Completament Puntí

ADRIÀ PUNTÍ ANUNCIA SORTIDA DE NOU DISC I LLIBRE PER A L’OCTUBRE
AMB EL SEGELL SATÉLITE K

El doble projecte d’Adrià Puntí de disc i llibre es dirà ‘La clau de girar el taller’ i ‘Enclusa i un cop de mall’, dues referències que el cantautor rocker anuncia per al mes d’octubre de la mà de Satélite K, i que tenen un “punt referencial mutu; són diferents però tenen una connexió en la història que s’hi explica. Es poden entendre independentment però en la seva totalitat s’entendrà millor”. La tardor del 2015 serà ben puntiniana. Puntíassegura que ha creuat un “desert”, però que era un necessari “treball interior” previ per crear el que ell entén com a fet artístic. Continua així el seu savi viatge cap enlloc…

TEXT: HELENA MORÉN ALEGRET. FOTOS: JUAN MIGUEL MORALES

El doble projecte està “en fase de producció, a punt d’entrar a mescles, amb més d’una trentena de cançons enregistrades”. Són talls que van del clàssic de tres minuts a altres clàssics més estranys, com els dels discos simfònics “deGenesis o Pink Floyd” on tota una cara era una sola cançó. De fet, serà al CD del llibre objecte Enclusa i un cop de mall on es veurà aquesta mena de versió més lliure de les cançons, on el material sonor es barrejarà amb material “cinematogràfic, fotogràfic, dibuixístic i poètic”.

“M’agradava la idea que no hi hagués talls, que fos com un conte, però la indústria no permet aquestes coses –explicava en roda de premsa mirant amb complicitat Enric Pedascoll, del segell Satélite K–. Ja és difícil que una ràdio et faci sonar; si els portes problemes… I és al llibre que hi haurà tota una cançó que es va desenvolupant. No és una cosa improvisada, hi ha improvisació però calculada.”

Tot té a veure amb la història de la cançó “Un savi vilatrista cap enlloc”, del discMaria (Picap, 2003). Des d’aquest disc fins avui, Adrià Puntí explica que ha fet un esforç important per treballar els textos: “De vegades tens coses per explicar i de vegades no. Jo tenia la part musical treballada, però vaig passar un desert pel que fa a la comunicació d’una manera literària. Pensava, què collons puc escriure que primer m’interessi a mi? Que sigui interessant, constructiu, que interessi a la gent que em segueix. El silenci m’ha anat molt bé. Ha vingut el moment precís. Per exemple, la lletra de la cançó ‘La sardana en un blues’ em va sortir en cinc minuts, però cloure-la ha estat un procés de temps, de meditació. Hi ha tot un treball interior”.

A “La sardana en un blues” s’hi afegiran títols com “La prova del nou”, “El tornavís”, “La rialla del meu cor” o “Flor d’un dia”, de la qual explica que és tan especial que els periodistes n’escriuran rius de tinta. El nou projecte és el resultat d’un treball d’anys: hi ha aportacions al baix o a la guitarra d’amics i col·legues seus com Bunbury i Quimi Portet, que aquí no ha fet de coproductor com als seus anteriors tres discos en solitari, segons anota Puntí, per diferències de calendari i vicissituds personals familiars dels últims anys d’ell mateix.

Fa només dos anys des de la topada amical amb Enric Pedascoll, i aquest temps, que també ha coincidit en un gran moment als escenaris, ha estat clau perquèPuntí hagi vist la llum al final del camí. Ell mateix es pregunta: “Quin és l’exponencial, el disc o el llibre? Cadascú triarà. A part de les vicissituds econòmiques, jo les que tinc ben clares són les artístiques. Si una cosa tinc clara amb l’edat és què és art i què no ho és. L’art té a veure més amb una sensació que no pas amb una doctrina elaborada”. I cadascú del públic ja esbrinarà la seva part segons el moment i el procés en què es trobi.

Adrià Puntí assegura que compon cada dia, i que el fet d’haver tocat en directe les noves cançons els últims dos anys ha fet que el públic li donés pistes de com les havia de reestructurar: “Encara que la gent no conegui una cançó nova, a dalt de l’escenari en reps una sèrie de vibracions, i fins i tot la pràctica en si fa que les cançons evolucionin”. Aquí hi ha la diferència amb l’Incompletament Puntí. Allà diu que va recuperar coses antigues, fins i tot dels seus tretze anys. Aquesta vegada són textos més recents, de l’última dècada.

La tardor del 2015 serà ben puntiniana, ja que també serà present en el projecteGirona Jazz Project fa Puntí, espectacle que es presenta a Girona el 14 de setembre. La formació gironina adaptarà algunes de les peces més emblemàtiques de Puntí, i està enregistrant un disc on participa ell mateix.

 http://www.enderrock.cat/edr/numero79/noticia/623/p4

Concert d’Adrià Puntí a la plaça Vella de Terrassa per la Festa Major 2015.

