Adrià Puntí a la Mirona

11 Juny  el q per excel.lencia serà “EL CONCERT” el music juga a casa

CdQSS37WIAANZ_K.jpg_large.jpg

Anuncis

talarn music experience

Adrià Puntí – 28 de Juliol de 2016 a les 22:30

http://www.loquiosc.com/musicxp2016-adriapunti.html

L’objectiu del Talarn Music Experience és maridar música i territori, acords i paisatge. Aplegar pallaresos i forans en un espai natural únic on puguem compartir l’essència de la música, la llibertat, les emocions i el ritme a flor de pell. Convidant a músics de renom i alhora donant l’oportunitat a artistes locals. Tot plegat en un format íntim, de proximitat entre el músic i el públic, que propiciï la interconnexió enmig d’un entorn privilegiat.

670_144412302339-7

La clau de girar el taller’ d’Adrià Puntí, esdevé el millor disc en català de l’any, segons la crítica dels premis Enderrock.

L’àlbum, amb 13 cançons al més pur estil Puntí, captiva el públic, satisfent les altes expectatives acumulades després d’un silenci de més de 10 anys.

Puntí, paral·lelament a aquest disc, publica també ‘Enclusa i un cop de mall’, un segon disc que a més de música també inclou fotografia, dibuixos i poesia.

Adrià Puntí presenta el seu últim disc al Kursaal

‘La clau de girar el taller’ es podrà escoltar aquest divendres a les nou del vespre
De: Redacció
Adrià Puntí actuarà aquest divendres, 29 d’abril, a les 21h a la Sala Gran del Kursaal per presentar el seu nou disc ‘La clau de girar el taller’. En aquest concert, el cantant de Salt es farà acompanyar per la banda ‘Raute Blues Band’ formada per Lluís Costa (guitarra elèctrica i cors), Toni Molina (bateria, percussió i cors), Pedrito Martínez (baix i contrabaix) i Adrià Bauzó (saxo tenor, barítono, flauta).

Després d’una llarga temporada fora dels escenaris, Adrià Puntí torna amb una proposta molt creativa que trenca un silenci discogràfic de tretze anys i que aporta noves cançons al seu ampli bagatge. Eines, fotos, lletres i relats juguen, en aquest concert, amb la metàfora del taller, aquella broma que es feia als aprenents: a cops de mall a l’enclusa n’aprendreu l’ofici, també el de músic.

Puntí és considerat per molts com el millor músic de la seva  generació. Nacut a Salt el 1963, el cervell i ànima d’UmPah-Pah va iniciar la seva carrera el 1983 quan va guanyar un concurs de cançó de Banyoles.

Els seus inicis van aportar frescor i originialitat al panorama musical, amb uns textos llargs i complexos i un estil interpretatiu molt característic. A partir del 1996 Adrià Puntí segueix el seu treball en solitari amb tres discos ‘Pepallarga’ (1996), ‘L’Hora del Pati’ (1999) i ‘Maria’ (2003).

Per més informació  a les taquilles del teatre, per telèfon (93 8723636) i per internet (www.kursaal.cat). El preu de les entrades és de 20€ (18€ amb Carnet Galliner, Escoles de Música, menors de 25 anys i majors de 65).

Vídeo ‘La clau de girar el taller’: https://www.youtube.com/watch?v=9VJQftG_xEg

Adrià Puntí “Enclusa i un cop de mall”

Tras más de una década en el fondo del abismo, Adrià Puntí ha regresado entre los vivos cual profeta Zaratustra de las montañas para transmitirnos su conocimiento del mundo con su sana locura y su loca lucidez. Ha cambiado el rojo satánico de su atuendo por el negro luctuoso y, protegido por un sombrero entre chamánico y prestidigitador, ha dejado atrás el caos endiablado y la demencia más demoníaca de esos años para resurgir renovado, tranquilo y genial con voz honda y cavernosa. Eso sí, como pago al diablo para poder escapar de las catacumbas infernales de su mente, sacrificó entre gritos su agudo y particular falsete en detrimento de una nueva profundidad y textura gutural a lo Tom Waits. A ver, cierto es que Adrià sigue siendo Adrià, pero, si bien el joven fue el locuelo de los “rostolls”, luego vino el loco de la colina y hasta hubo el loco de atar, ahora resurge como el loco de espíritu sano que enamora: el del teléfono rojo. Fuere como fuere, con el público en el bolsillo desde antes de sentarse en el Auditori, el concierto de “Enclusa i un cop de mall” fue, como el genio de Salt, un espectáculo poliédrico y calidoscópico, a saber: un ensayo entre amigos inicial, una noche de armónica, piano y guitarra en plan Americana cruda (como en “Senyor Doctor” o en las colosales “Esperit” o “Tornavís”, con la que cierra su particular ciclo musical familiar), un concierto de rock (“Entre tú y tú yo”) o, directamente, de rock duro (recuperando “Jeu”, el primer corte de su disco debut), una velada de jazz (bajo la suave y soñolienta “Tarda d’agost” o “Esbrina”, punta del iceberg del romanticismo de su último álbum), un cabaret trasnochado (con la afamada “Sí” en parte por la versión de Bunbury), un tango desgarrado (“Un cor emigrant”), un blues travieso al son del saxofón (“Fill de presons”), una mirada pretérita a Umpah-Pah (con “El boulevard dels xiprers” un alud de flores del mal –y también del bien– inundó la memoria de todos los presentes), un monólogo de la risa entre la autoparodia y el clown que le habita (como en el prólogo de “Ull per ull”, que fue mágica y levitante como siempre) e, incluso, una fiesta de aniversario coronada con una jam de free jazz cuando el show paró durante un cuarto de hora para festejar el cumpleaños del guitarrista Lluís Costa, entre cava y cigarrillos. Mención especial se mereció el final del concierto cuando, después de “Ull per ull” –emotiva y entusiasta como siempre y como pocas–, puso el último clavo “La rialla del meu cor”, canción resumen de su momento vital con compendio en sí (mayor) de regalo: emoción a cántaros con lágrimas del propio Puntí al arrancar con un “No ric: ploro, però m’aguanto”, dedicatoria a su padre Narcís, glosolalias varias en su peculiar idiolecto, canturreo característico con voz de pato y participación en los coros del respetable, completamente entregado y de pie.

