Adrià Puntí: “Sóc més geniüt que geni” Espècies Protegides – 22-10-15

Després de tretze anys sense publicar disc, ara presenta ‘La clau de girar el taller’

CR6d_HGWcAAvM3q

Adrià Puntí és segurament un dels artistes més complerts de Catalunya: escriu, dibuixa, i fa unes cançons carregades de sensibilitat. Després de tretze anys sense publicar cap disc, ara presenta La clau de girar el taller. I alhora també publica Enclusa i un cop de mall, un llibre amb lletres del disc, poemes, fotografies i dibuixos.

Escolta l’entrevista amb Adrià Puntí a Espècies Protegides:

 

http://cadenaser.com/emisora/2015/10/22/radio_barcelona/1445505445_610546.html

 

Alguns titulars: “M’agrada tocar molts pals, no m’agrada ser monotemàtic”, “He estat davant de la mort i m’han agafat ganes de fer broma”, “Sóc tendre, i de vegades sóc esquerp” , “No sóc raro, sóc ben planer”

Adrià Puntí a l’Enderrock Sona Enderrock.cat 19-10-15

Dilluns 19 d’octubre presentarem el #nouEnderrock a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm

La revista Enderrock d’aquest mes arriba als quioscos ben renovada i amb un geni a la portada, Adrià Puntí. És per això que el saltenc serà el protagonista del cicle Enderrock Sona el proper 19 d’octubre a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. A més, el pop-rock d’Ix! tancarà la vetllada amb un petit tast del nou disc, Vessants (Microscopi). T’hi apuntes?

 

http://www.enderrock.cat/noticia/10874/adria/punti/enderrock/sona

 

punti + helena f x mercadeDSC_8987.jpg

“El dia clau” El Punt Avui 19-10-15

Girona. Auditori. Concert de presentació del nou disc d'Adrià Puntí, La clau de girar el taller, dins de Temporada Alta

Girona. Auditori. Concert de presentació del nou disc d’Adrià Puntí, La clau de girar el taller, dins de Temporada Alta

 

“Avui és el dia clau”, va anunciar Adrià Puntí per obrir el seu concert de dissabte a l’Auditori de Girona, dins del Temporada Alta. I és cert, va ser un dia clau no només pel joc de paraules amb el títol del nou disc de Puntí, el tan desitjat La clau de girar el taller, un treball que ha trigat tant o més a materialitzar-se com il·lustres discos de gestació eterna com ara el Second coming de The Stone Roses i el Chinese Democracy de Guns N’Roses, amb la diferència que en el cas de Puntí sí que ha valgut la pena esperar. En la seva tercera tardor consecutiva a l’Auditori de Girona, el músic saltenc va tornar a omplir la sala simfònica amb un públic absolutament puntimaníac que es va extasiar amb les gairebé tres hores de concert, durant les quals Puntí i la seva banda van interpretar 25 cançons, incloses pràcticament totes les que conté La clau… i el llibre disc que també acaba d’aparèixer, Enclusa i un cop de mall. Un incís, sobre la banda: sense menysprear cap dels dos formats anteriors a l’Auditori –amb les cordes del Taller d’Orquestra, el 2013; només el quartet bàsic de la Band Bang Bang, l’any passat–, Puntí ha reunit ara un grup molt equilibrat, que suma als habituals i fonamentals Lluís Costa (guitarra) i Pere Martínez (baix i contrabaix) la sòlida bateria de Toni Molina, el violoncel d’Edgar Casellas i la solvència d’Adrià Bauzó, que hi va aportar els seus teclats marcians, però sobretot un saxo que va reforçar el cor de rock-and-roll de moltes cançons i li va donar el to juganer que requereixen nous encerts com ara Fill de presons, amb la seva tornada psicodèlica (“Me la passo per la pixa, vaig amb moto a l’autopista a preu de cost”) destinada a convertir-se en un èxit i en un nou clàssic de Puntí.