Adrià Puntí canta per a Fonsu Mateu, a Salt

CULTURA

21 juny 2015 2.00 h

ART

• 
  Fonsu Mateu, amb Adrià Puntí al fons de la imatge Foto: LLUÍS SERRAT.

Adrià Puntí va cantar per al seu amic Fonsu Mateu, com a sorpresa final de la presentació del llibre Espais vistos, que va tenir lloc divendres a Les Bernardes de Salt. El llibre inclou una trentena d’apunts dels quaderns de viatge del pintor saltenc, amb textos del metge Juan F. Campo. Fonsu Mateu també hi va cantar una cançó de Puntí, que ara treballa en el seu nou disc.

Concert Especial en Solitari: Adrià Puntí “Incompletament” 20:30 h al EMBASSAT

ADRIÀ PUNTÍ

El provincianisme de certs mitjans potser no ha tractat com cal a la raresa i el llegat que l’artista de Salt ha generat a la música feta des del país. Ha estat gràcies a l’enyor produït per un silenci massa llarg el que ha reactivat els focus cap a un músic irrepetible. Potser és la manera catalana de crear icones o mites… Lletrista sens igual, melodies tendres, aspres i sensibles. Un sac sense fons que disc a disc recull cançons que esdevenen referents. El 2015 arriba ‘La clau de girar el taller’ i a l’Embassa’t podrem sentir les primeres cançons d’aquesta genialitat.

http://www.embassat.com/portfolio/adria-punti/

Puntí o final de la travessa pel desert

Adrià Puntí anuncia sortida de nou disc i llibre per a l’octubre amb el segell Satélite K

El doble projecte d’Adrià Puntí de disc i llibre es dirà La clau de girar el taller i Enclusa i un cop de mall, dues referències que el cantautor rocker anuncia per al mes d’octubre de la mà de Satélite K, i que tenen un “punt referencial mutu; són diferents però tenen una connexió en la història que s’hi explica. Es poden entendre independentment però en la seva totalitat s’entendrà millor”. La tardor del 2015 serà ben puntiniana. Puntíassegurava ahir en roda de premsa que ha creuat un “desert”, però que era un necessari “treball interior” previ per crear el que ell entén com a fet artístic. Continua així el seu savi viatge cap enlloc…

Adrià Puntí Foto: Juan Miguel Morales

El doble projecte està “en fase de producció, a punt d’entrar a mescles, amb més d’una trentena de cançons enregistrades”. Són talls que van del clàssic de tres minuts a altres clàssics més estranys, com els dels discs simfònics “de Genesis o Pink Floyd ” on tota una cara era una sola cançó. De fet, serà en el CD del llibre objecte Enclusa i un cop de mall on es veurà aquesta mena de versió més lliure de les cançons, on el material sonor es barrejarà amb material “cinematogràfic, fotogràfic, dibuixístic i poètic”.

“M’agradava la idea que no hi hagués tracks, que fos com un conte, però la indústria no permet aquestes coses –diu mirant amb complicitat l’Enric Pedascoll, del segell Satélite K–. Ja és difícil que una ràdio et faci sonar; si els portes problemes… I és en el llibre que hi haurà tota una cançó que es va desenvolupant. No és una cosa improvisada, hi ha improvisació però calculada.”

Tot té a veure amb la història de la cançó “Un savi vilatrista cap enlloc”, del disc Maria (Picap, 2003). Des d’aquest disc fins avui, Adrià Puntí explica que ha fet un esforç important per treballar els textos: “De vegades tens coses per explicar i de vegades no. Jo tenia la part musical treballada però vaig passar un desert pel que fa a la comunicació d’una manera literària. Pensava, què collons puc escriure que primer m’interessi a mi? Que sigui interessant, constructiu, que interessi a la gent que em segueix. El silenci m’ha anat molt bé. Ha vingut el moment precís. Per exemple, la lletra de la cançó ‘La sardana en un blues’ em va sortir en cinc minuts, però cloure-la ha estat un procés de temps, de meditació. Hi ha tot un treball interior”.

Adrià Puntí Foto: Juan Miguel Morales

Adrià Puntí assegura que compon cada dia, i que el fet de tocar en directe les noves cançons els últims dos anys ha fet que el públic li doni pistes de com les ha de reestructurar: “Encara que la gent no conegui una cançó nova, des de l’escenari reps una sèrie de vibracions, i fins i tot la pràctica en si fa que les cançons evolucionin”. D’aquí ve la diferència amb l’Incompletament Puntí. Diu que allà va recuperar coses antigues, fins i tot dels seus tretze anys, i que en canvi els d’ara són textos més recents, de l’última dècada.

