L´energia irreverent d´Adrià Puntí

El músic de Salt torna a Manresa amb una actuació incombustible de gairebé tres hores

lenergia-irreverent

MARIA OLIVA | MANRESA Era divendres al vespre, i el teatre Kursaal de Manresa presentava un aspecte de ple absolut. Adrià Puntí, assegut a la banqueta del seu piano de cua i acompanyat pels músics de la Rauten Blues Band, s’encenia un cigarret. I mentre fumava, feia broma amb el públic sobre la comoditat dels seients del teatre. Ja havien passat més de dues hores des de l’inici de l’actuació, en què el músic havia anat desgranant La clau de girar el taller -un treball que ha arribat després de tretze anys de silenci discogràfic. I potser per això, el peculiar exlíder d’Umpah-pah s’ho passava bé damunt de l’escenari i tenia ganes de més.

“Teniu pressa? Nosaltres estem molt bé aquí, tocant. I si estem tan bé, per què hem de marxar?”, es preguntava a si mateix i als seus companys de viatge. “Esteu cansats? Si teniu ganes de marxar, digueu-m’ho. Voleu seguir?” I el públic, ple d’incondicionals, responia que sí. “Per un dia que ho fem, fem-ho bé. Comencem el concert ara”, sentenciava l’artista. I amb aquest estil irreverent, divertit, directe i genuí, Puntí va oferir un bis llarguíssim de 45 minuts on el rock, la fusió d’estils i els temes més melòdics es van combinar per omplir d’energia un recital incombustible, de gairebé 3 hores de durada.

El concert va començar ben amunt amb les cançons que obren el seu nou disc, que el músic ha tret al mercat juntament amb un llibre-CD anomenat Enclusa i un cop de mall i que li ha permès guanyar el premi Enderrock de la crítica a millor disc de l’any 2015. Inspirades i creades dins del taller del seu pare, on l’artista passa moltes hores, els temes Esperit, Prohibit, El boig del telèfon roig i Sardana en un blues sonaven mentre un hiperactiu Puntí, amb aires de Neil Young, adoptava tots els papers de l’auca i es movia en una altra dimensió: passava de la guitarra elèctrica al piano, del piano a l’acústica, tocava l’harmònica, cantava, ballava i, fins i tot, es posava les lentilles fent servir el teclat del piano com a taula i el vi del got que l’acompanyava com a líquid.

Novetats… i reversions

I no només això: també exercia d’imprevisible monologuista entre tema i tema, arrencant rialles a tothom amb paraules i frases inversemblants -i de vegades inintel·ligibles- i dirigia el públic, a qui des del primer minut no es va cansar d’esperonar demanant cada cop més i més, tot reclamant que aplaudissin i cantessin constantment. “Vinga, les mans, les mans! Més fort, no se sent! Tots drets!”. Un feedback que la majoria d’assistents li retornava.

Amb la complicitat de Lluís Costa a la guitarra elèctrica i a les veus, Pedrito Martínez al baix i al contrabaix, Toni Molina a la bateria i percussió i un espectacular Adrià Bauzó al saxo tenor i baríton, l’actuació va ser farcida de solos i matisos musicals i va sorprendre amb temes com La prova del nou i Fill de presons -“Me la passo per la pixa, vaig amb moto a l’autopista”-, sense deixar de banda cançons emblemàtiques, moltes d’elles reversionades, com Maria, Sí -d’Enrique Bunbury-, La Font del Gat, Ull per ull, La catximba i els rostolls d’Angelina i Sota una col.

Amb un estil que no va deixar ningú indiferent, els moments elèctrics es van anar intercalant amb d’altres de més calmats i íntims -amb un Puntí molt còmode al piano, que va confessar que a la vida s’ha de fer el que t’agrada, i que ell té la sort de poder-ho fer. L’essència del músic de Salt es va fer ben present en un escenari que se li va fer petit. I és que el llarg repàs de la seva àmplia trajectòria, amb temes de la seva primera etapa en solitari i fins i tot de l’època Umpah-pah, va fer les delícies dels fans més convençuts en un concert que, per un moment, va semblar que no s’acabaria mai.