El bloc principal del concert –la primera hora i mitja: catorze temes, des d’Esperit fins a Esbrina, després de la qual va fer el primer d’uns quants comiats– va incloure diversos temes nous, com ara El boig del telèfon, Sardana en un blues, La clau de girar el taller i La prova del nou, bona part dels quals ja eren ben coneguts pels puntiaddictes, que els han vist créixer en directe aquests últims anys. No hi van faltar algunes parades al passat, tant al llegat d’Umpah-Pah com al seu en solitari, des de Cor agre i l’energètica Subsidi per vell fins a una intensa i llarga recta final que va combinar moments més acústics i delicats (Escac i mat) amb aquelarres elèctrics com ara Jeu –com els Stooges de Funhouse amb el saxo–, per arribar a la brillant mirada al passat de Tocayo, que s’afegeix a com a nou encert en castellà. La gran estrena de Puntí a Girona va acabar, com ja és habitual, amb la festiva La catximba i Sota una col, per culminar un altre concert inoblidable en què el cantant va tenir temps per a tot: per a l’amor i per a l’humor, per passejar-se entre el públic i fumar-se un cigarret com si estigués al seu taller, i fins i tot per fer al·lusions més o menys explícites a l’actualitat política i judicial: “Els motius sense judicis hi són, i de judicis sense motius encara n’hi ha més.”

 

Las claves de Adrià Puntí REGRESO DE UNA FIGURA DE CULTO DEL ROCK CATALÁN

REGRESO DE UNA FIGURA DE CULTO DEL ROCK CATALÁN

El exlíder de Umpah-Pah publica ‘La clau de girar el taller’, un intenso trabajo lleno de pistas autobiográficas

JORDI BIANCIOTTO / BARCELONA

MARTES, 20 DE OCTUBRE DEL 2015

br-br-br-el-musico-br-salt-adria-punti-1445282512323

Si el anterior disco deAdrià Puntí, ‘Maria‘ (2002), estaba dedicado a su madre, en el nuevo, ‘La clau de girar el taller‘ (también en su hermano gemelo, el disco-libro ‘Enclusa i un cop de mall’, con otras tres canciones nuevas y seis versiones inéditas), domina la presencia del padre a través de diálogos y evocaciones, y de las ilustraciones de martillos, tornillos, yunques y utensilios propios de su trabajo de herrería. Es el cuarto disco en solitario del exlíder de Umpah-Pah, publicado tras largos períodos de estancamiento y dudas. Un trabajo que, dice el músico, supone la tercera parte («la segunda me la guardo») del homenaje a su padre iniciado con el DVD ‘Incompletament Puntí‘ (2013).

Contiene 13 canciones de rock temperamental y conmovedores cantos al piano cargados de enigmática literatura autoreferencial, versos sentimentales y algunos arañazos a la realidad terrenal más colectiva. Repasamos de su mano esas canciones que nos revelan las claves del moderno, recuperado, Adrià Puntí, en un disco cuya producción firma simbólicamente con su madre, Maria Fàbregas. Trabajo que, dice, «se puede interpretar como un largo poema en varias partes».

‘ESPERIT’: DESCOMPRESIÓN DEL ALMA

El disco comienza suave, «respirando bien, colocándote en un mundo», explica el músico. ¿Qué mundo? «Decau l’enyor, qui sap on som», canta Puntí, buscando puntos de referencia. Pieza destemplada, medio tiempo lánguido con un toque de armónica que enfatiza su emotividad. Alusión al espíritu, el alma, el soul, la fuerza que impulsa al artista hacia las canciones que están por venir.

‘EL BOIG DEL TELÈFON ROIG’: UNA EXCENTRICIDAD QUE ENAMORA

Una de las canciones de origen más antiguo del disco, nacida poco después del nacimiento de Maria. Parte de un personaje real. «Un señor que cuando yo era pequeño paseaba por la rambla de Girona con un teléfono. Era un tipo excéntrico, seguramente con problemas, y todo el mundo se reía de él. Pero ahora, fíjate, todos vamos con el móvil encima». Es una de las tres canciones del disco (junto con ‘Prohibit’ y ‘Tornavís’) ya adelantadas, grabadas en directo, en el DVD ‘Incompletament Puntí’. La historia de «un boig que enamora», al que rinde homenaje de la mano de un cálido saxofón rumbo a un refinado desarrollo instrumental.

‘SARDANA EN UN BLUES’: LA INOCENCIA Y EL CRIMEN

Más solemnidad rockera que de cobla, pese al ritmo con similitudes sardanísticas. Puntí canta a un personaje que es a la vez «bo» y «bort», cuya inocencia queda atrás mientras una navaja entra en escena. «Una de esas canciones que te salen como un cohete, en cinco minutos, plaf. Tengo una versión al piano con mucha fuerza, no descarto publicarla algún día». El piano es, de hecho, troncal en gran parte del disco. ¿No se imagina un trabajo entero solo al teclado? «Sí, lo tengo en la cabeza».