La tardor del 2015 serà ben puntiniana, ja que també serà present en el projecte Girona Jazz Project, un espectacle que es presenta a Girona el 14 de setembre. La formació gironina adaptarà algunes de les peces més emblemàtiques de Puntí i està enregistrant un disc on participa l’autor.

La llei del silenci

‘La clau de girar el taller’ i ‘Enclusa i un cop de mall’, els dos nous projectes d’Adrià Puntí, ja tenen data ‘oficial’ de sortida: l’octubre

Barcelona. Adrià Puntí presenta el seu nou disc. Al restaurant Acqua & Sale (Joncar, 17, Barcelona)

GUILLEM VIDAL

Sembla, finalment, que ara va de bo, i que el nou disc d’Adrià Puntí –el primer des de Maria (2003), i que el saltenc insisteix a dir que no és només un disc sinó “un projecte ambigu” amb conceptes “musicals, dibuixístics, cinematogràfics i poètics”– veurà finalment la llum el pròxim mes d’octubre.

L’explicació de per què s’ha desencallat el que es podria qualificar com el disc més esperat de la història musical recent de Catalunya, el Chinese democracy de Guns’n’Roses en versió nostrada, té la seva salsa: Puntí i Enric Pedescoll, responsable de la discogràfica Satélite K, es van veure implicats en un petit accident de trànsit al municipi aragonès de Bujaraloz i, en el moment de fer la paperassa, quan tots dos van saber qui era cadascú, es va començar a germinar un projecte que semblava atrapat en els llimbs però que, ahir, en una trobada amb la premsa, tant Puntí com Pedescoll van confirmar que serà una realitat d’aquí a tres mesos. “Estem en una fase de la producció en la qual comencem a veure-hi cara i ulls”, revelava ahir l’ex-Umpah-Pah, nomenat fill predilecte de Salt el febrer passat.

Tanmateix, qui parli del “nou disc” d’Adrià Puntí cal que sàpiga que es trobarà amb les objeccions del músic. “Hi ha un CD, La clau de girar el taller, i un llibre, Enclusa i un cop de mall [que anirà acompanyat d’un altre CD]. Formen part de la mateixa història i, tot i que es poden entendre independentment, si et quedes només amb un dels dos no acabaràs de veure-ho tot.” Que Satélite K, a diferència d’altres ofertes –“que he tingut i continuo tenint”–, hagi respectat el particular format de l’edició ha estat cabdal per a la concreció de tot plegat. “Valoro que se m’hagi tingut en compte aquesta manera plural i pluridisciplinària d’expressar-me.”

Hi ha, ara mateix, 39 cançons “gairebé enregistrades” i pendents de ser mesclades, que oscil·len entre els tres minuts i el que durava una cara sencera d’un LP “de Genesis o Pink Floyd” i que tenen, segons Puntí, un so “molt rockero”. Totes, diu el músic, es mouen al voltant d’un mateix concepte: “el viatge d’un savi vilatrista cap enlloc” [nom d’una de les cançons de Maria]. Al disc, a més de la banda que l’ha acompanyat en els seus excel·lents concerts dels últims dos anys, hi col·labora Bunbury i, tot i que Quimi Portet hi participa, només Adrià Puntí figurarà finalment en els crèdits com a productor.

“Vaig passar per un desert”, confessava ahir Puntí per justificar aquest silenci discogràfic de dotze anys. “Pensava què collons podria escriure que m’interessés, primer, a mi i, després, que fos interessant i constructiu per a la resta. Els textos, en aquest projecte, són molt importants. I si bé hi ha cançons, com Sardana en un blues, que vaig escriure en cinc minuts, al darrere hi ha tot un treball interior de meditació.”

“He passat per un desert. Pensava què escriuria que em pogués interessar”

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/872485-la-llei-del-silenci.html

Adrià Puntí & The Band Bang Bang, Auditori Municipal, Vilafranca del Penedès, 10-05-2015

dimarts, 12 de maig de 2015

http://ambideraimon.blogspot.com.es/2015/05/adria-punti-band-bang-bang-auditori.html

Adrià Puntí reuneix 200 persones a l’Auditori de Vilafranca

dilluns, 11 maig 2015 11:49

 

 Goretti Martinez

 

 Cap comentari

El músic de Salt, cervell i ànima d’Umpah-Pah, arribava aquest diumenge a l’Auditori de Vilafranca acompanyat de la Bang Bang Band.

Puntí és considerat per molts com el millor músic de la seva generació i, en la seva actuació a Vilafranca, feia al públic una proposta alternativa, pensada per trencar amb el seu silenci discogràfic de deu anys. Les dues centes persones que van assistir al concert van poder gaudir de noves cançons. Com deia el mateix Puntí abans de l’actuació, quan vénen eleccions, cal renovar el programa. El músic també va recordar la figura de Carles Sabater.