 

http://www.regio7.cat/cultures/2016/05/01/lenergia-irreverent-dadria-punti/359292.html

Adrià Puntí: “No sé quanta gent vindrà al concert, però si em poden veure un tros d’ànima, ja em sento satisfet”

El músic, poeta i il·lustrador actuarà acompanyat de la Rauten Blues Band aquest divendres a Manresa

 

Acompanyat de Lluís Costa -guitarra elèctrica i cors-, el Pedrito Martinez -baix i contrabaix-, el Toni Molina -bateria, percussió i cors- i l’Adrià Bauzó -saxo tenor, baríton, flauta-, l’Adrià Puntí -veu, piano, guitarra acústica i guitarra elèctrica-, sota la direcció de Josep Puntí -el seu nom real-, presenta aquest proper divendres al teatre Kursaal de Manresa, ‘La clau de girar el taller’ (Satélite K, 2015), disc que per unanimitat ha guanyat els premis Enderrock 2016 com a millor disc de l’any.
“Tot forma part del ‘Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc’”

Han passat 13 anys des de  ‘Maria’ (Picap, 2002), on el músic de Salt cantava “pots fer-li el tomb a un giravolt”. Aquest mateix vers el trobem reelaborat a ‘Prohibit’, dins ‘La clau de girar el taller’, sota la forma “pots donar-li el tomb al desastre”. Per Adrià Puntí un tomb es pot fer de moltes maneres: “pot expressar diferents idees, pot significar, per exemple, una cosa colorista. En el disc de ‘Maria’  s’apropava més aviat a assenyalar un punt on la cosa es tambalejava. En canvi, a ‘La clau de girar el taller’, ve a ser que un li ha fet un tomb al desastre, a un desastre universal potser, tan gran que et fa dir speak it out!”.
Juntament amb l’edició del disc ha vist la llum la publicació ‘Enclusa i un cop de mall’, llibre-CD que el mateix Puntí ha auto-editat, en el qual a la col·lecció de fotografies, pintures i poemes que conté cal sumar-hi 10 temes no inclosos en el disc. Podria tractar-se d’un treball emmarcat en la línia d”Incompletament Puntí’, on el llibre va precedir l’espectacle, però per a l’artista, tota la seva obra és un continuum: “tot forma part del ‘Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc’”. El músic de Salt continua: “hi va haver un punt d’inflexió després d”Incompletament Puntí’. Va significar un abans i un després en la meva trajectòria. De fet, tot és un procés, no hi ha primer una cosa o una altra, és per això que no considero que hi hagi un ordre de producció d’un o altre projecte, no és quina cosa va ser primer o quina després, sinó que ha estat producte d’un procés creatiu continuat. De la mateixa forma que ‘Incompletament Puntí’ es trobaria emmarcat dins ‘Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc’, ‘Enclusa i un cop de mall’ forma part de ‘La Clau de Girar el Taller’, i a la inversa”.

 

Fa gairebé 30 anys que Adrià Puntí trepitja els escenaris de tot el país: “He estat un dia actuant per més de mil persones i l’endemà n’han vingut 10 a veure el concert i això et mou d’una forma o d’una altra. No sé quanta gent vindrà al concert de Manresa, però si em poden veure un tros d’ànima, ja em sento satisfet”.
Amb un títol que ara podríem catalogar de premonitori, el darrer disc d’Adrià Puntí va ser un recull d’èxits en solitari que s’anomenava ‘Vinc d’un silenci massa curt…’ (Picap, 2002). Per a l’autor de ‘La Clau de Girar el Taller’, aquests darrers treballs són una proposta en la qual s’hi va endinsar durant temps, treballant-lo, fins que al final, tot i aquest llarg silenci ha vist la llum. Potser amb aquesta pausa i la publicació d’aquests nous treballs l’artista de Salt confirma ara que ja ha fet un silenci prou llarg.

http://surtdecasa.cat/centre/musica/entrevista-adria-punti