‘ESBRINA’: ILUMINADA BALADA CON AIRE DE CLÁSICO

Podría, quizá debería, haber sido el primer ‘single’ del disco: una balada romántica que gira en torno a una ausencia. «Hay alguien que no está, que ha muerto. Cuando la hice pensaba en una persona en concreto. En la letra hay un diálogo», explica Puntí, que destaca «la parte ‘punkie’» de la canción, y su misterio. «En la letra y en la energía de su parte final. Tiene peso». Se adivina ahí un claro clásico de su repertorio.

‘LA CLAU DE GIRAR EL TALLER’: HOMENAJE AL PADRE

«La columna vertebral del disco», sentencia Puntí. Alude a una broma que se gasta en los talleres, pedir al novato que vaya a buscar una llave que no existe. Canción inquietante, sólida, ¿con mensaje trágico, sobre cómo la vida toma el pelo a los inocentes? «No, no, es seria pero no catastrofista, y tiene un punto de humor. Habla de mi padre y de la formalidad de los talleres. Cuando la oigo respiro el taller de mi padre», explica. Entorno como el que se reproduce en el videoclip grabado para la canción. Incluye la guitarra invitada de Quimi Portet.

‘PROHIBIT’: CAMINO DEL DESASTRE

Puntí en modo fatalista, cantando al «desbarajuste, el caos que vivimos en la actualidad». ¿Canción política, modalidad insólita en su obra? «No sé si es sobre la crisis, pero sí puedo decir que yo me siento estafado constantemente», añade. «No soy ningún neorrural, me gustan los coches y la tecnología, pero… En casa tengo un cajón lleno de cables de móvil, todos distintos. ¿No podrían ponerse las marcas de acuerdo?». Estridencia rockera de aires clásicos, con un estribillo insistente: «Benvinguts al desastre». Una de las canciones que, dice, le dieron «energía para seguir».

‘L’AMOR I L’HUMOR’: EL NIÑO Y EL HOMBRE

Ejercicio de contrastes sobre un elegante manto de piano, con pinceladas biográficas y «juegos con los estados de ánimo», combinando canto, llanto y enamoramiento, y modulando la voz. «A veces parezco un niño cantando, y en otros momentos alguien maduro y serio». Entre hadas y lobos. Magia «y peligro exterior».

‘LA PROVA DEL NOU’: LA NACIÓN DE CADA UNO

«Una canción que fue visionaria, por el 9N, con una letra que me salió reivindicativa», revela. El objeto del amor «podría ser un país», pero también «una nación de otro tipo: un modo de vida, una manera de ser». Aunque menciona una «diada», no se refiere «necesariamente al 11S». Puntí dice estar al corriente de la política catalana. «Pero hay momentos en que ya no sabes quién te toma el pelo, si unos u otros». ¿El desastre, nuevamente? «Ya estamos en él».

‘TARDA D’AGOST’: UNA DULCE ELEGÍA

Lánguida nostálgia con efluvios etílicos al piano, y la voz más rasposa del disco. «La historia de un tipo que está colgado de un árbol mientras otro le mira tomando un vino. O quizá es él quien se ha tomado el vino y luego se ha colgado. A lo lejos, un perro olfatea. Es tristona, sí», concede. «Y muy cinematográfica». Piensa utilizarla, anuncia, en su futura película Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc.

‘LA RIALLA DEL MEU COR’: CON EL PRIVILEGIO DE LA DISTANCIA

El piano cede su puesto a una dinámica guitarra acústica en esta pieza de vacilante ‘groove’ y textura folk-rock, que mira hacia atrás dando a entender un contraste entre las ilusiones del pasado y la realidad presente. «Sembla ahir que començava a caminar / Sembla ahir que era tot fosc».

‘ON ANEM’: LA FUERZA DEL REPROCHE

Más guitarras en una canción de matizado impulso rockero, en complicidad con el saxo, que avanza expresando ira. «Viene de esas situaciones en que te dicen que algo deberías hacerlo así o asá, y tu estás, por ejemplo, en una situación familiar complicada, con los niños que lloran a tu alrededor, y te vienen con eso y dices: ‘¡hazlo tú si tan claro lo tienes!’».

