran escoltar en primícia a l’Auditori de Girona, dins del Festival Temporada Alta. Una estrena absoluta i el tret de sortida de la nova gira arreu de Catalunya.

Com és habitual, el músic no vol avançar cap mena de detall sobre com serà aquest concert tan esperat. “Ho estic dissenyant, fins a l’últim moment no acabo de fer el repertori. M’encanta sorprendre a la gent i sorprendre’m a mi mateix”, comenta.

Pel que fa a l’escena musical catalana actual, Puntí és contundent. “En alguns aspectes crec que falta el missatge, una proposta literària. Hi ha molta moguda però manca el missatge”, assegura. Tampoc li fa por parlar de política. Es declara “independentista unilateral”. “A mi el que em fot una mica de ràbia és que hi ha dos equips i sembla que s’estiguin passant la pilota d’una a altres i em sento com si et prenguessin una mica el pèl”, reflexiona. “I el tema d’Europa. Europa pot ser fantàstica però fins ara és un fàstic. La veritat, no sé”, afegeix pensatiu.

De moment, el que sí que sap és que té previst treure un altre nou treball la propera primavera. Encara està “verd” però el mateix Adrià Puntí assenyala que tot i el pas del temps encara té molt a dir. “Haver estat en ‘stand by’ durant molt temps m’ha permès crear i recopilar molt material. Ja que he tardat tant en treure aquest doble treball, potser ara estaria bé que no tardi massa en fer-ho de nou”, conclou tot rient.Enclusa-6_RGB

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s