El retorn d’Adrià Puntí
ESTRENEM LA CANÇÓ “ESPERIT” DEL PROPER DISC DEL SALTENC
http://www.enderrock.cat/edr/numero91
El genial músic saltenc publica tretze anys després un nou disc d’estudi, ‘La clau de girar el taller’ (Satélite K, 2015), i alhora treu un llibre-CD il·lustrat que inclou versions i peces inèdites, ‘Enclusa i un cop de mall’ (Satélite K, 2015). El disc sortirà publicat el 16 d’octubre, i després d’avançar el senzill “La clau de girar el taller” ara fa una setmana, a EDR estrenem una altra d’aquestes esperades noves cançons, “Esperit”.
TEXT: HELENA MORÉN ALEGRET. FOTOS: VIATGE A ÍTACA FILMS
EDR: Han passat tretze anys des del Maria, el teu últim disc amb cançons d’estudi. Què t’ha portat finalment a enregistrar tretze cançons noves i publicar un llibre-CD (amb dos temes inèdits, tres versions, dues rareses, una nadala i un directe)?
Adrià Puntí: És fruit del treball de molts anys. Podia haver fet un disc triple, però el meu neguit i el meu desig anaven cap a una altra banda. Ja estava premeditat que un cop presentat el llibre i DVD Incompletament Puntí(autoeditat, 2013) n’hi hauria tres parts més, com a mínim. Al principi vaig gravarLa clau de girar el taller, però vaig veure que tenia prou cançons i que podia complementar-ho amb
el llibre, Enclusa i un cop de mall, que inclou un altre CD amb un programa de ràdio i tot, per mostrar nou altres cançons.
EDR:La primera peça del disc i que estrenem en exlcusiva a EDR es diu “Esperit”, una paraula que apareix sovint a les noves cançons. Què significa?
A.P: Totes les cançons que faig tenen a veure amb l’ànima. L’esperit és el soul. Sense l’ànima
no xirgaria, ni tiraria endavant.
EDR:Quin seria el teu esperit de llibertat en aquest nou disc?
A.P: Hi ha moments en què la creativitat se’t pot engrunar i llavors has d’estar preparat per al repte. Però és normal, quan tens aquesta sensació has d’estar disposat a pujar a l’Everest si cal, per dir-ho d’una manera gràfica o geogràfica. Sempre hi ha moments en què coixeges, però amb aquest disc hem aconseguit superar de nou el repte!
EDR: Què vol dir la clau de girar el taller?
A.P: És una referència a la meva infància. Abans als tallers i a la majoria de feines, quan eres l’aprenent et fotien una novatada, i algunes eren heavies. Et deien, escolta vailet, vés a buscar la clau de girar el taller! I esclar, quan ets aprenent et fan fer els petits encàrrecs… I on, on és? Allà darrere… Sí, sí, anaves allà al darrere, i te’n trobaves sis o set que t’agafaven, et despilotaven i et pintaven la cigala de mini, de la pintura que posen abans de pintar les planxes… Fotien unes bestieses, perquè n’hi ha moltes, de bromes! N’hi havia a qui els feien portar l’eina que pesava més, que no formava part del guió de la feina, i vinga a suar la consagrada!
EDR: Els teus darrers tres discos els havia produït l’amic Quimi Portet. Aquesta vegada has treballat en solitari. Per què?
A.P: La producció l’he portada jo sol, tot i que al full informatiu he posat que una part també l’ha fet la meva mare, Maria Fàbregas, perquè era un suport moral. Pobreta, havia d’aguantar aquí a casa totes les cançons, se les sap de memòria [riu]. Compensa el fet que l’Incompletament estava dedicat al meu
pare i als pares com el meu. També els tocava, pobres pares… a les mares ja els havia dedicat el Maria. Pel que fa a Quimi Portet, també col·labora a la cançó “La clau de girar el taller”. Havíem treballat molt –fins i tot tenim un altre disc gravat–, però per qüestions de temps ell ara tenia altres coses a fer, i a mi desplaçar-me no m’anava bé… Sobretot perquè tenia aquí a Salt l’estudi del guitarrista Lluís Costa (Soundclub Studios), al costat de casa. Hi anava a peu i pim pam hem anat fent. Però la producció l’he portada jo mateix a casa, a l’Atelier Can Matas.