‘TORNAVÍS’: RETABLO DE FAMILIA

Giro recogido, emotivo, con un Puntí que vuelve a girar la vista a su padre, bromeando con su tendencia al orden y el extravío de un destornillador. Otra de las piezas que vienen de lejos. «La compuse en el 2004 y dos años más tarde la grabé con Enrique Bunbury», explica. La guitarra del aragonés permanece en la grabación.

‘FILL DE PRESONS’: FINAL A MARTILLAZOS

Musicalmente, la más sorprendente: un ritmo metálico, industrial, en diálogo con un saxo burlesco. Canción liberadora. «Me dolía mucho la barriga, eran nervios, cogí la guitarra, me salió la canción y se me fue el dolor». El protagonista «pasea por todas las cárceles de los pueblos de Catalunya. O por las fiestas mayores». ¿Es lo mismo? «Tiene muchas lecturas: es la gracia de mis letras. Un día las ves de una manera y otro día de otra. Yo juego con eso».

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/las-claves-adria-punti-4601019

 

El precio de la espera – LA VANGUARDIA

CULTURA | CRÍTICA DEMÚSICA

EDICIÓN IMPRESA  CULTURA | 18/10/2015

ESTEBAN LINÉS

Adrià Puntí había ido dando señales en los dos últimos años de un regreso a la actividad editora que finalmente ha desembocado en el alumbramiento de no solo un álbum convencional, este La clau de girar el taller,trece años después de Maria, sino un her­moso libro que recoge poemas y ­dibujos (de atractivo y resolutivo trazo), Enclusa i un cop de mall, y otro disco que le acompaña. Este despliegue productivo ha corrido paralelo a una presencia sobre los escenarios que certifica el buen ­estado…

http://www.lavanguardia.com/20151018/54438190398/el-precio-de-la-espera-esteban-lines.html#.ViQGpq6BR7Y.twitter

unnamed

Adrià Puntí omple per tercer col l’Auditori – EL PUNT AVUI

CULTURA

Un incombustible Adrià Puntí emociona Girona en l’estrena del disc ‘La clau de girar el taller’

El cantant Adrià Puntí acompanyat per la seva banda aquest dissabte 17 d'octubre del 2015 en l'estrena del seu nou disc. (Horitzontal)

El cantant Adrià Puntí acompanyat per la seva banda aquest dissabte 17 d’octubre del 2015 en l’estrena del seu nou disc. (Horitzontal)

Adrià Puntí, incombustible. Així ho ha demostrat dissabte a la nit en l’estrena en primícia del seu nou doble disc ‘La clau de girar el taller’ i ‘Enclusa i un cop de mall’, que ha aplegat unes vuit-centes persones a l’Auditori de Girona. Català, castellà o anglès; harmònica, guitarra, piano i veu. Puntí canta, toca tots els instruments i parla uns quants idiomes. Encadenant cançó a cançó, el músic ha interpretat peces del seu nou treball i d’anteriors com ‘El boig del telèfon’, ‘Amb el lliri a la mà’, ‘Si’, ‘Cor emigrant’ i ‘Ull per ull’, i ha demostrat que està en plena forma i que el seu nou disc és ple de tonalitats, rock, força i energia. Unes qualitats que han entusiasmat el públic.

Informació relacionada: entrevista amb Adrià Puntí

Un concert ‘in crescendo’ que ha finalitzat amb el públic dret, ballant, cantant i saltant seguint el ritme del frenètic i iconoclasta Adrià Puntí que ho ha donat tot en l’estrena del seu darrer disc. Els assistents no ha quedat decebuts veient la gran qualitat musical de la banda i les textures de la veu i de les noves composicions del músic saltenc.

La nit ha començat una mica freda de la mà de ‘Esperit’. Entremig del fum, Puntí ha sortit a l’escenari i, ràpidament, s’ha posat el públic a la butxaca ja fos arrencant somriures amb les seves paraules o demanant al públic que aplaudís i seguís el ritme de la música. A més, l’artista ha volgut saludar en persona els seus pares, que han assistit a l’espectacle. Tal com va explicar el mateix cantant, el seu nou disc, l’ha dedicat concretament al seu pare i, de manera indirecta, a la seva mare.