Arropado por la excelente Rauten Blues Band, el sabio vilatrista está de vuelta y en estado de gracia puesto que puedes darle un vuelco al desastre. Por lo tanto, que dure, dure la buena suerte pues parece ayer que todo era oscuro: y así era porque, con “La clau de girar el taller”, este profeta nietzscheano, luego de un tiempo de mirar al abismo y ver al abismo devolverle la mirada, vuelve a ser él la mirada del abismo que nos mira.

 

Adrià-Puntí-a-lAuditori-813x1024.jpeg

 

http://www.orbitamagazine.com/adria-punti-enclusa-cop-mall/

LIBRO (2015) ADRIÀ PUNTÍ

LIBRO (2015)

ADRIÀ PUNTÍ Enclusa i un cop de mall

Autoeditado-Satélite K

Justo cuando le dábamos por desahuciado artística y casi emocionalmente, Adrià Puntí ha renacido como solo los grandes saben hacerlo: apuntalando su maltrecho cerebro y desparramando todo su talento en un arrebato creativo que, demasiado caudaloso para contenerlo en un único lugar, se desdobla en el álbum “La clau de girar el taller” (ver Rockdelux 345) y en el libro-disco “Enclusa i un cop de mall” (2015). Dos especímenes que, si no son gemelos, por lo menos sí son mellizos, y juntos, uno al lado del otro, completan el retrato de ese artista en racha al que perdimos de vista después de “Maria” (2003).

En este caso concreto, “Enclusa i un cop de mall” captura lo que vendría a ser la esencia artística y poética de Puntí en un libro que reúne ilustraciones –algunas de ellas muy dalinianas–, fotografías de herramientas –se supone que del taller de su padre, leitmotiv del regreso del catalán–, poemas y letras de canciones. Es aquí donde nos reencontramos con el Puntí malabarista de la palabra, el que retuerce el lenguaje para situarlo en el umbral de lo irreal y centrifuga obsesiones cada vez más pegadas a la piel.

El auténtico caramelo, sin embargo, hay que buscarlo en el disco que acompaña al libro y en el que Puntí se disfraza de locutor radiofónico para darse un homenaje, airear versiones alternativas de piezas de “La clau de girar el taller” como “La prova del nou” o “Tornavís” (aquí, “Tornavist”) y jugar a ser Tom Waits en “Cor emigrant” o “No és broma”, canciones que había ido desperdigando aquí y allá en los últimos años. También recupera el “Tocayo” de Umpah-Pah, puente con el pasado que el de Salt quiere convertir en pasarela hacia el futuro.

 

http://www.rockdelux.com/radar/p/adria-punti-enclusa-i-un-cop-de-mall.html#.VxD8_F9YC14.twitter

Adrià Puntí a Girona: bon cop de mall

Per fi s’obre el teló. Venècia, “Flor d’un dia, a flash in the pan” a la pantalla. Poll ressuscitat pica més que cap, diuen. El que fou un (d’una lletra seva) “soldà de gleva”, que va destarotar Bibiana Ballbè i a qui els saltencs volien que li duri-duri la bona sort, es va perdre al taller buscant la clau. I girava el taller. I a Picap no li deixaven fer el cop de martell. Sota una col? No ho penseu pas. Incompletament, ens mostrà amb el cor emigrant que alguna cosa es movia. I ho va fer palès a l’Auditori de Girona. Allà buscava el tornavís.

 

Ahir el va trobar. Un camarada d’escenari l’hi va donar. “Ara em falten els cargols que m’han caigut del cap”. El teatre de la ciutat que mola, que des del 98 no sentia els càntics de l’enorgullit fill de Narcís Puntí. A qui va dedicada aquesta clau que els novells no troben mai. Potser era això el que li havia faltat a l’Adrià: plegar de buscar la clau.

