Fins disabte Girona s’omplirà de música de la mà del festival In-somni, que ahir va donar el tret de sortida amb un concert d’Adrià Puntí
>El festival In-somni de Girona ja està en marxa. Fins dissabte, la cita acollirà noms com Mazoni, Buhos,Red Souls o Súper Gegant en una edició que ahir va inaugurar un dels grans caps de cartell: Adrià Puntí. El músic tornava a Girona mig any després de certificar el seu retorn amb un concert apoteòsic a l’Auditori i ho feia enfrontant-se, per primera vegada en la seva nova etapa, a un públic dret.
La nit l’obrien Bremen amb Les cançons que vindran, que ressonaven a la carpa instal·lada a La Copa i donaven pas així al músic de Salt. Puntí ja ha demostrat que torna a estar a un bon nivell i ahir començava l’etapa de normalització. Els concerts apoteòsics ja l’han tornat al lloc que no havia d’haver deixat mai i ara és el moment de tornar a girar les cançons de forma regular. A l’In-somni, davant d’un públic fidel i que majoritàriament superava la trentena el músic presentava el seu format més rocker, sense orquestra i pensat per concerts més festius.
L’inici,però, mantenia el to habitual amb l’ex d’Umpah-pah presentant-se en solitari amb “Miau” i “Senyor doctor”. Ja al piano, era el moment de fer sonar també temes nous com “Tornavís” i el nou gran èxit del músic “El boig del telèfon roig”, que el públic ja es va llançar a cantar. A partir d’aquí, la banda va pujar a l’escenari i ja pràcticament no en baixaria en cap moment.
Les sonoritats més rockeres es feien amb el protagonisme d’un concert sense pauses en què Puntí rarament oferia comentaris entre cançons. Cançons com “De muda en muda” o “Torna el vent boig” anaven sonant abans d’un dels moment més especials de la nit. Una versió de “Jeu” carregada de potència donava pas a “La catximaba i els rostolls d’Angelina”, el gran èxit d’Umpah-pah que el músic havia deixat fora del repertori en concert anteriors però que ahir es va convertir en un autèntic regal pels assistents.
Amb la bogeria que va desfermar la cançó s’arribava als bisos que començaven amb les emocions que desperta “Ull per ull”, corejada pel públic. El concert tocava a la fi i “Si” feia tornar a vibrar el públic abans que l’artista s’acomiadés definitivament amb “Sota una col”. Els crits del públic per fer-lo tornar una vegada més a l’escenari eren constants i persistents, però el concert havia acabat.