Durant tres hores, el cantant no ha parat d’encadenar cançons. Uns temes que, en alguns moments, el cantant ha anat improvisant durant la marxa anunciant en veu alta a qui dels músics que l’acompanyaven, li tocava fer el ‘solo’ següent. Uns canvis que han entusiasmat el públic, que ha pogut veure, de prop i gairebé tocar el compositor i músic Puntí. ‘Ha estat brutal, autèntic, gairebé em podria morir’, explicava un dels assistents, en Narcís, veí de Sils.

Puntí ha fet saltar i girar totes les molles i claus del públic

La Mireia, una fan incondicional del cantant, assenyalava que el concert havia anat creixent i guanyant per moments fins al punt que, finalment, ‘s’ha pogut veure el geni que és Adrià Puntí’. ‘No coneixia gaire les seves noves cançons, però des del primer moment que les he escoltat m’han encantat així que puc dir que m’agradarà, i molt, el seu nou disc.’.

Amb barret i sense, amb harmònica o sense i davant el piano o amb la guitarra penjada a l’esquena. Puntí ha passat d’un instrument a un altre per fer saltar i girar totes les molles i claus del públic. ‘Ha estat fantàstic, un artista que canta durant tres hores deixa clar que té molt a dir’, ha remarcat un altre dels assistents, en Miquel. La nit ha finalitzat de la mà de ‘Catximba’ i ‘Sota una col’, la cirereta d’un espectacle esplèndid, complex i ple de sorpreses musicals.

Una estrena de luxe que, al mateix temps, és el tret de sortida de la gira homònima que el fill predilecte de Salt farà arreu de Catalunya amb la Rauten Blues Band, una formació amb la qual l’artista ja ha treballat anteriorment.

Un retorn esperat

Aquest nou doble treball que Puntí ha presentat aquest dissabte arriba després de 13 anys de silenci. El seu darrer disc va ser ‘Maria’. Per això, aquesta nit, els nervis i l’emoció estaven a flor de pell. Puntí no ha parat d’assajar i provar l’acústica de la sala i el so de la seva banda fins a l’últim moment i els espectadors – tot i que alguns han marxat en veure que es feia tard- no han parat de ballar i moure l’esquelet amb les cançons del compositor.

Iconoclasta, ric amb els registres, interdisciplinari i inquiet. Amb un punt de maduresa i experiència a l’esquena. Així ha pujat des del primer moment a l’escenari de l’Auditori de Girona i ha ofert un concert íntim, entranyable, enèrgic i dur, com el seu nou disc que barreja rock, blues i jazz. Un homenatge als seus orígens, al taller del seu pare, des d’on Puntí ha creat gran part de les noves cançons.

Unes peces que, tal com ha explicat el cantant, s’entrelliguen i estan unides amb les fotografies, dibuixos, poemes i il·lustracions que es mostren a ‘Enclusa i un cop de mall’. Un llibre-disc totalment diferent al seu passat volum ‘Incompletament’ i que incorpora nou cançons, algunes de les quals són les mateixes que es troben en el disc ‘La clau de girar el taller’ però reversionades amb arranjaments originals. Part d’aquestes versions s’han pogut escoltar aquest dissabte ja que l’artista ha deixat volar la seva imaginació i ha anat interpretant les 24 cançons programades sense presses.

El nou disc va sortir al mercat aquest divendres 16 d’octubre i s’ha publicat una edició limitada en casset aprofitant la celebració internacional del ‘Cassette Store Day’. L’any vinent també està previst que el disc surti en vinil. Aquesta nit, Puntí ha cantat damunt l’escenari de l’Auditori de Girona acompanyat de la seva banda de sempre: Lluís Costa (guitarra), Pedrito Martínez (baix), Toni Molina (bateria), Adrià Bauzó (saxos i flauta) i Edgar Casellas (violoncel). El disc va ser gravat al Soundclub de Salt i al taller familiar i també compta amb la col·laboració dels percussionistes Dani Pujol i Quim Sitjes.

El disc també compta amb la participació de Quimi Portet com a productor i Enrique Bunbury que toca la guitarra i el baix en dos temes. Una mostra de l’amistat i l’estreta relació creativa que mantenen els artistes des de fa anys.

http://www.vilaweb.cat/noticies/ampliacioun-incombustible-punti-emociona-girona-en-lestrena-del-seu-nou-disc-la-clau-de-girar-el-taller/