Cop de martell, me la passo per la pixa a preu de cost!”

Una reestrena a l’Strenes. Jeu (en un sofà). Un ataleiat públic en un instant on tot començava sota un “cel rogenc, groguenc, punyent”. La prova del nou. Dues dones petonejaren el fill de presons, la segona d’elles a la cúspide d’Ull per ull. La font del gat. Una banda que fins cap a mig concert s’ho prengué com un assaig. Maria. L’Adrià se n’anà de l’escenari sense cap lliri a la mà i reapareixé a la platea. Esperit. Del piano a les guitarres, de les guitarres al piano. . Girona es rendí. Umpa-pah. El telèfon sonà diverses vegades, però en Puntí mai pogué respondre. Enclusa i un cop de mall.

No heu trobat el tornavís, encara? L’11 de juny el podeu trobar a La Mirona. Merda al gec! I esbrinem qui és ara el boig del telèfon…: nosaltres.

https://pantallaabierta.wordpress.com/2016/04/12/adria-punti-a-girona-bon-cop-de-mall/

 

 

El Teatre Municipal de Girona ha rebut el músic saltenc amb un públic fidel i còmplice

El públic que aquest dissabte ha assistit al concert d’Adrià Puntí sabia que veuria un concert únic i irrepetible en el marc del Festival Strenes. Ja es va anunciar amb el títol d”Enclusa i un cop de mall: les cares B de la clau de girar el taller’ on no hi faltarien “rareses” i versions del disc-llibre que l’artista saltenc va treure el 2015. Durant el concert, s’han escoltat temes inèdits però també versions d’algunes de les cançons més recents, com ‘Esbrina’, ‘Tornavís’ o ‘Amb el lliri a la mà’.

Des de l’any 1998 que no actuava al Teatre Municipal de Girona i ho ha fet acompanyat dels seus quatre músics i davant d’un públic fidel i còmplice. Feia setmanes que les entrades estaven esgotades. El concert acústic ha arrencat amb una veu en off del mateix Adrià Puntí dirigint-se al públic: “Esteu preparats? Després de ‘La clau de girar el taller’, us passem a una ‘Enclusa i un cop de mall”. Seguidament, s’ha projectat un dels muntatges musicals que el músic saltenc va gravar a Venècia. Ha estat rebut amb un fort aplaudiment. Des d’un primer moment, s’ha vist que el públic tenia moltes ganes de veure les “rareses” de Puntí, conscients que el d’avui seria un concert “irrepetible” tal i com es va anunciar al Festival Strenes.

Puntí ha aparegut a escena sota la penombra, assegut a un sofà i amb un cigar a la mà. També hi havia un exemplar del llibre-CD d”Enclusa i un cop de mall’ que ha fullejat com si recités alguns dels versos inclosos en aquest últim treball i un telèfon vermell que ha sonat entre cançó i cançó, tot provocant la reacció del músic. “I ara qui serà?” o “deixem que soni”, deia Puntí tot arrencant les rialles còmplices del públic.

Adrià Puntí ha començat interpretant dues cançons tot sol, amb l’ajuda primer d’una harmònica i la guitarra i després el piano. I amb el tema ‘Tornavís’ els seus quatre músics han entrat a escena. Un d’ells, entregant-li aquesta peça físicament. “Ara falta trobar els cargols que m’han saltat del cap”, li ha respost Puntí en senyal d’agraïment.

A banda del teatre i la improvisació, Puntí ha ofert un repertori on els ritmes canviaven constantment i on s’entrellaçaven les peces insòlites amb temes que el públic ha pogut reconèixer perfectament, com és el cas d”Esbrina’, ‘Amb el lliri a la mà’ o ‘Tarda d’agost’, inclosos al seu darrer treball. Es tracta d’una obra doble, que va sortir el mes d’octubre amb el segell de Satélite K. Es tracta de ‘La clau de girar el taller’ i un CD-llibre titulat ‘Enclusa i un cop de on també hi ha fotografies, il·lustracions i poemes a banda de versions del primer disc que van quedar fora del disc oficial però que formen part d’un mateix procés creatiu. La crítica de la revista ‘Enderrock’ l’ha escollit com a millor disc del 2015.

Un dels moments més emotius del concert ha estat quan Adrià Puntí ha sortit de darrere de la platea amb la guitarra i l’harmònica i una dona del púbic s’ha aixecat i li ha fet dos petons.

Feia 18 anys que Puntí no actuava al Teatre Municipal de Girona, un escenari que va trepitjar l’any 1998 amb l’estrena del seu disc ‘Pepalallarga i…’. Pel que fa a ‘La clau de girar el taller’, es va presentar en directe a l’Auditori de Girona l’octubre passat en el marc del Temporada Alta.

http://www.aragirona.cat/noticia/2016/04/09/adria-punti-emociona-amb-les-rareses-i-versions-del-seu-ultim-treball