Durant el concert, Adrià Puntí va recuperar la seva figura teatral com a fil conductor d’un repertori que també va servir per repassar i revisitar les cançons que l’han acompanyat durant tota la seva carrera.

Adrià Puntí reuneix 200 persones a l’Auditori de Vilafranca

Puntí, el geni predilecte de Salt

JORDI NADAL

Si hi ha una paraula que s’ha vulgaritzat fins a uns extrems que li han fet perdre tota la gràcia, és la paraula geni. Ara tot és genial. Però si anem a allò que realment significa: “Aptitud superior de què és dotat un esperit creador, poder altíssim d’invenció i organització” (segons el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, entre altres accepcions), hem de concloure que la definició és prou musical, florida i descriptiva per haver estat escrita per un artista singular, recargolat, surrealista, extrem, imprevisible i genial –ara sí, amb tot el sentit de la paraula–. Es tracta de Josep Puntí i Fàbregas, més conegut com a Adrià Puntí. I és precisament d’aquest compositor, lletrista, instrumentista i cantant –entre altres talents– que volem parlar. Perquè, ahir, Salt, la ciutat que el va veure néixer el 13 de juny del 1963, va nomenar-lo fill predilecte de la vila.

El Centre d’Arts Escèniques El Canal va ser el marc de l’acte. Es va equilibrar el fred protocol del nomenament oficial amb l’escalfor de les paraules que van elogiar Puntí i, sobretot, amb la calidesa múrria i juganera de les cançons que va interpretar el mateix artista. Unes 250 persones van assistir a l’esdeveniment. Sota la direcció del periodista d’El Punt Avui Xavi Castillón, van passar per l’escenari d’El Canal l’instructor de l’expedient de nomenament, Fonsu Mateu; l’alcalde de Salt, Jaume Torramadé; la secretària de la corporació, que va llegir l’acord de ple, Lourdes Palomino, i, és clar, el mateix homenatjat. Mateu va tenir paraules per a l’home, al qual va qualificar de “molt bo”, i per a l’artista, a qui va reconèixer l’atribut de genial. Torramadé va fer esment de records d’infantesa viscuts amb l’artista i va destacar la il·lusió que li fa que sigui fill predilecte. El discurs de l’alcalde va ser més emocional que institucional. I en Puntí… en Puntí va fer de Puntí. Entre calada i calada del cigar que va encendre, va anar divagant repartint agraïments. Indiferent als elogis que havia rebut, es va asseure al piano amb una copa de cava i va parlar del seu poble i del seu barri, el Veïnat (els veïns del qual tenen un fort sentit identitari. A vegades, mig en broma mig seriosament, enfrontat a Salt). Irònic i reflexiu a estones, va qualificar Salt de poble “peculiar i privilegiat”. Va parlar dels seus pares, la Maria –a qui l’alcalde va entregar un ram– i en Narcís, i va cantar. I interpretant és quan Puntí es fa majestuós. Còmode, “com si estigués al sofà de casa”, va tocar cinc temes. Va haver-hi aplaudiments, silencis, entusiasme… i també admiració per aquest fill predilecte de Salt que va acabar preguntant quins privilegis comportava el càrrec. Vaja, Puntí cent per cent.

Adrià Puntí omple el Teatre Principal d’Olot en la cloenda del segon cap de setmana del festival El Mini

Redacció – Olot

Última actualització 30 mar 2015

El festival Elmini va tancar el seu segon cap de setmana de concerts amb la presència d’Adrià Puntí i la Band Bang Bang, que va omplir el Teatre Principal. ElMini però, no s’acaba. Quedarà encara l’homenatge a Xucu-pà, posposat després de l’accident aeri als Alps.

http://olottv.xiptv.cat/embed/191635?width=778&iframe_width=800&share=&height=438&iframe_height=484

http://olottv.xiptv.cat/les-noticies/capitol/adria-punti-emplena-el-teatre-principal-dolot-en-la-cloenda-del-segon-cap-de-setmana-del-festival-el-mini

Adrià Puntí era el cap de cartell d’ElMini d’aquest any i va complir amb les expectatives que se li tenien posades. El músic de Salt va omplir el Teatre i no va deixar indiferent a ningú per molts motius, entre els quals, la seva relació amb Olot, on diu que hi venia els diumenges a fer el vol. Recordant èpoques passades, Puntí té clara la opinió sobre l’evolució de la seva música. “Jo des del meu punt de vista penso que ha millorat” assegura Puntí.

ElMini ja s’ha acabat. Només queda recuperar el concert d’homenatge a Xucu-pà, amb entrades esgotades, però l’organització encara té molta corda per seguir treballant. La valoració és molt positiva, ja que totes les entrades han estat venudes. “La gent ha respost o sigui que nosaltres més contents no podríem estar” diu Josep Quintana, membre de l’organització de El Mini.